Aigua per a tots, tots per l’aigua

8 10 2009

I no… No se m’ha girat el cervell, no dono suport al polèmic trasbassament de l’Ebre cap als camps de golf de cuatre arreplegats.
Aquests, i molts d’altres, haurien de prendre nota del que promou l’esdeveniment del que us parlaré a continuació.

Guy Laliberté, el fundador de Cirque du Soleil i de la Fundació One Drop, és el primer explorador espacial privat del Canadà, en una missió social poètica.

Així és com defineixen al web de One Drop l’esdeveniment que tindrà lloc aquest 9 d’octubre a les 8 del matí, hora de Montréal, Canadà (aquí serà el 10 a les 2 de la matinada, si no vaig errada) i de manera simultània a 14 ciutats del món i que es podrà veure online en un programa de 2 hores.

Moving Stars and Earth for Water és una emissió online d’un happening artístic, duta a terme des de l’Estació Espacial Internacional (ISS) per Laliberté. Volent conscienciar al món sobre el tema de l’aigua, aquest bé tan escàs i tan malversat pel primer món.

Aquest happening, com ja he dit, tindrá lloc a 14 ciutats del món:
Montréal, Johannesburg, Rio de Janeiro, París, Ciutat de Mèxic, Nova York, Sydney, Londres, Marràqueix, Mumbai, Osaka, Santa Monica, Tampa i Moscou.

I comptarà amb les col·laboracions, entre d’altres, d’Al Gore, el Dr. David Suzuki, Shakira, Lila Downs, Matthew McConaughey, Salma Hayek, Jean Lemire, Nikolai Tsiskaridze, Peter Lik, Tatsuya Ishii, Tetsuko Kuroyanagi, Gilberto Gil, Patrick Bruel,
Simon Carpentier, Tiffany Speight, Yann Arthus Bertrand, Vandana Shiva…

A casa, des de molt abans que es “posés de moda” el “ser ecologista”, ja feiem un ús raonable de l’aigua.
Ens dutxem. La banyera no recordo haver-la vist mai plena…
La cubeta del vàter l’omplim amb menys aigua. Primer amb una doble boia que feia que s’aturés abans d’omplir i després amb una ampolla amb la mateixa comesa.
Les aixetes amb reductors de cabal.
Tancar l’aixeta quan no es fa servir mentre rentem els plats, raspallant-se les dents, etc.
(Serà perquè a Reus vam patir uns quants anys de restriccions d’aigua?)
Recollim l’aigua de pluja per a regar al tros.

Fa un any ens vam posar un aparell d’osmosi per a l’aigua de boca i el tub que ens van instal·lar per a l’evacuació de l’aigua “residual” (que és mooooolta més que la que resulta de l’osmosi) l’hem direccionat cap a uns dipòsits que aprofitem per a regar, fregar terres, tirar al vàter, etc.

I, de manera indirecta, no llencem olis al forat de l’aigüera.
Aprofitem els papers per les dues cares. Ja sigui per a prendre o deixar notes, fer esboços, els dibuixos del meu nebot…
Els medicaments que no fem servir i/o estan caducats els portem a la farmàcia.
Etc…

I tu?
Què fas respecte a l’aigua?
(a part de beure-te-la, eh?)





2es Jornades de Manga i Cultura Japonesa a Reus!

6 10 2009

Buff! Feia dies que no passava per aquí, però d’avui no passa!
L’avinentesa és inevitable!
No podia deixar d’anunciar que aquest cap de setmana se celebren les IIes Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l’Associació Irasshai

Que enguany creix i passa d’un a dos dies, plens de tallers de dibuix, concursos de karaoke, cosplay, competició de softcombat, jocs de taula i videojocs, Para-Para i projeccions d’anime, cinema i… Hard Gay!

La primera edició de les jornades se’m va passar…
(Estaria enfeinada amb els preparatius del meu viatge al Japó?)
Però espero que a aquesta edició hi pugui anar, encara que sigui només una estoneta a treure el cap! (^^)

Així que si us hi voleu arribar, és aquest 10 i 11 d’octubre, a La Palma de Reus.
Passeu per la plana de les Jornades per a coneixer les activitats i els horaris.
I és gratis! (visitar la plana i l’entrada a les jornades!) XD

Hummm… Per a anar fent boca per al Saló del Manga…





Homenatge a Yoshito Usui

21 09 2009
Des de Gocha Gocha ens volem afegir al record del recentment desaparegut Yoshito Usui donant constància a través d’aquesta entrada del nostre dol i enyor. Sempre el recordarem amb estima com l’entranyable autor de la seva obra més coneguda, Crayon Shin-Chan, la qual s’ha convertit, per a molts, en una part imprescindible de la nostra cultura popular.


Descansi en pau, Usui-Sensei.

És una iniciativa de “Hoy les presentamos…”. Al seu bloc podreu trobar l’HTML original en castellà per a poder copiar i pegar al vostre bloc i així unir-vos a aquest missatge de condol. La imatge ha estat cedida per Marc Bernabé.





Johan! Gràcies…??

28 06 2009

La Cruyff Foundation va ser fundada a Barcelona el 1995, per, com el nom indica, aquest geni del futbol, i ha creat llocs d’esplai i esport arreu del món, on la intenció bàsica és donar una millor qualitat de vida, basant-se en l’esport, a nens amb discapacitat.
A Espanya ha endegat projectes de futbol, bàsquet, natació, esquí, vela…
El dia 14 de juny en Johan Cruyff va inaugurar a Reus el primer Cruyff Court d’Espanya.

Copypaste de la pàgina d’aquesta fundació

Johan Cruyff estuvo ayer en Reus para inaugurar el primer “Cruyff Court” de España, un campo de fútbol de césped artificial en la Estación de Autobuses, en el barrio del Carrilet. La nueva instalación, cubierta, es gratuita y de uso público.

El proyecto “Cruyff Court” es un campo de fútbol pequeño, de medidas inferiores a las de una cancha de fútbol sala, situado en zonas de escasos recursos o en lugares en los que se puede llevar a cabo un trabajo social con los jóvenes. Este primer proyecto ha sido cofinanciado por la Fundación Cruyff y la administración local, en este caso el Ayuntamiento de Reus.

El nuevo campo, de césped artificial de la empresa Poligras, está rodeado por vallas metálicas para evitar que el balón salga del campo. “Queremos sacar a los niños a la calle y que practiquen deporte, porque el deporte es salud”, dijo Johan en compañía del alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Y continuó: “Queremos proteger los espacios libres para que nuestros niños puedan salir a la calle a jugar y así evitar graves problemas como el sedentarismo, la obesidad y promover la integración social: las reglas del fútbol son igual para todos”.

Bé, el meu barri, si més no el meu carrer, fins fa uns anys era molt tranquil.
Sense recursos? No ho havia notat… Ja que Reus no és tan gran com és això per a trobar a faltar res respecte a d’altres barris. Si al meu barri no hi havia pista de bàsquet o estava ocupada, me n’anava al del costat o a l’altre costat de Reus, que en 20′ a peu hi arribes! A part de que la colla que ens juntàvem erem de barris ben diferents. Tenim més botigues que als barris “pijos”, no hi ha gaires zones blaves (encara que als llocs que estan no les veig jo molt correctes…), tenim l’estació d’autobusos (just on s’ha fet aquest mini camp de futbol) així que estem ben comunicats amb la resta de la ciutat (sempre que la freqüència i puntualitat no falli, que és gairebé mai… Però això passa a tot el recorregut) i fora d’aquesta.
I barris amb rendes més baixes, si és això al que es refereixen, n’hi ha d’altres que entren més en aquesta definició.
Però ja he dit que això era fins fa uns anys…
Des de fa uns vuit anys ençà, m’han amenaçat amb un ganivet de pam a les 3 de la matinada; m’han cremat el cotxe al carrer, sinistre total (el meu va ser el primer), i no he sabut ni sabré mai quin fill de puta ho va fer (… Perdó! Sa mare no en té cap culpa -potser- i deu sofrir més que ningú el que el seu fill ha esdevingut); hem d’aguantar brutícia, escopinades, botigues obertes a deshores que no venen res que estigui a les seves botigues legalment… No sé si sabeu a què em refereixo…; Ocupes, i ho escric sense K, perquè no tenen res a veure amb aquest moviment, simplement són aprofitats que no es respecten ni a ells mateixos; claxons i soroll a tothora pels que aparquen en doble fila o a les entrades dels pàrquings, interrompent el pas d’autobusos i altres vehicles (les ambulàncies van a donar un tomb de mig quilòmetre per no passar per aquest carrer); rates grosses com conills que se les campen com volen…
Ben mirat, potser si que és un barri sense recursos… Recursos cívics em refereixo…

I això s’ha vist incrementat amb aquest favulós camp de futbol del que el senyor alcalde s’ha volgut penjar la medalla.
Durant el dia, des de les 8 del matí, està ple de nanos (i no tan nanos) jugant a futbol, fins aquí correcte. Està molt bé aquest espai, ja que així no et foten la pilota pel cap a les places on està prohibit jugar a pilota.
Però el que em comença a tocar el nas és que els xiulets, crits d’ànim i de protesta, els gooooool, i el rebombori general que es forma, no al camp, sinó al voltant d’aquest, s’allargui fins passades les 3 de la matinada.
Amb gent que ben entrada la matinada no estan cansats de jugar a futbol, sinó que estan més a prop d’un coma etíl·lic que d’un sobre-esgotament resultant d’un esport (a no ser que es consideri aixecar el colze, o fumar i/o xuclar pel nas certes substàncies que no són precisament oxigen, un esport…)
Aquest ajuntament que s’ha gastat un caleram en tríptics i cartells explicant les normes de civisme…
Que si llençar la brossa als contenidors corresponents i a certes hores, que si no embrutar, que si no fer soroll i respectar el son dels veïns…
Un cop fet el paperot a la inauguració, ja no s’ha preocupat més d’aquest barri.

Les normes del futbol són les mateixes per a tothom… (Paraula de Johan)

Però les de civisme es veu que no!





Sant Pere Peta Fort!

24 06 2009


Permeteu-me la llicència d’agafar, com a títol de l’entrada, el nom del concurs de focs d’artifici que es feia a Reus, durant les Festes de Sant Pere, i que malauradament aquest any, per culpa de la crisi (?), no s’ha convocat…
Però crec que la Festa Major de Sant Pere peta, i seguirà petant sempre, ben fort, com ho ha fet des de fa més de tres segles.
De fet, és un dels actes principals el que peta. Em refereixo a la Tronada de Sant Pere, de la qual se’n té la primera referència documentada com a tal en data de 1677.

El que semblava ser una salve a l’arribada de la imatge del Sant, a causa dels conflictes bèl·lics de l’època, es va transformar en la Tronada composta de mascles (morters de pólvora)


Punt culminant de la Tronada

Mascles després de la Tronada.

Per a mí, i crec que per a molts ganxets, és l’essència d’aquesta festa.
Un Sant Pere sense Tronada seria com un Sant Josep sense Falles a València, o un Corpus sense Patum a Berga…
Què seria d’aquestes festes, de Sant Joan, dels Diables i Correfocs, si la polèmica normativa europea s’hagués aplicat a casa nostra…
Sort que aquest dimarts, el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb el suport de tots els grups, una proposició no de llei que garanteix la continuïtat dels costums i tradicions associats a la pirotècnia i a la cultura de foc després de la normativa europea que regulava aquest tipus de festivitat per garantir-ne la seguretat.
Seria molt trist que la cultura dels Països Catalans, tan lligada al foc (un exemple n’és la Flama del Canigó que agermana pobles de tot el territori), perdés aquestes tradicions…
(Perquè… Posats a prohibir, podriem començar per festes com la Oktoberfest que promou l’alcoholisme, o bé limitar la velocitat a MotoGP i F1 als circuïts europeus…)

La Tronada

El Seguici, previ a la Tronada

Surten els Gegants Japonesos!

Durant la Festa Major es fan esclatar, normalment, 4 Tronades.
La primera és la del Pregó, avui 24 de juny, que és la que peta més fluix.
La següent, i la més sorollosa, s’encèn la vígilia de Sant Pere, el 28 al vespre, després de les Completes a la Prioral i el ball del Seguici. Després torna a ballar el Seguici i el Bestiari i acaba amb un Castell de Focs a la mateixa plaça del Mercadal.
Se n’encenen dues més el dia de sant Pere. Una al migdia, que, amb la ressaca de la revetlla i el bat de sol, pocs són els que s’hi acosten. I l’altra a la tarda, que és la segona en potència.

Si voleu més informació sobre la Tronada, la Festa Major de Sant Pere i altres festes de Reus, passeu pel web de FestesReus.cat
I si veniu, un consell, mentre peta mantingueu la boca oberta. Així evitareu que us xiulin o us facin mal les orelles.

Visca els Trons de Sant Pere!





Sempre paguen justos per pecadors

30 05 2009

Una altra setmana de nits fa que el divendres em costi dormir i passi la nit del lloro llegint, mirant vídeos i TV…
Bé… La tele de l’habitació és de l’any de la Maria Castanya i quan la imatge conté massa blancs fa un sorollam que acabo apagant-la.
Així que després de llegir una estoneta (encara estic intentant seguir el Genji Monogatari), veure un capítol de la tercera temporada d’Herois i veure la peli de “Crepúsculo”, vaig conectar-me una estona al KeyHoleTV, un programet bastant simple i d’interface lletja a més no poder, però que permet veure i escoltar algunes ràdios i TV japoneses, en streaming (també es poden veure canals d’altres llocs com EEUU, Suïssa…)
I fent zapping vaig acabar en un programa matinal de la FujiTV. El rellotge de pantalla indicava que passaven de les 10 del matí.
El programa era el めざましどようびメガ (Mezamashi Doyoubi Mega) que ells defineixen com a infotainment, pensat per a una audiència jove, (Val a dir que no és ni un InfoK ni un Bon dia Catalunya…) on es poden veure entrevistes, reportatges sobre compres, menjar, esports, etc.
El que em va fer aturar en aquest canal, però, van ser les imatges dels disturbis de la passada celebració de la Copa de la Champions…
No sóc futbolera, però m’agrada quan el FC Barcelona guanya títols.
Però em fot de molta mala llet veure que quatre desgraciats (per no anomenar-los amb altres noms), que molts ni senten els colors, esguerren les celebracions esportives, destroçant tot allò que es posa al seu abast.
I em fot encara més, que a fora es vegi aquest poc civisme com a punt principal de la noticia…
Perquè en aquest programa, el centre de la noticia eren els disturbis i no el fet que el Barça guanyés el títol.
Que el mateix enfoc de la notícia s’emeti per Antena3 o tve, no m’importa. Ja hi estem acostumats, oi?
Però fora d’aquí em dol… Ja sigui al Japó o a qualsevol altra part del món!
La imatge del Barça, de Barcelona i dels catalans, per terra per culpa d’uns quants descerebrats.
Vergonya és el que sento!





No em quadren els números…

21 05 2009

S’estima que entre el 5% i el 15% de la població mundial pateix grip cada any i que un nombre important d’aquests pacients presenta complicacions i cal que se l’hospitalitzi (especialment, ancians i persones que pateixen malalties cròniques). En els períodes epidèmics estacionals moren entre 250.000 i 500.000 persones, un bon nombre més grans de 65 anys.
Estem parlant de la grip comuna, que arriba cada hivern, i que amb el bon temps va desapareixent… Crec que com més fredes les temperatures més temps pot durar actiu el virus i que la llum ultraviolada, més abundant a l’estiu, afebleix el virus.
S’aconsella la vacunació en persones amb un risc elevat com les d’edat avançada o les debilitades. Però s’ha de tenir en compte que com el virus muta ràpidament la formulació d’una vacuna només serveix per a un any.

No ho entenc!
Acabo d’anotar que moren més de 250.000 persones a l’any per grip comuna, i ningú s’alarma per aquesta xifra.
I moren 100 persones de la grip “Nova” i ja és una pandèmia…?
Sí, és un brot virulent i fins ara desconegut…
Però és necessari prohibir viatjar als països afectats?
O tallar les relacions comercials?
A qui li ha interessat crear aquesta alarma?
Interessos polítics i/o financers? Farmacèutiques? Fabricants de mascaretes (llegiu l’entrada de Kirai) i termòmetres?

Tot això de la grip AH1N1 m’ha recordat quan anys enrere algú va fer fotos d’uns obrers espanyols fent la migdiada (beneïda “Siesta”) a l’ombra d’un pont, i als diaris anglesos ja s’escampava que a Espanya la gent es moria com mosques de febres i que els morts es podien trobar arreu…

Penseu el que vulgueu.
Potser perquè m’ho miro “des de fora”, però jo crec que tot plegat ha estat una pantomima que ha aprofitat el descobriment d’aquest nou brot mutant de grip.
Què llestos els que han sabut aprofitar la por que tenim els humans a tot allò que desconeixem.
A l’Edat Mitja, aquestes pors les sabia aprofitar prou bé l’Església… Ara ho fan els interessos econòmics i polítics.








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 149 other followers

%d bloggers like this: