“Chikan” a la una en punt

25 07 2010

Fa una estona, remenant les fotos que tinc al disc, he trobat (com no!?) les del darrer viatge al Japó i veient tant de temple junt m’he recordat d’una cosa que em va dir en Jun mentre feiem cua per entrar al Kiyomizu-dera:
-Visitar temples és “l’esport nacional” al Japó.
Ni sumo, ni beisbol… Fer ruta visitant els temples i dedicant les oracions pertinents a cadascun dels altars! (o no…)

Però jo crec que hi ha un altre “esport” que també domina aquest arxipèlag.
I és el de “dimitir quan les coses van maldades”.
Si senyors, dimitir i menjar-se les culpes, avergonyir i ensorrar l’honor de la familia.
En part per no avergonyir l’empresa o grup al que es pertany?
O bé amagar el cap sota l’ala i que treguin les castanyes del foc els que vinguin després?
No ho sé, això que m’ho respongui algú que entengui més que jo en societat nipona.

Un exemple pot ser la de l’ex-primer ministre Hatoyama, que només 8 mesos després de prendre el càrrec va anunciar la dimissió, el passat 1 de juny, després de les crítiques rebudes per no acomplir la promesa electoral del trasllat de la polèmica base militar nordamericana de Futenma (Okinawa), i també per diversos escàndols financers relacionats amb el seu elevat poder econòmic (és nét del fundador de Bridgestone).

Un altre exemple va passar el 9 d’agost de 2004, just el día que posava els peus per primer cop al país nipó.
Ma mare preocupada pels tifons que creuaven la Xina i jo em trobava a les notícies (entenent més per les gràfiques i reproduccions que pel que deien) amb cinc persones mortes i dotze ferits en un accident a la central nuclear de Mihama, situada a 350 Km. a l’oest de Tokyo. L’accident es va originar en una de les turbines de la planta on es va produir una fuita de vapor, les autoritats van assegurar que no hi va haver fuita radioactiva.
WTF! Ascó i Vandellós, amb incendis a la sala de turbines, fuites al sistema de refrigeració, fuites de partícules (de què? Que encara no sé de què eren les partícules!), aturades continues, etc. Continuen igual que sempre i aquí no peta ningú (potser ho farem nosaltres abans…)

Altres dimissions més… Com ho diria… Absurdes(?), serien les dimissions forçades d’algunes idols per l'”escàndol” de tenir noviet.
Se suposa que les idols es deuen als seus fans i que, per tant, no poden tenir relacions sentimentals (conegudes)…
Però resulta que els idols masculins poden fer de les seves en aquest sentit i tan amples!!
Per exemple el cas de l’ex-Morning Musume, Mari Yaguchi, que va deixar el grup per la seva relació amb Shun Oguri. Relació que es va trencar al poc temps per les imatges del tio amb una altra dona més alta…
Bé, superar els 145 cm de la Yaguchan no és cap proesa! XD
Poc després, aquest “fenòmen” de paio va conèixer a l’actriu-cantant-model Yu Yamada al set del dorama Binbo Danshi i es van enamorar (juas!) bojament, amb passió i frenesí, segons les seves pròpies declaracions.
Doncs, van trencar també! Perquè al noi, això de la monogàmia es veu que no li va gaire! XP

Però no tots aquests idols surten indemnes!
Bé… Del que parlaré no sé si arribaria al nivell d’idol… Però no deixen de ser uns personatges que es deuen al seu públic.
Fa un temps us vaig parlar d’un cd de ONE OK ROCK que m’havia comprat una tarda, atabalada de gent, a Shibuya, quedant pendent de parlar-ne un dia.
Doncs aquest dia ja ha arribat! ;)

Aquesta banda de cinc “iogurins” va formar-se l’estiu de 2005, quan en Toru (山下 亨, Yamashita Tōru. Guitarra i Vocal. Ex-membre de HEADS) va començar a tocar amb els seus amics d’institut, l’Alex (Alexander Onizawa. Guitarra. Model fotogràfic. Nascut a San Francisco) i en Ryota (小浜 良太, Kohama Ryōta. Baix. Ex-membre de HEADS). Al cap de poc temps es va unir al grup en Taka (森田 寛貴, Morita Takahiro. Vocal. Ex-membre de NEWS). I’últim a unir-se va ser en Tomoya (神吉 智也, Kanki Tomoya. Bateria) que tot i tocar des de l’inici amb ells, no ho faria oficialment fins al debut de la banda el 2007.

El grup proposava el nom ONE O’CLOCK perquè l’únic moment en que podien practicar en conjunt era a la una en punt.
Però, al final, van optar per ONE OK ROCK. Doncs la pronunciació japonesa d’ONE OK ROCK és wanokurokku que sona com la Una en punt. (recordeu que en japonès no es diferencia entre la L i la R)

El 2006 llançaven 2 mini àlbums: “One OK Rock” i “Keep it real”

Igual que les seves vendes d’àlbums, la seva participació en festivals aquell estiu va ser reconeguda a les rodalies de Tokyo, i van començar a vendre les seves gravacions a botigues estrangeres.
Més de 500 persones van assistir en el seu primer concert al Shinjuku LOFT, això va ser una excel·lent notícia per al grup que no s’havien donat a conèixer durant gaire temps.
El març de 2007 Tomoya oficialment s’incorporava al grup.
El 25 d’abril treien el seu primer single Naihi Shinsho.

Aquest single es va sentir des de diferents emissores de ràdio per tota la nació, la qual cosa els va donar més fans i també un acord d’enregistrament amb la companyia major AMUSE. El seu segon single “Yume Yume” va ser llançat el 25 de juliol.

El 2007, també tindrien una gira nacional que començaria a l’agost.
I al novembre treurien l’àlbum Zeitakubyō.

El 2008 llançarien dos discs més. El primer, Beam of Light, al maig.

I el següent, el que em vaig comprar just sortir al mercat, Kanjou Effect, al novembre.


Últimament m’ha donat per escoltar el seu últim disc “Niche Syndrome



I buscant-ne les lletres perquè hi havia fragments que no era capaç d’entendre m’he trobat que L’Alex ja no en forma part!
El que era una banda de 5 persones ha passat a ser de 4…
Així que, buscant, he trobat que el motiu ha estat una d’aquestes “dimissions forçades”.
Resulta que aquest nano, una nit que havia begut una mica de més (justet! Que l’edat mínima legal per a poder consumir alcohol al Japó són els 20 anys), va magrejar la cama d’una adolescent al tren a Kawasaki.
Al Japó, aquest tipus d’assetjament sexual s’anomena “chikan”.
Per desgràcia és massa comú… I si us interessa la cultura nipona, de ben segur que haureu sentit a parlar dels vagons de tren exclusius per a dones que acostumen a habilitar-se en hores punta.

Foto: MikeDockery

L’Alex fou detingut perquè la noia es va queixar al vagó on també viatjaven dos policies que estaven a punt de començar el seu torn. I va ser alliberat al dia següent, acceptant els càrrecs i havent-se disculpat amb la víctima.
A causa d’aquest incident el grup va haver d’anul·lar la seva gira, perdent també l’oportunitat d’editar un single que havia de sortir al dorama “Godhand Teru“.
En un comunicat de premsa es va anunciar que l’Alex va ser convidat a deixar la banda assumint la responsabilitat pel que va passar. Encara que la resta dels integrants no hi van estar d’acord, decidiren que la banda continuaria com un quartet i que tornessin a les seves activitats musicals.
La “sentència” de l’ALEX fou severa i els fans de la banda es pregunten si aquesta decisió radical és per motius racials…
No sé… No ho veig així jo…
Però s’han sentit coses pitjors sobre alguns (molts) components de bandes rock i no han “dimitit”!!
Suposo que aquesta és part de la força i del control que tenen les firmes discogràfiques al Japó…

Fonts: J-Music Revolution i la wiki editada per la Suu

Accions

Information

One response

25 07 2010
Bitacoras.com

Información Bitacoras.com…

Valora en Bitacoras.com: Fa una estona, remenant les fotos que tinc al disc, he trobat (com no!?) les del darrer viatge al Japó i veient tant de temple junt m’he recordat d’una cosa que em va dir en Jun mentre feiem cua per entrar al Kiyomizu-dera: -…..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: