Una imatge val més que mil paraules… O això diuen!

5 11 2011

Crec que sóc una persona reservada, que no sol parlar gaire si no hi ha gaire confiança i que prefereix escoltar.
Això si, quan tinc alguna cosa a dir, em reventa que no m’escoltin!!
Potser sóc una mica contradictòria, oi?

Per això, quan vaig començar amb aquest bloc (bé… no era aquest exactament, que llavors era a blogspot) els que em rodegen em van mirar amb escepticisme.
Encara hi ha qui ho fa ara.
I potser no els falta raó, veient com el tinc d’avandonadet últimament el meu Gocha Gocha! XS

El cert és que sempre m’ha costat ordenar les idees abans d’escriure quatre frases seguides.
Molts cops em costa fins i tot a mi llegir les meves pròpies entrades!
XD

Últimament, he estat pujant entrades.
On? Us deureu preguntar.
Si em seguiu al twitter, ja ho deveu haver notat. Doncs molts dels meus “piulets” us han dirigit a elles.
I si llegiu aquest bloc directament al web (sense passar per GoogleReader o similars), potser haureu vist a la columna dreta un seguit d’imatges…

Si!
M’he viciat a Instagram.
Intento, si els ànims i l’inspiració m’ho permeten, penjar al menys una foto al dia.

Però… Què dius? Que no saps què és Instagram?

Instagram és una aplicació gratuïta per a iPhone i iPod Touch, que alhora és una xarxa social, amb la que es poden fer, editar i penjar fotos.
De moment només existeix per a dispositius Apple, però el seu èxit em fa pensar que aviat arribarà a altres dispositius mòbils.

Abans de coneixer Instagram, ja havia compartit fotos a través de Twitter (twitpic i altres). I de manera més específica amb Flickr i Picasa.
Així que, què té de diferent Instagram?
Crec que l’espontaneitat. Allò que capturem i volem compartir en un precís instant.
L’aplicació et permet fer fotos directament o bé escollir-les als àlbums del teu mòbil (en el meu cas no és el mòbil, sinó l’iPod), editar-les afegint-hi filtres, marcs i/o efecte de Tilt-Shift
Com tota xarxa social, la interacció amb altres usuaris és necessaria.
I es poden deixar comentaris i/o “likes” (com el “m’agrada” del carallibre),
assignar-hi hashtags per a que les teves fotos es trobin més fàcilment, etc.

També hi ha una secció “Popular”, una mena de “wall of fame”, on apareixerà la foto que aconsegueixi 30 likes en menys de 30 minuts.
Encara que això me la porta fluixa!

Els IGers més puristes s’entesten en que siguin fotos fetes exclusivament amb l’iPhone i editades només amb l’app d’instagram.
Però jo no em limito només a aquestes i pujo fotos que he fet amb altres càmeres i les edito a l’iPod amb altres aplicacions a part d’instagram.

Simplement perquè gaudeixo editant-les, jugant amb les diferents aplicacions.
I xafardejant les fotos que pugen els demés!!

Si ja teniu Instagram i em voleu seguir o simplement xafardejar, em podreu trobar com a @turris.
Si no teniu l’aplicació podeu donar una ullada a les meves fotos al giny que hi ha a la columna dreta. O també al meu compte de webstagram http://web.stagram.com/n/turris/. On també podreu veure els comentaris.

Buff!
Quin rollaco que m’ha quedat!
Ja ho diuen!
Una imatge val més que mil paraules.
I en aquests moments ja tinc 242 imatges compartides a instagram.
Què espereu per valorar si valen més que les meves cabòries i elucubracions?





Adéu, 2010… (Per fi!!)

31 12 2010

Aquest any que ja ens deixa ha estat, al menys al meu parer, d’allò més estrany…
La tan suada crisi, que tots tenim en boca (va per tu, Calus!), ha marcat el pas dels minuts i les hores d’un any que, tot i durar 365 dies, m’ha semblat etern.

I això hauria de ser estrany per algú que ja ha sobrepassat la barrera supersònica dels 30!! XP

Serà que la crisi ja esmentada ha fet que, tot i tenir feina i cobrar el sou puntualment, l’angoixa de no saber si l’endemà tot peta i ens n’anem tots de pet al carrer, no m’ha deixat gaudir dels moments lliures.
O potser és que aquests moments lliures entre jornades han estat d’allò més inconnexes…
Si algú es fixa en els horaris que faig (i fem tots a la nostra empresa…) pensarà que estic per ETT i que m’aferro al que calgui (en certa manera, la segona part de la frase és encertada).
Un dia plego a les quatre de la matinada i al següent començo a les sis de la tarda, l’endemà a les cinc, l’altre a les vuit o a les nou… Un a les nou del matí, l’altre a les dotze del migdia, l’altre a les dues…
Si m’estic fotent com una baconeta sense gairebé menjar!!
Maleits horaris de m***!!
Els meus amics ja no saben a l’hora que em poden contactar i això és el que més greu em sap…
També em sap greu que no he actualitzat aquest bloc tant com m’agradaria. De fet, últimament estava més mort que viu.

Potser uns dels pocs espais de temps en que realment m’he sentit viva (no com un robot) i he gaudit de cada minut ha estat durant el viatge als “iunaites”.
La meva intenció era portar una petita bitàcora de les jornades d’aquest, però “no vaig tenir temps”…
Potser perquè no viatjava sola, trobar aquests moments per asseure’m davant del tàtil per escriure el que he fet durant al dia va ser una mica més complicat.
Però en cap moment vull dir que me’n penedeixi, i ara!! Al contrari, això vol dir que he aprofitat cada segon del viatge!!
I mireu si el vaig gaudir, que vaig tornar amb un peu com una culana d’inflat!!
I una tendinitis que m’ha costat déu i ajuda superar.

Res!
Doncs, que he decidit acabar aquest nap d’any de la manera més dolça que he imaginat.
Així que, senyors i senyores, cavallers i damisel·les, nens i nenes, pericos i pardals…
Enguany passaré dels 12 grans de raïm, que sempre em porten una mica de feina per engolir-los, tot i que una estona abans els ordeno de gran a petit, que així els últims costen menys d’embotir en una boca en mode hamster, i el risc de que s’escapi el seu contingut és menor en haver d’obrir menys la boca.

Els canvio per 12 gominoles!!!

Gominoles de Cap d'Any

A veure si aquest 2011 és una mica més dolç per a tots.
Bon Any Nou!!!





Diari d’un viatge a l’est de l’Est #1

10 10 2010

En el moment en que començo a escriure aquestes linies estic sobrevolant terres canadenques en un Boeing 747-400 de Lufthansa de camí a Honolulu, després de 14 hores des de que he sortit de casa… I no sé quan podré penjar-ho al bloc.
Si ho estàs llegint és que ja ho he fet! XP

Com que el transport fins a l’aeroport d’El Prat fora d’horaris “d’oficina” són una merda (per no dir que brillen per la seva absència), hem hagut d’acoplar-nos al cotxe d’un company de feina que tornava a Barcelona i esperar-nos a l’únic bar que hi havia obert a la T1.
Sort que hi havia endolls i hem pogut veure una estona una peli, que si no…
Wi-Fi gratis! 15 minuts… Després paga que és gata.
Gairebé tots els bancs acolxats estaven ocupats per gent dormint, suposo que amb el mateix problema que nosaltres.

La T1 molt maca, però l’embarc amb 15’ i enlairament amb 30’ de retard respectivament…
Comencem bé!!
En arribar a Frankfurt crec que ens hem hagut de patejar tot l’aeroport, amb giragonces i més giragonces fins a arribar a la porta d’embarc que corresponia al vol transoceànic en el que estic entaforada ara mateix.
Tot ple de “subenempujenestrujenbajen” que beuen com a descosits!!
No m’havien ofert mai en cap altra companyia licors de franc, a part del vi dels àpats, en classe turista (val a dir que sempre he anat en turista). Doncs aquí a part d’aquest, una mena de cava (suposo… o seria un vi escumós d’aquests dolços alemanys?), cognac, baileys, etc.

Com era d’esperar… NO hem tingut pantalleta individual amb menú de pelis i/o jocs…
I hem hagut d’aguantar fins ara amb les si que nombroses radios (bé… discs musicals temàtics que us asseguro que podeu escoltar tots sencers), canal notícies en anglès o alemany durant una estoneta, Mickey Mouse en anglès o alemany, documental d’animalons també en anglès o alemany de moment i una peli, de moment.
Aquesta última, que es tractava de “The karate Kid”, sí que estava doblada en diferents idiomes, entre ells l’espanyol i el japonès.
Podria haver-la vist en versió original, o en espanyol per una vegada en un vol!
Però com que d’anglès me’n cansaré en les dues setmanes que tenim per endavant, he triat una altra opció… Si… El japonès!!
XDD
Més que res que la versió en espanyol era mexicana i se’m feia una mica estrany…
Estic contenta! Perquè he pogut seguir bé la peli. Se m’escapaven coses, però pel contexte era fàcil d’esbrinar…
Bé… Pensant-ho bé, la peli no té un fil argumental gaire complicat… XP
El que m’ha fet gràcia, és que els nanos xinesos parlaven un japonès massa correcte (no sé si en la VO l’anglès que parlaven també ho era) i el Jacky Chan era el que parlava en plan “indi”.
M’ha agradat el gag en que recorden al senyor Miyagi caçant la mosca amb els bastonets… El senyor Han es una mica més pràctic que en Miyagi, i més guarro!!
El que no m’ha agradat, és que esperava tomes falses i, o no n’hi han, o les han tallat els senyors de Lufthansa…

I parlant de tomes falses, aprofito per colar els 本物 (honmono, coses autèntiques) i els にせ物 (nisemono, imitacions/falsificacions) que vaig anomenar temps enrera pel twitter.
Al final he pogut acabar les meves versions miniaturitzades. Les meves pròpies nisemono!
Es tracta de monuments que he pogut veure al Japó i que també trobaré als EEUU.
El primer, i que potser a més d’un ja us ha vingut al cap, és l’estàtua de la Llibertat.
Com suposo que tothom sabrà, l’original es troba a Nova York i que va ser un regal de la república Francesa. I que té la seva rèplica a Tokyo, a Odaiba.


El que no sabia era que l’estructura interna de l’original era obra de l’Eiffel.
Si, el constructor de la famosa torre parisenca, i que, per “coses de la vida”, té una de les seves moltes rèpliques vestida de vermell a Tokyo.

L’altra és el Byodo-in d’Uji (Kyoto) i que té la seva rèplica a Oahu (Hawaii) del qual ja vaig parlar fa un temps.

En aquests dos casos hi ha un “autèntic” i un “fals” a cada país respectivament.
Hi ha molts altres casos de rèpliques i originals però que no he vist o que no venen al cas….
Com podrien ser les múltiples rèpliques del conjunt escultòric dels Burgesos de Calais, de Rodin, que he pogut veure a Londres i a Tokyo (Edito: i ara també he vist al Metropolitan de NYC). O l’enorme aranya metàl·lica que havia vist al Tate Modern a Londres i que també està al Guggenheim Bilbao i a Roppongi (Tokyo), o una més pop com podria ser una escultura que ara no sé de qui és, que està formada per quatre enormes lletres vermelles formant la paraula “LOVE” però que no he vist a Tokyo (crec que està a Shinjuku) i que tinc entès que també està a NY.
(Edito un altre cop: l’esculturoa LOVE, deRobert Indiana, també és a NYC. Justament a la cruïlla de la 6ª Av. amb el carrer 55)
Potser algun dia parlaré d’això…
Ara us deixo, que comença una altra peli!
A veure si aquesta la “pillo” també!

PD. La segona peli no la vaig veure… Un rollaco! “Cartas a Julieta” crec que es deia…
L’aeropoer de Los Angeles (LAX) enorme, però una caca si hi has de fer transbord. Doncs has de recollir la maleta si és el primer aeroport que trepitges als EEUU, tornar-la a “facturar”, sortir de la terminal i per uns porxos interminables buscar la terminal de la companyia que correspon el teu vol… Hi han unes furgones blaves que et porten de porta a porta, però com que anavem caminant i quan passaven estavem a la “quinta punyeta” de qualsevol parada vam acabar arribant a peu… Sort que les maletes les deixes abans de sortir de la terminal d’arribades!

L’aeroprt de Honolulu no és molt gran, però la gent t’indica molt bé què has de fer per trobar el que busques.

L’hotel és vellet, li faria falta un rentat de cara!
Però l’habitació és suficientment gran (ni petita, ni enorme i desaprofitada), tot està net i tenim un petit balcó des d’on veiem això.

Aloha!
I mahalo per llegir-me!





Ara si que bufem les espelmes!

24 06 2010

Espelmes!
En plural! Que Gocha Gocha ja té dos anyets!
Dos anyets i encara tan desorganitzada com el primer dia… ^^;
Però amb l’il·lusió sempre viva. Que ja arribarà el dia que pugui (i sàpigui) dominar el meu temps per a aclarir idees abans de crear les entrades.
(Ja ho sé… Sóc un desastre redactant i salto d’una a cosa a l’altra… Això ve de família!)
Però m’agradaria agrair als que em llegiu i comenteu, als que simplement passeu i teniu la paciència de llegir encara que no deixeu senyal d’haver-ho fet.
A tots els que heu fet cap aquí algun cop, ja sigui de manera premeditada com no. XD

Gràcies!

I per a celebrar-ho us convido a un petit dolç virtual!
Igual com vaig celebrar el primer aniversari del bloc amb una galeta senbei, aquest cop es tracta de dos pastissets dorayaki!

Els he fet jo!
De dos tipus, per a que trieu! XD
El de la dreta és dels “originals”, amb anko, dels que menja devora en Doraemon.

I el de l’esquerra és dels falsos… Per al gust dels que podrien trobar la dolçor de les azuki una mica estranya… Amb crema de cacau, a l’estil dels Dokyo que tant han confós a alguns… Un bluf que, al meu parer, no deixa de ser un bollycao pero rodó. Ni punt de comparació amb els autèntics dorayaki!
Això si, els meus són ambdos うまい! (umai=deliciosos)

No necessito padrins…

Arribaran al punt de poder-se classificar dintre de la categoria umami?
Ho dubto… A no ser que l’anko que vaig comprar contingui àcid glutàmic…





ごちそうさまでした!

9 03 2010

Gochisousamadeshita!
És el que es diu al Japó quan s’acaba de menjar, per donar les gràcies a qui ha fet el menjar, ens l’ha servit, etc.
Doncs jo, avui n’he deixat anar un agraïnt-me a mi mateixa el bon àpat que em vaig preparar ahir i amb el que he estrenat la capsa de bentou que em vaig comprar a Tòquio.

Senyores i senyors!
No era un àpat de 5 forquilles…
(O millor dit, de 5 parells de bastonets ;P)
Però n’he quedat tan contenta que penso repetir l’experiència!
I així anar millorant, també! ^^
Tremola, Ferran Adrià! No t’amaguis, Ruscalleda!
Que aquí arribo amb el meu super bentou improvisat!
L’esferificació de mandonguilles ja l’he deconstruit fa estona! Nyam!
^^

Vosaltres dineu a la feina?
Aneu al bar de fritanga de la cantonada?
L’empresa té servei de menjador?
Aneu cada dia d’entrepà?
Preneu carmanyola?
Us prendrieu un bentou?





弁当!

9 03 2010

Després d’un any i (…fent comptes…) quatre mesos, per fí, he estrenat la capsa de bentou (弁当), la carmanyola japonesa, que em vaig comprar a Kappabashi-dori, el carrer on pots trobar tot i més relacionat amb la cuina i la restauració, un dia cantellut.


Aquesta és l’estàtua de l’ésser mitològic, el Kappa, que dóna nom al carrer

Així que… Ja era hora de preparar-me un àpat adequat al recipient en qüestió.
Però com que ha estat una mica precipitat, he fet una mica de cuina de “fusió”…
El resultat és aquest!

Dona el pego, oi!?
Gohan (arròs blanc) amb furikake de bolets shiitake i alga arame.
Mandonguilles (de les del caldo, amb all i julivert) caramelitzades amb salsa yakitori.
Ous de guatlla marinats amb salsa de soja i vinagre d’arròs.
A falta de “sumono” bones son “banderilles” XD
Que, ben mirat, és el mateix, però amb vinagre de vi i no d’arròs!
I unes quantes edamame!

Bona pinta la fa!
Demà us dic si el tast ha estat favorable… XP

De moment ho lliguem ben lligat amb el furoshiki,

no fos cas que s’obrís la capsa pel camí i em quedi amb un pam de nas…

Ja només em falta que arribi l’hora de dinar per cridar un いただきます,
al menjador de la feina, i quedar-me tan ampla!





Paracaramels?

5 01 2010

Som-hi! A veure si enllesteixo aviat l’entrada d’avui, que ens n’hem d’anar a dormir d’hora, que sinó els Reis Mags passaran de llarg! ;)

Aquesta tarda, amb ganes d’escampar la boira, he agafat a ma mare (o ella m’ha agafat a mi…) i hem anat a passejar una estona.
Caminant, caminant hem fet cap a la plaça de la Llibertat, on hi ha instal·lada la carpa de l’Obra Social de La Caixa amb l’exposició itinerant “Europa va ser camí. El peregrinatge a Santiago en l’edat mitjana”
Si hi voleu anar, espavileu-vos! Que el 17 de gener és l’últim dia. Després farà cap a A Coruña.
Val a dir que és força interessant.
Si voleu més info feu clic aquí.
Ma mare ja hi havía anat, i abans d’entrar m’ha comentat que hi feia pudor…
Bé! Suposo que deu ser per a simular els efluvis corporals acumulats a les vestidures dels peregrins de l’edat mitjana (i a les d’alguns de contemporanis, també!)
Ja dins, no he notat que fés tanta pudor… De fet, he notat un “agradable” flaire d’encens. Com que ja estem en Any Sant, el 2010 és any Xacobeo, deuen fer brandar el Botafumeiro més sovint, he pensat… ;P
A l’última de les sales hi ha una senzilla, pero interessant, simulació de les naus de la Catedral de Santiago. Feta amb un quart de pilastra i un munt de miralls.

P1051785

Mola, oi? Doncs millor de costat!
P1051786

Sortint de l’exposició ja feia una mica que passava la cavalcada de Reis per la plaça de la Llibertat. De fet, acabava de passar en Baltasar (el meu preferit!).
Però com que hi havia una gentada que semblava que donéssin alguna cosa, hem passat de llarg i hem anat a fer un berenar-sopar a base de pintxos a certa franquícia catalana de tavernes basques…

Sortint, hem tornat a trobar la cavalcada.
Aquest cop, gairebé del principi. Ja que la primera carrossa que hem vist era la d’en Melcior.
Però m’he quedat una mica LOL quan veig un individu amb aquestes pintes mirant la rua…

P1051790

Home… A Reus som d’estalviar i recollir aigüa… Però arribar a aquests extrems?
A més, ja feia unes hores que no queia una gota… Potser és del Cirque du Soleil…?
Però llavors he vist més gent, sobretot nanos a coll dels pares, amb els paraigües girats cap per avall, i és quan hi he caigut!
Igual com quan era petita, que colliem olives per posar a l’aigua amb un paraigua penjat de la branca.
Però avui s’ha fet servir per a recollir els caramels que llançaven des de les carrosses!

P1051803

Als balcons també han fet ús d’aquest estri. I fins i tot l’han desenvolupat una mica més, amb un cordill per a arribar a nivells inferiors i així interceptar les paràvoles descendents dels llaminers projectils.

P1051801

L’inevitable senyor de “front allargat que apareix en totes les fotos en primer pla” també clama per caramels! XD

Una cosa és segura, recollint els caramels amb aquest mètode t’assegures de que no estaran remullats per haver caigut en algun toll, ni escarxats de trepitjades, ni esmicolats d’estavellar-se contra les façanes i/o el terra…

Apa! A fer nones com una bona minyona!
Que els Reis us portin moltes coses!

votar








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 149 other followers

%d bloggers like this: