Quin fred que fot!

18 11 2008

Excepte nevar i pedregar, avui ha fet de tot…
Comenca el dia tristot, amb nuvols, pero amb una temperatura agradable.
Aixi que he anat cap a Kiyomizudera, que ja havia visitat fa quatre anys, pero com que tenia part de la balconada en restauracio (el dimoni em seguia…), he decidit tornar-hi.
Aixi que en comptes de pujar pel carrer que va directe a l’entrada i que esta ple de botiguetes de records, he pujat pel carrer que va a parar a la part del costat de la font d’Otowa.
A mes de poder veure la balconada sense les lones, hi ha sales que normalment estan tancades que es poden visitar.
Llastima que no deixen tirar fotos…
Un glopet de la font Otowa, que diuen que ho cura tot, o que et pot concedir qualsevol desig (segons les versions)
Quan he sortit del recinte si que he baixat pel carrer de les botiguetes, per a poder passar pels carrerons costers de Sannenzaka i Ninenzaka. Que segons les llegendes populars, si caus mentre hi passes tindras tres i dos anys de mala sort, respectivament.
I avui si que he vist maiko!
I tambe un parell d’impostores… Les he vist de lluny, pero quan m’hi he apropat he vist que el maquillatge era mes de carnestoltes que el de la cara del Jocker… Llavors una ha tret una camera enorme de no se on i s’han comencat a fer fotos… Gairebe no podien caminar sobre les getes… Un risc en aquells carrers tan costeruts i amb pedres esmolades del pas de la gent.
M’he trobat una parella de catalans, de Calella (Maresme), que tambe havien vingut amb l’oferta de Finnair.
Llavors ha comencat a ploure i a refrescar… Aixi que he passat per un super 24h que es diu “Fresco” i que es molt mes barat que els altres 24h, i he agafat alguna cosa per dinar.
Per la tarda me n’he anat al Heian-jingu, per veure el jardi que no havia vist. Suposo que a la primavera o a l’estiu tindra mes bona pinta. Ja que hi ha molts arbres de fulla caduca, i entre ells pocs momiji que aguantin les fulles…
Tambe he visitat el Torii (porta vermella que marca l’entrada d’un santuari Shinto) i que fa quatre anys estava en restauracio (per variar…) i que just quan marxava (l’hotel estava just devant) estaven treient les lones, pero no perque ja l’haguessin enllestit, sino perque s’apropava un tifo.
S’ha girat vent (no es cap tifo… No es epoca de tifons), esta a punt de pondre’s el sol, i encara fa mes fred.
Aixi que torno a l’hostal per agafar la jaqueta dobla i llavors he vist un parell de cartells que deien que el Kiyomizudera i el Nanzen-ji tambe obrien per la nit amb il-luminacio als jardins.
El Nanzen no l’havia vist, es petitet, pero te el seu encant. I he tornat a anar al Kiyomizu, que amb la il-luminacio, els edificis encara es veuen mes espectaculars.
Pero, per jardi il-luminat, el mes maco crec que es el del Chionin.


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: