NEXO #TLQM: Digue’m “friki”, friki!!

Per qui no se n’hagi adonat, avui és 25 de maig.
Podria ser un dimecres com un altre qualsevol, però avui és especial perquè és el Dia de l’Orgull Friki!!

Tal dia com avui, fa un any, també vaig escriure un post per a cel·lebrar la data juntament amb tota una colla de blocaires que ens soplutgem sota la capa del hashtag #TLQM, el “Nexo #TLQM”
(Pels que encara no s’hagin assabentat de què carall és un hashtag la viqui els il·luminarà. I aclarir que TLQM són les sigles de “todo lo que mola”. Res més a dir!!)
Si voleu llegir l’entrada de fa un any cliqueu aquí on també trobareu l’enllaç per arribar als altres posts participants.

Com que de l’experiència de l’any passat en van sorgir post molt interessants i vaig descobrir blocs molt #TLQM, no me n’he pogut estar i m’he afegit a l’iniciativa que altre cop ha engegat El Capitán des de la seva Arcadia.
Feu-me un favor, i, encara que no us agradi la meva entrada, passeu a donar una ullada a la resta de blocs participants.
Aquí podeu trobar la llista de blogs participants del NEXO #TLQM Dia de l’Orgullo Friki 2011.

Dèia que avui no és un dimecres qualsevol… Però potser sí que és com un dimecres normal…
Ben mirat, no espero a un dia assenyalat per a denominar-me com a tal… Sóc friki!!

El que passa és que jo dic que sóc friki, i vull dir una cosa.
Després n’hi ha que em diuen friki, sentint-se ells mateixos identificats en la meva “frikor”, ja sigui secreta com obertament.
I finalment, hi ha els que em diuen (o pensen que sóc) friki de forma, alguns cops, despectiva…

Aquests últims són gent que no entenen la meva manera de ser i de fer, que no comparteixen les meves aficions i no els entra al cap que no m’interessin les seves.
Perquè, sí! També tenen aficions!!
També es reuneixen amb gent afins a ells i les seves aficions.
També dediquen el seu temps a aquestes dèries.

Que ja us ho deia fa 365 dies!
No m’imagino un món No-Friki!!

Si l’any passat em vaig “despullar” i us vaig explicar el perquè em considero/en friki, enguany parlaré de perquè considero frikis als que “menyspreen” aquesta faceta meva, posant exemples de vivències reals.

Comencem amb la frikinquisició! XDD

Tothom és friki mentre no es demostri el contrari!

M’han dit friki pel fet de tenir certa aversió al color rosa.

Una visió com aquesta i se’m talla la digestió!

Si! Ho sento però NO SUPORTO el color rosa!! I això va des del rosa pastel al fúcsia.
Així que quan algú que sempre segueix la moda, l’afavoreixi o no, em diu que sóc friki perquè no em vull comprar res del color de moda aquella primavera, em treu de polleguera!!
No estàs obsessionada tu amb el que es porta i es deix de portar!?
Per cert, si m’heu de regalar alguna cosa, si pot ser, que sigui de color taronja!!

M’han dit friki perquè gairebé no veig televisió.

Doncs m’importa un rabe qui s’emboliqui amb qui i en vengui l’exclusiva, qui titlla de pu*a a qui per robar-li el manso, qui vagi a Eurovisió ni si guanya “Eppaña” o queda dels últims… Ooooooh! Quina llàstima! (Noteu el sarcasme?)
M’importa mig nap quin culebrot amb personatges de nom compost interminable fan per la tarda. I els gags més que suats d’alguns programes m’avorreixen.
Així que no és que no vegi gens de TV, sinó que no miro el que miren la majoria en aquest país…
És trist, però només puc dir que tenim una programació plena de merda!
Quan em diuen que sóc friki per aquest motiu me n’alegro molt!!
Contesto amb un “Gràcies!” i un somriure d’orella a orella.
L’últim que vull és assemblar-me a tu, borrego!

M’han dit friki perquè veig dorama japonesos.
(en comptes d’estar veient paparrades a TV)

Aquest és un dels que més m’ha agradat. Llegiu-ne més aquí

Vaig començar a veure dorama perquè buscava converses i veus reals, per a acostumar la meva oïda a la dicció nipona. Que l’anime és massa exagerat!
Però al final m’he enganxat a aquests culebrots curts, de 12 o 13 capítols, i de temàtiques ben variades.
El diàleg va anar així:
Jo – Per què no he de poder veure aquestes sèries? Si tu m’acabes de dir que et mires “física o química” o “el barco” o “la duquesa”!?
Ell – I ja ho pots seguir bé, havent de llegir tota l’estona?
Jo – Home! La intenció és que algun dia no necessiti els subtítols!! (^^;)
Ell – Continuo pensant que és una frikada…
Jo – No veus sèries estrangeres, tu?
Ell – Eeeh… Doncs, si! CSI, House…
Jo – Ah! També en veig d’aquestes!! I en veus alguna en versió original?
Ell – Doncs, si…
Jo – T’he enxampat!! Per la mateixa regla de tres, també ets un friki!!
Ell – Si, però es que tu les que mires són japoneses.
Jo – És que d’això es tracta!! Perquè són japoneses! Però… També n’he vist alguna de coreana o xinesa… Però res! Que em quedo amb les nipones! Que a les japoneses enganxo alguna cosa sense llegir, i a les altres només els “An-nyeong-ha-se-yo!” i els “xièxiè”!
Ell – Lo quèeeeeee!?
Jo – XDDD

Em diuen friki per anar fins a París per un concert.
I per rematar-ho, dels japonesos X Japan!!

We are X!!
I per què no!?
El que m’ho va “recriminar” estava disposat, si hagués tingut sort al sorteig, a anar a Wembley a la final de la Champions!!
Aquí, “cada loco con su tema”!
X)

M’han dit friki per tenir l’habitació plena de llibres, manga, figuretes, dvd d’anime, etc…

Hummmm… Jo crec que tinc poca cosa!!
Però… El que em va dir que sóc “rara” per tenir tot això, té una habitació sencera per la PlayStation…
Jo sóc friki, però tu també, nano!! XD

Podria estar una bona estona més relatant exemples, però millor us deixo tranquils i aneu passant cap a la resta de blocs!

Ja ho veieu!
Això de la frikor és subjectiu i no tothom és capaç de veure/admetre el seu costat friki.
Es vulgui o no, ningú se salva!
Qui estigui lliure de frikor, que tiri la primera pedra!!

I jo, contenta de que em diguis “friki”, friki!