Amb l’ai al cor!

12 03 2011

Aquest 11 de març ha estat un dia estrany.
El que havia de ser un divendres normal, potser amb alguna referència als telenotícies del 7è aniversari dels atemptats als trens a Madrid, s’ha transformat altre cop en un 11 de març de neguit.

Quan m’he aixecat, he rebut la notícia d’un terratrèmol de 8,9 graus al Japó abans que el “bon dia” de rutina.
– 8,9… (amb la lleganya encara impedint-me obrir els ulls)
– Vuit-coma-nou!! (assimilant la dada)
– Això és molt bèstia! (he pensat…)
Mentre ma mare engegava la tele jo he anat de pet a l’ordinador a veure què en podia esbrinar al twitter i als blocs de gent que viu al Japó… (Primer que res, saber si estaven bé!!)
“Esbrinar” no és la paraula que definiria el que ha vingut. Seria més adient dir que la informació m’ha arribat en un allau!!
Twitter ha estat actualitzant-se tan seguit que avui ja he perdut el compte de tweets llegits!
Ha estat un miracle que no s’hagi saturat i deixés a mig món més penjat que la “simpàtica” balena que surt al seu web en aquests casos. I més, pensant que al Japó (al menys la zona afectada) no funcionaven els mòbils, però si internet. Així que twitter (i altres xarxes socials) han servit per a informar a la resta del que ha anat passant, de les rèpliques, del tsunami, dels incendis, de com reacciona i/o se sent la gent en un cas així…
A mesura que anava llegint i, sobretot veient imatges de gratacels balancejant-se com si de tossuts es tractéssin, la Tokyo Tower amb l’antena torçada, konbinis buits, caos circulatori, etc. M’anaven venint imatges d’un anime que havia vist l’any passat.
Es tracta de “Tokyo Magnitude 8.0”, on la historia narra el que hipotèticament passaria al Tòquio actual si fos sacsejat per un terratrèmol de 8 graus…
En aquest cas, crec que Tòquio ha sortit més ben parat que a l’anime, més que res perquè l’epicentre ha estat a la prefectura de Miyagi, al nord-est de Honshu. El terratrèmol a Tòquio s’ha notat com un de 5,9 graus.
A l’anime, l’epicentre era a la badia de Tòquio.

En un primer moment, veient que tots els que conec (personal i/o virtualment) estaven bé, he cregut (o volgut creure) que tot ja estava passat, que Japó havia superat la prova!
Però a mesura que ha anat arribant informació sobre el tsunami, m’he adonat de la magnitud real de la catàstrofe.
El brutal terratrèmol no ha estat el més devastador, el que realment ha arrasat tot allò que trobava al seu pas ha estat el tsunami generat pel sisme, que ha entrat 5 Km terra endins a una velocitat de 50 Km/h. i que després s’ha enretirat altre cop, arrossegant allò que havia resistit la primera envestida.
Esglaiador!!

A la tele he escoltat bajanades com que els tsunamis no es poden predir…
A veure!
No sóc geòloga, però quan els sismògrafs detecten un moviment de certa magnitud crec que es poden fer càlculs per a definir la trajectòria i velocitat de l’onada. És física, dinàmica!
I així s’ha demostrat, podent avisar a la població de les costes de 20 països del Pacífic, per a evacuar a temps.
Potser és que el qui ho ha dit estava tan “nervosiu” de sortir a la televisió, que es referia als terratrèmols i no als tsunamis…
Tot i així, també he pogut llegir en algun tweet, que s’està estudiant la relació de les erupcions solars amb els terratrèmols. Casualitat?
Si la Lluna (i també el Sol) afecta les marees, com no podrien afectar les erupcions solars, que sembla ser que han augmentat últimament, fins al punt de provocar moviments tectònics?

Hi ha algun geòleg a la sala?
O algun astrofísic?
Jo, de moment, segueixo llegint el que van dient els que han viscut l’experiència (potser més esglaiadora de les seves vides), esperant que les xifres de morts no pugin més i que el país torni a la normalitat ben aviat (si és que es pot dir així, després de les pèrdues personals).
I pensant que si un desastre com aquest passés a casa nostra no en sortiriem tan “airosos”. Ja sigui per la mediocre resistència als terratrèmols de les nostres edificacions i infrastructures, com per la desorganització en casos d’emergència… Potser més pel segon, oi? Aquí seria un “campi qui pugui”!

Una abraçada ben forta a tots els que esteu al Japó!
I als demés… també! ;P
Bona nit.


Accions

Information

One response

12 03 2011
Verónica

Ahir vaig pensar moltíssim en tu, la meva mare em va preguntar si hi estaves i li dic, noooooo,i ens vam quedar més tranquils a casa.
Molts ànims a tot Japó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: