Un bestiari #TLQM

Com a bona ganxeta (reusenca) que sóc, ahir vaig anar a la plaça del Mercadal per a veure ballar el Seguici festiu i vibrar amb la Tronada.

I ara algú em dirà que Sant Pere no és fins el dia 29…
Doncs si! Aquest algú tindrà raó! (A no ser que algun agoserat hagi canviat la festa de lloc al calendari…)
Però enguany tenim motius, i bons, per a fer petar la Tronada Excepcional (fora de les 4 de Festa Major).
L’última Tronada Excepcional, ja fa una colla d’anys, es va encendre per a celebrar la designació de Reus com a subseu olímpica.
Ahir el que es va voler celebrar és que la Festa Major de Sant Pere de Reus ha estat proclamada Festa Patrimonial d’Interès Nacional

Ja era hora! XD
Que la Tronada està documentada des de 1677!
I és l’única de Catalunya que es conserva tal com eren les tronades fa segles, és a dir, un rec de pólvora esquitxat amb trons i, sobretot, amb els mascles o morters
Que no és “moc d’indiot” això, eh!?
Una festa que des de fa uns quants anys ha anat recuperant elements festius que s’havien perdut i n’ha incorporat de nous, sempre conservant l’esperit tradicional.

La Tronada Excepcional

Aquests mascles no han petat tan fort com els de la de Festa Major.
Lògic! La Tronada de Sant Pere no ha de perdre protagonisme!
Si veniu, feu-ho per la de la vigília al vespre, que és la de més potència.
Si no les veieu totes! ;)
I, un consell, obriu la boca mentre peta.

També ha estat excepcional la coca amb cireres gegant que s’ha repartit.

Aquesta coca típica de Reus i comarca (també d’altres pobles del Baix Maestrat, però la mengen per la Fira de la Cirera) es menja per Corpus.

Així que, com si del día de Sant Pere es tractés, però sense la imatge del sant, hem escoltat el toc general de campanes des de la Prioral i tot el Seguici ha fet la ballada conjunta al Mercadal.
(el Canó, el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, el Bou, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Dames i Vells, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga. Si em deixo algú, que em perdoni)

Com ja he dit algun cop, sempre he tingut un especial interès pels gegants Japonesos.

No sé si era perquè ja començava la meva falera, o bé que ells mateixos n’eren un dels desencadenants.
Així que aquest trosset del Seguici ja es podria classificar com a #TLQM.
Però el que m’ha fet batejar aquesta entrada tal com ho he fet, ha estat el que veureu al següent video.

Enmig del poti-poti de músiques, de sons de gralla i de tambors, m’ha cridat l’atenció una tonada que molt catalana no sona, no…
És una versió de Kalinka, la música que Nintendo va versionar i que va fer servir al Tetris!
La plaça estava tant plena que em venien ganes d’arrenglerar els grups de gent i fer desapareixer fileres! XD

Overbooking!

Avui, de camí al CAP, m’he creuat amb aquesta imatge de la “piràmide” de la plaça d’Europa…
És la primera vegada que veig tanta canalla en aquest mini-parc.
Normalment hi ha més gossos fent les seves coses que nens jugant!

Paracaramels?

Som-hi! A veure si enllesteixo aviat l’entrada d’avui, que ens n’hem d’anar a dormir d’hora, que sinó els Reis Mags passaran de llarg! ;)

Aquesta tarda, amb ganes d’escampar la boira, he agafat a ma mare (o ella m’ha agafat a mi…) i hem anat a passejar una estona.
Caminant, caminant hem fet cap a la plaça de la Llibertat, on hi ha instal·lada la carpa de l’Obra Social de La Caixa amb l’exposició itinerant “Europa va ser camí. El peregrinatge a Santiago en l’edat mitjana”
Si hi voleu anar, espavileu-vos! Que el 17 de gener és l’últim dia. Després farà cap a A Coruña.
Val a dir que és força interessant.
Si voleu més info feu clic aquí.
Ma mare ja hi havía anat, i abans d’entrar m’ha comentat que hi feia pudor…
Bé! Suposo que deu ser per a simular els efluvis corporals acumulats a les vestidures dels peregrins de l’edat mitjana (i a les d’alguns de contemporanis, també!)
Ja dins, no he notat que fés tanta pudor… De fet, he notat un “agradable” flaire d’encens. Com que ja estem en Any Sant, el 2010 és any Xacobeo, deuen fer brandar el Botafumeiro més sovint, he pensat… ;P
A l’última de les sales hi ha una senzilla, pero interessant, simulació de les naus de la Catedral de Santiago. Feta amb un quart de pilastra i un munt de miralls.

Mola, oi? Doncs millor de costat!

Sortint de l’exposició ja feia una mica que passava la cavalcada de Reis per la plaça de la Llibertat. De fet, acabava de passar en Baltasar (el meu preferit!).
Però com que hi havia una gentada que semblava que donéssin alguna cosa, hem passat de llarg i hem anat a fer un berenar-sopar a base de pintxos a certa franquícia catalana de tavernes basques…

Sortint, hem tornat a trobar la cavalcada.
Aquest cop, gairebé del principi. Ja que la primera carrossa que hem vist era la d’en Melcior.
Però m’he quedat una mica LOL quan veig un individu amb aquestes pintes mirant la rua…

Home… A Reus som d’estalviar i recollir aigüa… Però arribar a aquests extrems?
A més, ja feia unes hores que no queia una gota… Potser és del Cirque du Soleil…?
Però llavors he vist més gent, sobretot nanos a coll dels pares, amb els paraigües girats cap per avall, i és quan hi he caigut!
Igual com quan era petita, que colliem olives per posar a l’aigua amb un paraigua penjat de la branca.
Però avui s’ha fet servir per a recollir els caramels que llançaven des de les carrosses!

Als balcons també han fet ús d’aquest estri. I fins i tot l’han desenvolupat una mica més, amb un cordill per a arribar a nivells inferiors i així interceptar les paràvoles descendents dels llaminers projectils.

L’inevitable senyor de “front allargat que apareix en totes les fotos en primer pla” també clama per caramels! XD

Una cosa és segura, recollint els caramels amb aquest mètode t’assegures de que no estaran remullats per haver caigut en algun toll, ni escarxats de trepitjades, ni esmicolats d’estavellar-se contra les façanes i/o el terra…

Apa! A fer nones com una bona minyona!
Que els Reis us portin moltes coses!