Bona Hallonyada!

31 10 2011

Per si algú no se n’havia adonat, ja estem a Tots Sants!
Aquella època en que els “tot a 100” s’omplen de flors de plàstic dels colors més artificials que et puguis imaginar, d’estudiants a cada cantonada que et persegueixen amb paperines de castanyes socarrades i fredes de fa estona, de pastisseries amb aparadors guarnits de panellets de gustos exòtics, de festes de disfresses terrorífiques i carbasses amb carotes esgarrifoses…

Huh!? Para! Para el carro!!
Disfresses i carbasses?

Si, ja ho sé…
Es tracta de la mateixa celebració adoptada per diferents cultures.
Totes dues tenen el seu origen en la festivitat celta anomenada “Samhain” (el déu dels morts) que coincidia amb el final de l’estiu segons els calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època s’encenien grans fogueres a les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts tornaven a les seves antigues cases per trobar un cos on habitar, per això no s’encenia cap llum a les cases i la gent es vestia de bruixes o dimonis per a que cap ànima volgués habitar al seu cos.
El costum de visitar els difunts és d’origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l’antiga Roma.
De fet, Tots Sants fou un intent de cristianització de l’arrelat culte pagà a les ànimes, i el Dia de Difunts, o de les Ànimes, fou una incorporació de la festa cèltica dels morts, que s’esqueia en aquestes mateixes dates.

Però, el que abans era una celebració familiar de respecte als avantpassats ha passat a ser una festa lúdica on els difunts passen a formar part d’un imaginari banalitzat.

Sóc una descreguda!
Purgatoris, reencarnacions, no-morts, déus, més enllà, ànimes en pena… No tenen cabuda al meu cap.
No m’agrada anar al cementiri per Tot Sants, no perquè tingui por o no respecti els que allí hi resten. Sinó perquè penso que regalar flors a algú que no les podrà veure ni olorar no té cap sentit.
Els morts són morts. I el fet de que no vagi a visitar-los no vol dir que els hagi oblidat.

Així que, essencialment, no hauria de seguir cap de les dues tradicions, ni la local ni la forània.
Ben mirat, no hauria de celebrar ni Nadal, ni Pasqua, ni cap altra festa de caràcter religiós.
Però com que fer festa sempre mola, seguiré celebrant els equinoccis per Pasqua i Tots Sants i els solsticis per Sant Joan i Nadal.

Que els canvis d’estació seguiran sent això, solsticis i equinoccis, mentre el canvi climàtic no faci de les seves.
Això si, el dia que un asteroide impacti contra la Terra i canviï l’angle de rotació del planeta em fotrà el calendari enlaire!!
XP

Apa!
Bona Hallonyada a tothom!


Accions

Information

2 responses

31 10 2011
Pau

Nosaltres no celebrem res de res, però avui al nen a la escola infantil el disfressaran ;)

31 10 2011
Turris

Jaja!
Jo, si tingués un crío, no esperaria a un dia concret per a disfressar-lo!
Mentre ell es deixi i li agradi… Crec que ha de ser una bona manera de crear jocs i motivar la imaginació.

Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: