Adéu, 2010… (Per fi!!)

31 12 2010

Aquest any que ja ens deixa ha estat, al menys al meu parer, d’allò més estrany…
La tan suada crisi, que tots tenim en boca (va per tu, Calus!), ha marcat el pas dels minuts i les hores d’un any que, tot i durar 365 dies, m’ha semblat etern.

I això hauria de ser estrany per algú que ja ha sobrepassat la barrera supersònica dels 30!! XP

Serà que la crisi ja esmentada ha fet que, tot i tenir feina i cobrar el sou puntualment, l’angoixa de no saber si l’endemà tot peta i ens n’anem tots de pet al carrer, no m’ha deixat gaudir dels moments lliures.
O potser és que aquests moments lliures entre jornades han estat d’allò més inconnexes…
Si algú es fixa en els horaris que faig (i fem tots a la nostra empresa…) pensarà que estic per ETT i que m’aferro al que calgui (en certa manera, la segona part de la frase és encertada).
Un dia plego a les quatre de la matinada i al següent començo a les sis de la tarda, l’endemà a les cinc, l’altre a les vuit o a les nou… Un a les nou del matí, l’altre a les dotze del migdia, l’altre a les dues…
Si m’estic fotent com una baconeta sense gairebé menjar!!
Maleits horaris de m***!!
Els meus amics ja no saben a l’hora que em poden contactar i això és el que més greu em sap…
També em sap greu que no he actualitzat aquest bloc tant com m’agradaria. De fet, últimament estava més mort que viu.

Potser uns dels pocs espais de temps en que realment m’he sentit viva (no com un robot) i he gaudit de cada minut ha estat durant el viatge als “iunaites”.
La meva intenció era portar una petita bitàcora de les jornades d’aquest, però “no vaig tenir temps”…
Potser perquè no viatjava sola, trobar aquests moments per asseure’m davant del tàtil per escriure el que he fet durant al dia va ser una mica més complicat.
Però en cap moment vull dir que me’n penedeixi, i ara!! Al contrari, això vol dir que he aprofitat cada segon del viatge!!
I mireu si el vaig gaudir, que vaig tornar amb un peu com una culana d’inflat!!
I una tendinitis que m’ha costat déu i ajuda superar.

Res!
Doncs, que he decidit acabar aquest nap d’any de la manera més dolça que he imaginat.
Així que, senyors i senyores, cavallers i damisel·les, nens i nenes, pericos i pardals…
Enguany passaré dels 12 grans de raïm, que sempre em porten una mica de feina per engolir-los, tot i que una estona abans els ordeno de gran a petit, que així els últims costen menys d’embotir en una boca en mode hamster, i el risc de que s’escapi el seu contingut és menor en haver d’obrir menys la boca.

Els canvio per 12 gominoles!!!

Gominoles de Cap d'Any

A veure si aquest 2011 és una mica més dolç per a tots.
Bon Any Nou!!!


Accions

Information

2 responses

3 01 2011
nora (una japonesa en Japón)

¡Feliz año nuevo 2011!
Salud, paz y felicidad para ti y tus seres queridos :)
Una abraçada.

4 01 2011
Turris

Feliz año nuevo! A ti y a todos los que te rodean, un abrazo!

Por cierto, una ranita! Me encanta tu avatar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 149 other followers

%d bloggers like this: