Paracaramels?

Som-hi! A veure si enllesteixo aviat l’entrada d’avui, que ens n’hem d’anar a dormir d’hora, que sinó els Reis Mags passaran de llarg! ;)

Aquesta tarda, amb ganes d’escampar la boira, he agafat a ma mare (o ella m’ha agafat a mi…) i hem anat a passejar una estona.
Caminant, caminant hem fet cap a la plaça de la Llibertat, on hi ha instal·lada la carpa de l’Obra Social de La Caixa amb l’exposició itinerant “Europa va ser camí. El peregrinatge a Santiago en l’edat mitjana”
Si hi voleu anar, espavileu-vos! Que el 17 de gener és l’últim dia. Després farà cap a A Coruña.
Val a dir que és força interessant.
Si voleu més info feu clic aquí.
Ma mare ja hi havía anat, i abans d’entrar m’ha comentat que hi feia pudor…
Bé! Suposo que deu ser per a simular els efluvis corporals acumulats a les vestidures dels peregrins de l’edat mitjana (i a les d’alguns de contemporanis, també!)
Ja dins, no he notat que fés tanta pudor… De fet, he notat un “agradable” flaire d’encens. Com que ja estem en Any Sant, el 2010 és any Xacobeo, deuen fer brandar el Botafumeiro més sovint, he pensat… ;P
A l’última de les sales hi ha una senzilla, pero interessant, simulació de les naus de la Catedral de Santiago. Feta amb un quart de pilastra i un munt de miralls.

Mola, oi? Doncs millor de costat!

Sortint de l’exposició ja feia una mica que passava la cavalcada de Reis per la plaça de la Llibertat. De fet, acabava de passar en Baltasar (el meu preferit!).
Però com que hi havia una gentada que semblava que donéssin alguna cosa, hem passat de llarg i hem anat a fer un berenar-sopar a base de pintxos a certa franquícia catalana de tavernes basques…

Sortint, hem tornat a trobar la cavalcada.
Aquest cop, gairebé del principi. Ja que la primera carrossa que hem vist era la d’en Melcior.
Però m’he quedat una mica LOL quan veig un individu amb aquestes pintes mirant la rua…

Home… A Reus som d’estalviar i recollir aigüa… Però arribar a aquests extrems?
A més, ja feia unes hores que no queia una gota… Potser és del Cirque du Soleil…?
Però llavors he vist més gent, sobretot nanos a coll dels pares, amb els paraigües girats cap per avall, i és quan hi he caigut!
Igual com quan era petita, que colliem olives per posar a l’aigua amb un paraigua penjat de la branca.
Però avui s’ha fet servir per a recollir els caramels que llançaven des de les carrosses!

Als balcons també han fet ús d’aquest estri. I fins i tot l’han desenvolupat una mica més, amb un cordill per a arribar a nivells inferiors i així interceptar les paràvoles descendents dels llaminers projectils.

L’inevitable senyor de “front allargat que apareix en totes les fotos en primer pla” també clama per caramels! XD

Una cosa és segura, recollint els caramels amb aquest mètode t’assegures de que no estaran remullats per haver caigut en algun toll, ni escarxats de trepitjades, ni esmicolats d’estavellar-se contra les façanes i/o el terra…

Apa! A fer nones com una bona minyona!
Que els Reis us portin moltes coses!