Qui hauria dit que parlaria de política!

14 01 2012

Ho sento si algú s’ofèn amb l’entrada d’avui.
Però si et pica, et rasques! XP

Jo no entenc de política.
O, més ben dit, no entenc la manera de fer dels que fan política.
Ni ho vull fer, perquè d’hipòcrites ja en conec masses.
I a aquests no vull ni intentar entendre’ls.
Més aviat voldria espolsar-me’ls de la vora.

Però deixem estar la realitat i parlem de ficció.
En concret d’un dorama que tot just he acabat de veure.
Es tracta de “Change

Change… Canvi…
Crec que deu ser la paraula més suada de les campanyes electorals.
Perquè sempre hi ha una oposició que vol pujar al poder i canviar el govern que fins llavors l’ostentava.
Canviar de seients, bàsicament. Perquè el pastís queda a repartir entre les mateixes cares.

Però què passaria si una cara nova portés un canvi real a la manera de fer i d’aplicar la política?
El més segur és que aquella colla de hienes l’envoltarien amb rialles sornegueres. Aprofitant-se de la seva bona fe, i carregant-li el mort a la primera oportunitat.
Ai! Pobre desgraciat!
Que de porc i de senyor, diuen, se n’ha de venir de mena!

I això és el que li passa al protagonista d’aquesta història.

En Asakura Keita (Kimura Takuya, Kimutaku pels amics) és un mestre de primària a Nagano, la seva major afició és l’observació d’estrelles i no té cap interès en la política.
Però la seva tranquila vida dóna un tomb de 180º quan el seu pare, membre del Parlament de la branca de Fukuoka del partit al govern, i el seu germà, l’hereu del càrrec (mandeeeeee!? Els càrrecs polítics hereditaris? Encara… Que veient alguns dels cognoms del panorama polític espanyol estic començant a entendre com va la cosa…), moren en un accident aeri.
El càrrec que deixa el seu pare queda buit i aparentment no hi ha successor directe.
És llavors que el secretari del partit, Kanbayashi Shouichi (Terao Akira) planeja que en Keita prengui el lloc. I per a convencer-lo envia la seva secretària, Miyama Rika (Fukatsu Eri).

En Keita s’havia distanciat del seu pare, desenganyat pels actes il·lícits (desviament de fons) que aquest havia fet 18 anys enrera.
Aquesta desconfiança envers el món polític ple de corruptel·les fa que vulgui aprofitar l’oportunitat que se li brinda per a intentar cambiar-lo des de dins.
I és la seva franquesa i sinceritat les que fan que la societat li vagi agafant la confiança que ell mateix havia perdut cap al seu pare i cap als polítics en general.

Aquesta confiança, però, és aprofitada en un ardit maquinat pel secretari Kanbayashi, que l’impulsa a ocupar el lloc de Primer Ministre després que l’anterior hagués de dimitir a causa d’un escàndol, acusat d’assetjament sexual…

Com ja havia dit fa temps, sembla ser que els polítics (i altres) japonesos ténen un “especial gust” per dimitir i deixar la patata calenta per al que el segueixi després.

El que podia semblar un suport sincer per part d’en Kanbayashi, no era res més que un estratagema per a que el partit, en hores baixes, guanyés popularitat en vista a les properes eleccions generals, ja que només restaven 3 mesos per al final de la legislatura. Fent servir al Primer Ministre Asakura com un titella.
Veient que aquest, amb el seu esforç i sinceritat es va guanyant les simpaties de fins i tot l’oposició no li queda més remei que modificar el seu pla i fer dimitir al jove Primer Ministre i el Gabinet en ple. I així, pujar ell escales dins del propi partit per convertir-se en el següent PM.
Per a entendre millor com funciona mireu la Wiki, que a mi se m’escapa… O millor dit em rellisca! XS

I fins aquí us explicaré!
Que sempre acabo explicant-ho tot i llavors ja no té cap gràcia veure la sèrie! XP
Així que si voleu saber com el Secretari Kanbayashi va minant el camí del jove Asakura i com acaba tot, no us queda més remei que veure el dorama.
Emès per la FujiTV el 2008, consta de 10 episodis i un ràting del 21’7% a la Regió de Kanto.

Una curiositat que he après amb aquest dorama.
Potser molts ja sabreu que el crisantem és l’emblema (mon) nacional del Japó i de la familia imperial. Per això us sonarà de veure’l als passaports japonesos.

Segons la wiki simbolitza una llarga vida i l’erudició.
Doncs en aquest dorama apareix un altre símbol amb una flor com a protagonista.
Es tracta de la paulònia (go-shichi-no-kiri) que és el simbol del Despatx del Primer Ministre del Japó.


Havia llegit, ara no recordo on, que al Japó es creu que és una bona idea plantar una paulònia a prop de casa per tal de que la protegeixi i porti felicitat a la vivenda.
Així que suposo que és un bon símbol per a representar algú que ha de vetllar per la protecció i felicitat dels ciutadans.
També apareix a les monedes de 500¥.

Però el que m’ha fet ilu de veritat és que per fi sé com es diuen els arbres que hi ha plantats prop de casa meva, amb unes fulles enormes i que fan una olor tan dolça quan estan florits!!
Són paulònies!!
XD
Sense buscar-ho, tinc ben a la vora aquests “símbols” japonesos!
Primer les sakures del Mas d’Iglesias i ara les paulònies.
A veure si quan floreixen em recordo de fer-ne fotos i escriure’n una entrada.

Ah!
I Bon Any a tothom!


Accions

Information

2 responses

21 08 2012
Publicidad Japón

Saps on puc trobar aquest dorama “Change”? M’agradaria molt veure’l :)

21 08 2012
Turris

Les RAW les deuria baixar de d-adicts per BT, i els subs els vaig trobar a http://www.asia-team.net

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: