Johan! Gràcies…??

28 06 2009

La Cruyff Foundation va ser fundada a Barcelona el 1995, per, com el nom indica, aquest geni del futbol, i ha creat llocs d’esplai i esport arreu del món, on la intenció bàsica és donar una millor qualitat de vida, basant-se en l’esport, a nens amb discapacitat.
A Espanya ha endegat projectes de futbol, bàsquet, natació, esquí, vela…
El dia 14 de juny en Johan Cruyff va inaugurar a Reus el primer Cruyff Court d’Espanya.

Copypaste de la pàgina d’aquesta fundació

Johan Cruyff estuvo ayer en Reus para inaugurar el primer “Cruyff Court” de España, un campo de fútbol de césped artificial en la Estación de Autobuses, en el barrio del Carrilet. La nueva instalación, cubierta, es gratuita y de uso público.

El proyecto “Cruyff Court” es un campo de fútbol pequeño, de medidas inferiores a las de una cancha de fútbol sala, situado en zonas de escasos recursos o en lugares en los que se puede llevar a cabo un trabajo social con los jóvenes. Este primer proyecto ha sido cofinanciado por la Fundación Cruyff y la administración local, en este caso el Ayuntamiento de Reus.

El nuevo campo, de césped artificial de la empresa Poligras, está rodeado por vallas metálicas para evitar que el balón salga del campo. “Queremos sacar a los niños a la calle y que practiquen deporte, porque el deporte es salud”, dijo Johan en compañía del alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. Y continuó: “Queremos proteger los espacios libres para que nuestros niños puedan salir a la calle a jugar y así evitar graves problemas como el sedentarismo, la obesidad y promover la integración social: las reglas del fútbol son igual para todos”.

Bé, el meu barri, si més no el meu carrer, fins fa uns anys era molt tranquil.
Sense recursos? No ho havia notat… Ja que Reus no és tan gran com és això per a trobar a faltar res respecte a d’altres barris. Si al meu barri no hi havia pista de bàsquet o estava ocupada, me n’anava al del costat o a l’altre costat de Reus, que en 20′ a peu hi arribes! A part de que la colla que ens juntàvem erem de barris ben diferents. Tenim més botigues que als barris “pijos”, no hi ha gaires zones blaves (encara que als llocs que estan no les veig jo molt correctes…), tenim l’estació d’autobusos (just on s’ha fet aquest mini camp de futbol) així que estem ben comunicats amb la resta de la ciutat (sempre que la freqüència i puntualitat no falli, que és gairebé mai… Però això passa a tot el recorregut) i fora d’aquesta.
I barris amb rendes més baixes, si és això al que es refereixen, n’hi ha d’altres que entren més en aquesta definició.
Però ja he dit que això era fins fa uns anys…
Des de fa uns vuit anys ençà, m’han amenaçat amb un ganivet de pam a les 3 de la matinada; m’han cremat el cotxe al carrer, sinistre total (el meu va ser el primer), i no he sabut ni sabré mai quin fill de puta ho va fer (… Perdó! Sa mare no en té cap culpa -potser- i deu sofrir més que ningú el que el seu fill ha esdevingut); hem d’aguantar brutícia, escopinades, botigues obertes a deshores que no venen res que estigui a les seves botigues legalment… No sé si sabeu a què em refereixo…; Ocupes, i ho escric sense K, perquè no tenen res a veure amb aquest moviment, simplement són aprofitats que no es respecten ni a ells mateixos; claxons i soroll a tothora pels que aparquen en doble fila o a les entrades dels pàrquings, interrompent el pas d’autobusos i altres vehicles (les ambulàncies van a donar un tomb de mig quilòmetre per no passar per aquest carrer); rates grosses com conills que se les campen com volen…
Ben mirat, potser si que és un barri sense recursos… Recursos cívics em refereixo…

I això s’ha vist incrementat amb aquest favulós camp de futbol del que el senyor alcalde s’ha volgut penjar la medalla.
Durant el dia, des de les 8 del matí, està ple de nanos (i no tan nanos) jugant a futbol, fins aquí correcte. Està molt bé aquest espai, ja que així no et foten la pilota pel cap a les places on està prohibit jugar a pilota.
Però el que em comença a tocar el nas és que els xiulets, crits d’ànim i de protesta, els gooooool, i el rebombori general que es forma, no al camp, sinó al voltant d’aquest, s’allargui fins passades les 3 de la matinada.
Amb gent que ben entrada la matinada no estan cansats de jugar a futbol, sinó que estan més a prop d’un coma etíl·lic que d’un sobre-esgotament resultant d’un esport (a no ser que es consideri aixecar el colze, o fumar i/o xuclar pel nas certes substàncies que no són precisament oxigen, un esport…)
Aquest ajuntament que s’ha gastat un caleram en tríptics i cartells explicant les normes de civisme…
Que si llençar la brossa als contenidors corresponents i a certes hores, que si no embrutar, que si no fer soroll i respectar el son dels veïns…
Un cop fet el paperot a la inauguració, ja no s’ha preocupat més d’aquest barri.

Les normes del futbol són les mateixes per a tothom… (Paraula de Johan)

Però les de civisme es veu que no!





Sant Pere Peta Fort!

24 06 2009


Permeteu-me la llicència d’agafar, com a títol de l’entrada, el nom del concurs de focs d’artifici que es feia a Reus, durant les Festes de Sant Pere, i que malauradament aquest any, per culpa de la crisi (?), no s’ha convocat…
Però crec que la Festa Major de Sant Pere peta, i seguirà petant sempre, ben fort, com ho ha fet des de fa més de tres segles.
De fet, és un dels actes principals el que peta. Em refereixo a la Tronada de Sant Pere, de la qual se’n té la primera referència documentada com a tal en data de 1677.

El que semblava ser una salve a l’arribada de la imatge del Sant, a causa dels conflictes bèl·lics de l’època, es va transformar en la Tronada composta de mascles (morters de pólvora)


Punt culminant de la Tronada

Mascles després de la Tronada.

Per a mí, i crec que per a molts ganxets, és l’essència d’aquesta festa.
Un Sant Pere sense Tronada seria com un Sant Josep sense Falles a València, o un Corpus sense Patum a Berga…
Què seria d’aquestes festes, de Sant Joan, dels Diables i Correfocs, si la polèmica normativa europea s’hagués aplicat a casa nostra…
Sort que aquest dimarts, el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb el suport de tots els grups, una proposició no de llei que garanteix la continuïtat dels costums i tradicions associats a la pirotècnia i a la cultura de foc després de la normativa europea que regulava aquest tipus de festivitat per garantir-ne la seguretat.
Seria molt trist que la cultura dels Països Catalans, tan lligada al foc (un exemple n’és la Flama del Canigó que agermana pobles de tot el territori), perdés aquestes tradicions…
(Perquè… Posats a prohibir, podriem començar per festes com la Oktoberfest que promou l’alcoholisme, o bé limitar la velocitat a MotoGP i F1 als circuïts europeus…)

La Tronada

El Seguici, previ a la Tronada

Surten els Gegants Japonesos!

Durant la Festa Major es fan esclatar, normalment, 4 Tronades.
La primera és la del Pregó, avui 24 de juny, que és la que peta més fluix.
La següent, i la més sorollosa, s’encèn la vígilia de Sant Pere, el 28 al vespre, després de les Completes a la Prioral i el ball del Seguici. Després torna a ballar el Seguici i el Bestiari i acaba amb un Castell de Focs a la mateixa plaça del Mercadal.
Se n’encenen dues més el dia de sant Pere. Una al migdia, que, amb la ressaca de la revetlla i el bat de sol, pocs són els que s’hi acosten. I l’altra a la tarda, que és la segona en potència.

Si voleu més informació sobre la Tronada, la Festa Major de Sant Pere i altres festes de Reus, passeu pel web de FestesReus.cat
I si veniu, un consell, mentre peta mantingueu la boca oberta. Així evitareu que us xiulin o us facin mal les orelles.

Visca els Trons de Sant Pere!








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 149 other followers

%d bloggers like this: