Diari d’un viatge a l’est de l’Est #1

10 10 2010

En el moment en que començo a escriure aquestes linies estic sobrevolant terres canadenques en un Boeing 747-400 de Lufthansa de camí a Honolulu, després de 14 hores des de que he sortit de casa… I no sé quan podré penjar-ho al bloc.
Si ho estàs llegint és que ja ho he fet! XP

Com que el transport fins a l’aeroport d’El Prat fora d’horaris “d’oficina” són una merda (per no dir que brillen per la seva absència), hem hagut d’acoplar-nos al cotxe d’un company de feina que tornava a Barcelona i esperar-nos a l’únic bar que hi havia obert a la T1.
Sort que hi havia endolls i hem pogut veure una estona una peli, que si no…
Wi-Fi gratis! 15 minuts… Després paga que és gata.
Gairebé tots els bancs acolxats estaven ocupats per gent dormint, suposo que amb el mateix problema que nosaltres.

La T1 molt maca, però l’embarc amb 15’ i enlairament amb 30’ de retard respectivament…
Comencem bé!!
En arribar a Frankfurt crec que ens hem hagut de patejar tot l’aeroport, amb giragonces i més giragonces fins a arribar a la porta d’embarc que corresponia al vol transoceànic en el que estic entaforada ara mateix.
Tot ple de “subenempujenestrujenbajen” que beuen com a descosits!!
No m’havien ofert mai en cap altra companyia licors de franc, a part del vi dels àpats, en classe turista (val a dir que sempre he anat en turista). Doncs aquí a part d’aquest, una mena de cava (suposo… o seria un vi escumós d’aquests dolços alemanys?), cognac, baileys, etc.

Com era d’esperar… NO hem tingut pantalleta individual amb menú de pelis i/o jocs…
I hem hagut d’aguantar fins ara amb les si que nombroses radios (bé… discs musicals temàtics que us asseguro que podeu escoltar tots sencers), canal notícies en anglès o alemany durant una estoneta, Mickey Mouse en anglès o alemany, documental d’animalons també en anglès o alemany de moment i una peli, de moment.
Aquesta última, que es tractava de “The karate Kid”, sí que estava doblada en diferents idiomes, entre ells l’espanyol i el japonès.
Podria haver-la vist en versió original, o en espanyol per una vegada en un vol!
Però com que d’anglès me’n cansaré en les dues setmanes que tenim per endavant, he triat una altra opció… Si… El japonès!!
XDD
Més que res que la versió en espanyol era mexicana i se’m feia una mica estrany…
Estic contenta! Perquè he pogut seguir bé la peli. Se m’escapaven coses, però pel contexte era fàcil d’esbrinar…
Bé… Pensant-ho bé, la peli no té un fil argumental gaire complicat… XP
El que m’ha fet gràcia, és que els nanos xinesos parlaven un japonès massa correcte (no sé si en la VO l’anglès que parlaven també ho era) i el Jacky Chan era el que parlava en plan “indi”.
M’ha agradat el gag en que recorden al senyor Miyagi caçant la mosca amb els bastonets… El senyor Han es una mica més pràctic que en Miyagi, i més guarro!!
El que no m’ha agradat, és que esperava tomes falses i, o no n’hi han, o les han tallat els senyors de Lufthansa…

I parlant de tomes falses, aprofito per colar els 本物 (honmono, coses autèntiques) i els にせ物 (nisemono, imitacions/falsificacions) que vaig anomenar temps enrera pel twitter.
Al final he pogut acabar les meves versions miniaturitzades. Les meves pròpies nisemono!
Es tracta de monuments que he pogut veure al Japó i que també trobaré als EEUU.
El primer, i que potser a més d’un ja us ha vingut al cap, és l’estàtua de la Llibertat.
Com suposo que tothom sabrà, l’original es troba a Nova York i que va ser un regal de la república Francesa. I que té la seva rèplica a Tokyo, a Odaiba.


El que no sabia era que l’estructura interna de l’original era obra de l’Eiffel.
Si, el constructor de la famosa torre parisenca, i que, per “coses de la vida”, té una de les seves moltes rèpliques vestida de vermell a Tokyo.

L’altra és el Byodo-in d’Uji (Kyoto) i que té la seva rèplica a Oahu (Hawaii) del qual ja vaig parlar fa un temps.

En aquests dos casos hi ha un “autèntic” i un “fals” a cada país respectivament.
Hi ha molts altres casos de rèpliques i originals però que no he vist o que no venen al cas….
Com podrien ser les múltiples rèpliques del conjunt escultòric dels Burgesos de Calais, de Rodin, que he pogut veure a Londres i a Tokyo (Edito: i ara també he vist al Metropolitan de NYC). O l’enorme aranya metàl·lica que havia vist al Tate Modern a Londres i que també està al Guggenheim Bilbao i a Roppongi (Tokyo), o una més pop com podria ser una escultura que ara no sé de qui és, que està formada per quatre enormes lletres vermelles formant la paraula “LOVE” però que no he vist a Tokyo (crec que està a Shinjuku) i que tinc entès que també està a NY.
(Edito un altre cop: l’esculturoa LOVE, deRobert Indiana, també és a NYC. Justament a la cruïlla de la 6ª Av. amb el carrer 55)
Potser algun dia parlaré d’això…
Ara us deixo, que comença una altra peli!
A veure si aquesta la “pillo” també!

PD. La segona peli no la vaig veure… Un rollaco! “Cartas a Julieta” crec que es deia…
L’aeropoer de Los Angeles (LAX) enorme, però una caca si hi has de fer transbord. Doncs has de recollir la maleta si és el primer aeroport que trepitges als EEUU, tornar-la a “facturar”, sortir de la terminal i per uns porxos interminables buscar la terminal de la companyia que correspon el teu vol… Hi han unes furgones blaves que et porten de porta a porta, però com que anavem caminant i quan passaven estavem a la “quinta punyeta” de qualsevol parada vam acabar arribant a peu… Sort que les maletes les deixes abans de sortir de la terminal d’arribades!

L’aeroprt de Honolulu no és molt gran, però la gent t’indica molt bé què has de fer per trobar el que busques.

L’hotel és vellet, li faria falta un rentat de cara!
Però l’habitació és suficientment gran (ni petita, ni enorme i desaprofitada), tot està net i tenim un petit balcó des d’on veiem això.

Aloha!
I mahalo per llegir-me!








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 149 other followers

%d bloggers like this: