Confesso que m’ha agradat

6 02 2011

Aquesta setmana, tot parlant amb un client, va sortir el tema de la meva “frikor” pel fet de veure anime, dorames i cinema japonès en VOS.
Dient-me que a ell també li agrada el cinema japonès: Hero, La casa de les dagues voladores…

Coooooom!?
Això no és cinema japonès, home! XD

El més japonès que hi ha és a “La casa…” amb l’actor Kaneshiro Takeshi… I és mestís.
Pel·lícules d’acció amb coreografies espectaculars i efectes com les de Zhang Yimou que ell sembla preferir, també n’hi deu haver de japoneses. Però com que no són del meu estil, no vaig poder anomenar-ne cap.
Però tot i que no és chanbara, ni de ninja, ni de res per l’estil, si que li en vaig recomanar una que he vist recentment i que m’ha agradat moltíssim.
Es tracta de “Kokuhaku” (告白, Confessions), de Nakashima Tetsuya.

És un thriller psicològic basat en una novel·la de ficció (supervendes, escrita per Minato Kanae) que ens parla de la venjança d’una mare i de la crueltat dels nanos de 13 anys (adolescents en general), amb el rerafons crític sobre la llei de la protecció del menor. Uns infants alienats per la despreocupació o la sobreprotecció dels pares, i que no paren d’enviar-se missatges i e-mails tot i estar a pocs centímetres els uns dels altres… Una crítica a la societat i la família actual japonesa, al sistema educatiu, al sistema legal…
Una joia, vaja!

La cinta comença l’últim dia de classe en una aula plena de pre-adolescents que passen completament del discurs de la professora, fins que aquesta anuncia que dimiteix i explica els motius que l’han portat a prendre aquesta decisió. La mort de la seva filla no havia estat un accident, sinó un homicidi perpetrat per dos dels alumnes d’aquella classe. I, de pas, confessa que ha executat la seva venjança injectant sang infectada amb el virus de la SIDA al brik de llet que acaben de prendre.
Però el que sembla ser un final no és més que l’inici d’una trama psicològica que acabarà fent pagar “amb la mateixa moneda” als dos culpables, que gràcies a la llei de menors havien sortit indemnes i sense “culpes”.
El que no sé és si el fet que un tercer alumne, una noia, acabi rebent un càstig comparable a la seva culpa ha estat tramat per la professora o una pura casualitat. (No dic res més, que si no esvento la peli!)

Jo la definiria com la pel·lícula dels “tot i que”…
Tot i que va ser una de les favorites del públic a la passada edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, no va guanyar cap guardó.
Tot i que ha estat la representant del Japó als Òscars i que està rebent unes molt bones crítiques, no ha passat el sedàs per a les nominacions a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
Tot i que conté uns monòlegs llargs i que està montada com un puzle, el fil argumental no es perd mai, ni es fa pesada en cap moment. Ans al contrari, t’absorveix i t’enganxa des del primer minut.
Tot i que les tonalitats blaves i fosques durant tot el film poden conduir-nos a pensar en un món irreal, acaben reforçant les imatges i donant énfasi a la sang i als rostres dels personatges.
Tot i que es podria pensar en un abús del slow motion en escenes que no són de vital importància en el fil argumental, sí que reforcen l’impacte emocional i visual.
Alguns exemples serien quan un dels alumnes és assetjat i colpejat amb una pilota de beisbol al terrat de l’escola, mentre a la classe, on regna el desinterès i el desordre, continua el monòleg de la professora. (crueltat, “tantmefotisme” dels adolescents)

O quan els nanos juguen als tolls tot saltant i fent xipoller després de la tempesta (no oblidem que encara són infants i la tempesta pot ser meteorològica i emocional després de la primera de les confessions)


També quan retornen a les classes per primavera amb les sakures florides (què japonès!) i els alumnes feliços caminant sota una pluja de pètals sembla que no recorden els esdeveniments passats.

Amb el degoteig de “confessions” en forma de flashback, a l’estil clàssic de Rashomon (juntament amb els slow motion, em recorden al cinema d’Akira Kurosawa), s’anirà completant el trencacoscles de la història fins a arribar a la conclusió sabent què és el que ha passat realment i quins són els efectes sobre les persones involucrades.
Una fotografia espectacular i calculada.
Uns actors que broden els seus papers (els adolescents són tots novells!!)
I una música, que tot i que no ha estat creada espressament per a la pel·lícula, ens acompanya i ens guia de la mà dels riff de Radiohead, amb Last Flowers

i dels japonesos Boris, amb 虹がはじまるとき(Niji ga hajimaru toki)

La BSO conté les següent peces:
01.渋谷 毅(arranged by Gabriele Roberto)/ Milk
02. Radiohead / Last Flowers
03. Boris /虹が始まるとき
04. cokiyu / Gloomy
05. 渋谷庆一郎/ Piano Concerto No.5 (J.S.Bach)
06. Boris / My Machine
07. AKB48 / RIVER
08. Boris /断片-Bit-
09. PoPoyans / When the owl sleeps
10. やくしまるえつこ & 永井圣一/ The Meeting Place
11. The xx / Fantasy
12. Boris /にじむ残像
13. cokiyu / See the sun
14. Curly Giraf fe / Peculiarities
15. Y.S. & The Sunshine Band / That’s
The Way (I Like It)
16. Boris / Feedbacker
17. choir / Long long Ago (イギリス民謡)
18. Boris /决别
19. 渋谷庆一郎/ Largo (G.Hendel)

Crec que no trigaré gaire a tornar-la a veure…
I espero que arribi a les nostres sales!!
(Comercials, em refereixo. Que a Sitges ja havia arribat)
Perquè veure-la a la pantalla gran ha de ser una passada!


Accions

Information

5 responses

6 02 2011
Bitacoras.com

Información Bitacoras.com…

Valora en Bitacoras.com: Aquesta setmana, tot parlant amb un client, va sortir el tema de la meva “frikor” pel fet de veure anime, dorames i cinema japonès en VOS. Dient-me que a ell també li agrada el cinema japonès: Hero, La casa de les dagues vola…..

7 02 2011
Akihabara Princess

Whala! pues tiene tí buena pinta “Kokuhaku” ,si saco algo de tiempo para ver una peli probablemente me anime con esta, pinta entretenida :)

7 02 2011
Turris

Te la recomiendo!!
Yo voy a intentar ver el dorama del nombre largo ;P
“Taisetsuna koto wa kimi ga oshietekureta” o algo así era, no?

12 02 2011
Akihabara Princess

YO tampoco me sé el titulo, y eso que lo estoy viendo xDDD ya lo podian acortar un poco! ( ̄へ ̄)hum!! pero si, algo asi era xDD

22 02 2011
Pau

M’han donat moltes ganes de veure-la. Gràcies per la recomanació ;)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: