Autòmates del temps

24 04 2010

Així és com em sento últimament… No sé mai quins horaris porto ni portaré…
Però no van per aquí els trets! ^^;

Ahir, amb l’excusa de fer repòs després d’una infiltració (tranquils, estic bé. Encara em fa mal la zona de la punxada, però espero que aviat estigui al 100%) vaig tornar a veure una de les meves pel·lícules preferides de Ghibli (aquest cop, per 2a vegada, en castellà).
Es tracta de 耳をすませば (Mimi wo sumaseba, Susurros del corazón)
Si ja heu vist aquest anime, us sonarà el rellotge de carrilló amb els autòmates.


Si encara no l’heu vist, us l’aconsello de tot cor. Que ara ja no teniu excusa, que per fi s’ha editat a Espanya!

Doncs bé, veient la peli em vaig recordar d’alguns rellotges amb autòmates que em vaig trobar viatjant pel Japó.
La veritat és que no eren com aquest de peu que surt a l’anime, sinó que recorden més als grans rellotges del centre d’Europa (Suïssa, Alemanya… Fins i tot es veu que n’hi ha un ben a prop, a Leganés!) que ofereixen a certes hores un espectacle de música (normalment de carrilló) i moviment amb autòmates diversos: cucuts, dames i cavallers, representacions d’oficis diversos, etc.

El primer que vaig veure va ser al primer viatge al Japó, a Kawagoe (Saitama). Just a l’entrada dels grans magatzems Atre, a la sortida de l’estació de la Lína JR i Tôbu.

Bé… Més que un rellotge, era un carrilló amb els autòmates que representen diferents imatges del matsuri (festival) de la ciutat, que es posa en marxa a les hores en punt.
En aquest, el tema central són les altes carrosses ornamentades anomenades dashi que desfilen durant el matsuri que se celebra el 14 i 15 d’octubre (segons la guia, que jo no ho he vist!)

Durant la resta de la meva primera estada al Japó, no recordo haver-ne vist cap més. Al menys no em va cridar l’atenció. Tenia ulls per altres coses…

A la segona estada (la darrera, fins ara, eh!) va ser quan em vaig adonar que aquesta mena d’artilugis es poden trobar en diverses ciutats, normalment a prop de les estacions.
El primer que vaig veure va ser el de Matsumoto (Nagano), que vaig visitar just el dia del Matsuri del castell.
Aquest no està a l’estació, sinó més o menys a mig camí entre aquesta i el castell.
De primer moment em va passar per alt i no el vaig veure, ja que estava mig amagat enmig de les paradetes del festival.
I com que estava tancat no vaig saber què era… Un “chupa-chup” gegant que vaig pensar que seria una mena de respirador d’algun pàrquing soterrat…

No va ser fins que van tocar les dues i que es va posar en funcionament, obrint-se l’esfera i apareixent les figueres dels autòmates representant nenes jugant a pilota i nens tocant instruments, que vaig saber què era realment!
El rellotge és a la meitat superior de l’esfera, d’una sola agulla al mode dels primers rellotges.

L’endemà en vaig trobar un altre al costat de l’estació d’Inuyama (Aichi), però malauradament no en tinc cap foto, ja que quan el vaig sentir i adonar que era allí ja estava dalt de l’autobús en marxa sortint cap a Meiji-mura i a la tornada si esperava que es posés en marxa hagués perdut el tren de tornada…

Dos dies després, a Nagano, just en sortir de l’estació em vaig trobar amb el rellotge d’aquestes característiques més gran que he vist.
Ocupa gairebé tota la façana lateral d’un hotel, i, fins i tot, està patrocinat per la NBS (la cadena de televisió de Nagano).
En aquest, el rellotge ocupa gairebé tota la superfície i emet el so de diferents ocells. Els autòmates són ocell que apareixen de dintre unes pomes de la varietat Fuji, que són típiques de la zona.

Una mica de zoom… I m’adono que també eren les dues! O.o

Un altre rellotge, que pot recordar aquests, però que ja està una mica més modernitzat, el vaig trobar a Odaiba, Tokyo. Més que un rellotge, era una mena d’estació meteorològica interactiva (no n’estic segura…)

Que de bellugar-se, el que es diu bellugar no ho feia gaire! XD
Així que no espodria definir com un autòmat. Però emetia so i llum. I no em direu que no són kawaii aquests ossets! :\

Un altre rellotge que tampoc es pot englobar amb el grup de rellotges amb autòmates, però que em va cridar l’atenció, el vaig trobar en sortir de l’estació de Kanazawa (Ishikawa).

Que ens dóna la benvinguda i ens diu l’hora formant les lletres i les xifres amb dolls d’aigua. Original, si més no, oi?

Però tornant als autòmates, no només els trobem als rellotges. Ni als coneguts i més actuals robots japonesos com l’Asimo i l’Aibo.
Sinó que l’interès per aquestes màquines de rellotgeria vénen d’antic. Els seus origens es poden remuntar al s.IIIdc a l’antiga Xina, encara que hi ha llegendes en les que es diu que es va inventar el 2600ac! O.o

Foto extreta de la Wikipedia. Autor: Andy Dingley

Els 指南車 (Shinansha, Carro que apunta al sud) eren una mena de brújula que assenyala sempre el sud. No funciona com les brújules actuals, que assenyalen el pol magnètic de la terra. Sinó que amb tot un seguit d’engranatges connectats a les dues rodes del carro feien girar una figura que apuntava cap al sud, i que amb uns tambors que sonaven en girar les rodes podien medir la distància que recorrien. Era l’estri que feien servir per a orientar-se enmig del desert del Gobi.
Aquesta mecànica es va fer servir en rellotges, capses de música, etc.
Al Japó, van adaptar-ho als Karakuri durant els s. XVlII i XIX. Que són una mena de titelles que es fan moure mitjançant engranatges i cordes.

Si busquem karakuri al diccionari ens ho defineix com a mecanisme, enginy, ardit.
Ben mirat, és una màquina que pot enganyar la vista a algú. Hi ha karakuri que arriben a tal nivell de moviments realistes que fan fredat! Fins i tot mouen dits, canvien expressions de la cara, es transformen canviant perruques i vestits…
Aquí teniu un parell d’aquestes titelles que vaig poder veure a Inuyama.


I “despullat”…

Hi ha tres tipus de karakuri: Els Dashi Karakuri, els de les fotos anteriors, que, com el nom indica, es poden veure a sobre de les carrosses dashi que he anomenat abans (al carrilló de Kawagoe) i que ténen un caràcter religiós, de comunicació amb els déus o per a explicar mites; Els Butai Karakuri que s’utilitzaven en teatres i que van influenciar el teatre Noh, Kabuki i, sobretot, al Bunraku; I els Zashiki Karakuri, que eren més petits i s’usaven dins de les cases, com un estri de servei domèstic o d’entreteniment.

Us imagineu que us serveixi el tè una titella d’aquestes?
Penseu que ténen més de 200 anys!


Accions

Information

One response

25 04 2010
Tweets that mention Autòmates del temps « Gocha Gocha -- Topsy.com

[…] This post was mentioned on Twitter by Turris. Turris said: Els robots que dominen el temps http://wp.me/pygYF-bm […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: