Una imatge val més que mil paraules… O això diuen!

5 11 2011

Crec que sóc una persona reservada, que no sol parlar gaire si no hi ha gaire confiança i que prefereix escoltar.
Això si, quan tinc alguna cosa a dir, em reventa que no m’escoltin!!
Potser sóc una mica contradictòria, oi?

Per això, quan vaig començar amb aquest bloc (bé… no era aquest exactament, que llavors era a blogspot) els que em rodegen em van mirar amb escepticisme.
Encara hi ha qui ho fa ara.
I potser no els falta raó, veient com el tinc d’avandonadet últimament el meu Gocha Gocha! XS

El cert és que sempre m’ha costat ordenar les idees abans d’escriure quatre frases seguides.
Molts cops em costa fins i tot a mi llegir les meves pròpies entrades!
XD

Últimament, he estat pujant entrades.
On? Us deureu preguntar.
Si em seguiu al twitter, ja ho deveu haver notat. Doncs molts dels meus “piulets” us han dirigit a elles.
I si llegiu aquest bloc directament al web (sense passar per GoogleReader o similars), potser haureu vist a la columna dreta un seguit d’imatges…

Si!
M’he viciat a Instagram.
Intento, si els ànims i l’inspiració m’ho permeten, penjar al menys una foto al dia.

Però… Què dius? Que no saps què és Instagram?

Instagram és una aplicació gratuïta per a iPhone i iPod Touch, que alhora és una xarxa social, amb la que es poden fer, editar i penjar fotos.
De moment només existeix per a dispositius Apple, però el seu èxit em fa pensar que aviat arribarà a altres dispositius mòbils.

Abans de coneixer Instagram, ja havia compartit fotos a través de Twitter (twitpic i altres). I de manera més específica amb Flickr i Picasa.
Així que, què té de diferent Instagram?
Crec que l’espontaneitat. Allò que capturem i volem compartir en un precís instant.
L’aplicació et permet fer fotos directament o bé escollir-les als àlbums del teu mòbil (en el meu cas no és el mòbil, sinó l’iPod), editar-les afegint-hi filtres, marcs i/o efecte de Tilt-Shift
Com tota xarxa social, la interacció amb altres usuaris és necessaria.
I es poden deixar comentaris i/o “likes” (com el “m’agrada” del carallibre),
assignar-hi hashtags per a que les teves fotos es trobin més fàcilment, etc.

També hi ha una secció “Popular”, una mena de “wall of fame”, on apareixerà la foto que aconsegueixi 30 likes en menys de 30 minuts.
Encara que això me la porta fluixa!

Els IGers més puristes s’entesten en que siguin fotos fetes exclusivament amb l’iPhone i editades només amb l’app d’instagram.
Però jo no em limito només a aquestes i pujo fotos que he fet amb altres càmeres i les edito a l’iPod amb altres aplicacions a part d’instagram.

Simplement perquè gaudeixo editant-les, jugant amb les diferents aplicacions.
I xafardejant les fotos que pugen els demés!!

Si ja teniu Instagram i em voleu seguir o simplement xafardejar, em podreu trobar com a @turris.
Si no teniu l’aplicació podeu donar una ullada a les meves fotos al giny que hi ha a la columna dreta. O també al meu compte de webstagram http://web.stagram.com/n/turris/. On també podreu veure els comentaris.

Buff!
Quin rollaco que m’ha quedat!
Ja ho diuen!
Una imatge val més que mil paraules.
I en aquests moments ja tinc 242 imatges compartides a instagram.
Què espereu per valorar si valen més que les meves cabòries i elucubracions?





Un poti-poti de visites

2 01 2011

Acabo de rebre un mail de part de WordPress, amb un resum de les estadístiques d’aquest bloc…
Segons ells, la salut d’aquest està en “Wow”!!
WTF! Si gairebé no he postejat enguany! Si té la mateixa salut el meu bloc, que ha rebut 1700 visites, que un bloc que n’ha rebut 200.000 i que ha publicat regularment!!
Però… Mira! Per a animar una mica a seguir endavant l’any que tot just estrenem, no està malament, oi?

Si fins i tot han comparat l’afluència a Gocha Gocha amb un dels meus últims posts!
Diuen que he omplert 4 Boeing 747-400, com el que em va portar de Frankfurt a LA!!

També alguns dels blocs que més llegeixo han encaminat visitants cap a aquest modest espai.
Com en tots els blocs, les cerques més estranyes porten visites inesperades, però el fort és que moltes d’aquestes han estat buscant informació sobre un número de telèfon que vaig anomenar un parell de vegades al twitter!!
No ho havia fet al bloc! Crec que deu ser pel giny que tinc a la columna dreta, on podeu llegir els meus últims piules…

Apa! Doncs aprofito per ajudar a algú aclarint què passa amb aquest número!!
976 700 695
A casa rebiem innombrables trucades des d’aquest número, no deixaven missatge, i, el pitjor, si despenjaves, no et contestava ningú…
Com que tenim coneguts a Saragossa, creiem que eren ells qui ens trucaven!
Però Sant Google em va indicar que era un número del call center de Barclays (que va absorvir el Banco Zaragozano fa uns quants anys).
Una amiga que treballa per aquesta entitat a Madriz m’ho va confirmar, és el seu Call Center, i el que fan és trucar automàticament als números de telèfon que tenen programats i quan algú despenja, deriva la trucada a algun teleoperador. Si no hi ha cap humà que pugui atendre la connexió, aquesta queda en espera, sense ni tan sols musiqueta, ni un missatge, RES!!
Li vaig preguntar que què podia fer per a que deixéssin de tocar els collonets amb tanta trucada fantasma…
La solució és:
1- Trucar al número esmentat.
Sortirà un robot dient que estan totes les línies ocupades i que es posaràn en contacte amb nosaltres en breu.

2- Fer vida normal fins que et tornen a trucar.
Aquest cop, no sortirà un robot, és una trucada directa.
Perquè si els truques donen per entès que t’interessa l’oferta que et van fer…
Oferta…? Quina oferta!? Si només heu fet que emprenyar! Si sembleu assetjadors! Només faltava posar una gravació d’una respiració per a acollonir més la gent…

3- Quan reps la trucada els dius que NO t’interessa CAP oferta. I que NO vols rebre més trucades.

Funciona!

Si he ajudat a algú, me n’alegro!! ;)

Bé!! Aquí us deixo el resum del 2010 de Gocha Gocha.

The stats helper monkeys at WordPress.com mulled over how this blog did in 2010, and here’s a high level summary of its overall blog health:

Healthy blog!

The Blog-Health-o-Meter™ reads Wow.

Crunchy numbers

Featured image

A helper monkey made this abstract painting, inspired by your stats.

A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 1,700 times in 2010. That’s about 4 full 747s.

In 2010, there were 27 new posts, growing the total archive of this blog to 108 posts. There were 2 pictures uploaded, taking up a total of 121kb.

The busiest day of the year was May 25th with 95 views. The most popular post that day was 25 de maig, el dia #TLQM.

Where did they come from?

The top referring sites in 2010 were twitter.com, laarcadiadeurias.net, nerelorco.com, sweetveruska.blogspot.com, and potipotigochagocha.blogspot.com.

Some visitors came searching, mostly for kannon, potipotigochagocha.wordpress.com, 976700695, purikura, and senyera al panta de riudecanyes.

Attractions in 2010

These are the posts and pages that got the most views in 2010.

1

25 de maig, el dia #TLQM May 2010
22 comments

2

Piulets de savi March 2010

3

“¡¡Y un huevo!!” October 2010
14 comments

4

Ara si que bufem les espelmes! June 2010
4 comments

5

#TLQM La nit dels cogombres! December 2009
2 comments





Adéu, 2010… (Per fi!!)

31 12 2010

Aquest any que ja ens deixa ha estat, al menys al meu parer, d’allò més estrany…
La tan suada crisi, que tots tenim en boca (va per tu, Calus!), ha marcat el pas dels minuts i les hores d’un any que, tot i durar 365 dies, m’ha semblat etern.

I això hauria de ser estrany per algú que ja ha sobrepassat la barrera supersònica dels 30!! XP

Serà que la crisi ja esmentada ha fet que, tot i tenir feina i cobrar el sou puntualment, l’angoixa de no saber si l’endemà tot peta i ens n’anem tots de pet al carrer, no m’ha deixat gaudir dels moments lliures.
O potser és que aquests moments lliures entre jornades han estat d’allò més inconnexes…
Si algú es fixa en els horaris que faig (i fem tots a la nostra empresa…) pensarà que estic per ETT i que m’aferro al que calgui (en certa manera, la segona part de la frase és encertada).
Un dia plego a les quatre de la matinada i al següent començo a les sis de la tarda, l’endemà a les cinc, l’altre a les vuit o a les nou… Un a les nou del matí, l’altre a les dotze del migdia, l’altre a les dues…
Si m’estic fotent com una baconeta sense gairebé menjar!!
Maleits horaris de m***!!
Els meus amics ja no saben a l’hora que em poden contactar i això és el que més greu em sap…
També em sap greu que no he actualitzat aquest bloc tant com m’agradaria. De fet, últimament estava més mort que viu.

Potser uns dels pocs espais de temps en que realment m’he sentit viva (no com un robot) i he gaudit de cada minut ha estat durant el viatge als “iunaites”.
La meva intenció era portar una petita bitàcora de les jornades d’aquest, però “no vaig tenir temps”…
Potser perquè no viatjava sola, trobar aquests moments per asseure’m davant del tàtil per escriure el que he fet durant al dia va ser una mica més complicat.
Però en cap moment vull dir que me’n penedeixi, i ara!! Al contrari, això vol dir que he aprofitat cada segon del viatge!!
I mireu si el vaig gaudir, que vaig tornar amb un peu com una culana d’inflat!!
I una tendinitis que m’ha costat déu i ajuda superar.

Res!
Doncs, que he decidit acabar aquest nap d’any de la manera més dolça que he imaginat.
Així que, senyors i senyores, cavallers i damisel·les, nens i nenes, pericos i pardals…
Enguany passaré dels 12 grans de raïm, que sempre em porten una mica de feina per engolir-los, tot i que una estona abans els ordeno de gran a petit, que així els últims costen menys d’embotir en una boca en mode hamster, i el risc de que s’escapi el seu contingut és menor en haver d’obrir menys la boca.

Els canvio per 12 gominoles!!!

Gominoles de Cap d'Any

A veure si aquest 2011 és una mica més dolç per a tots.
Bon Any Nou!!!





“¡¡Y un huevo!!”

5 10 2010

Com podreu veure al meu blogroll, un dels blocs que segueixo és
“La Nere y el Lorco se van a…”.
Es tracta d’un bloc personal d’una parella d’espanyols, la Nere i el Lorco,
on expliquen les seves vivències a Tòquio
(i “rodalies”!! Abans havien estat a Manila!).
Com bé diuen aquest parell de dos, Espanya està molt bé per a venir-hi de vacances, així que què millor que viure fora!? I per a arrodonir-ho, al Japó!! XD
Un bloc ple del dia a dia en una mega-ciutat com Tòquio, de “Ninjes per collons” i els seus vídeos, de Kendo, dels “vierneeeeee”, del punt de vista d’una “gaijimaruja“, de les seves escapades per terres nipones i no-nipones, etc.
Us aconsello de tot cor que hi passeu a llegir-ne les entrades, el seu bon humor s’encomana de mala manera!!
Un bloc així no podia faltar al meu blogroll.
I espero que tampoc al vostre! ;)



?

Aquest matí he rebut aquest paquet des de Japó de part de nerelorco.com.
Resulta que de tant en tant fan un post amb una pregunta i el primer que l’encerti als comentaris s’emporta un premi ben curiós.
Es veu que ja havia encertat una vegada una de les seves preguntes, i jo, que sembla que vingui d’Arbeca, no me n’havia adonat!
Però no fa gaire vaig encertar-ne una altra!!
El Lorco ja té el carnet de Kendoka!!
Mireu, mireu quines fotos més xules ens ensenya!

Kamae I

preparados, listos,...

Ikkyu kendo -  shinai en funda

Kendo by Nerea-24

I el premi es…
Aquesta fantàstica funda de plàtan!!

(Ô_ô);

Així m’he quedat en obrir el sobre!
És enorme!!
Quins platans que es mengen al Japó!!?
A més, contenia una petita sorpresa (la funda ja sabia que la rebria), dos parells de bastonets d’aquests d’usar i tirar que als konbini s’entesten en posar-te a la bossa! XD

M’aniran de primera per als bentou que em preparo!!

El que no tinc tan clar és el tamany de la funda…
Mireu, m’hi cap un plàtan (dels de Canàries!)…

… I un ou!!

XDDD

De moment, ma mare ja li ha trobat una altra utilitat…

És una funda pel mòbil!!

Gràcies Nere i Lorco!!
Seguiu fent un bloc tan interessant i entretingut!

Ja ho sabeu! Visiteu:

nerelorco.com





Ara si que bufem les espelmes!

24 06 2010

Espelmes!
En plural! Que Gocha Gocha ja té dos anyets!
Dos anyets i encara tan desorganitzada com el primer dia… ^^;
Però amb l’il·lusió sempre viva. Que ja arribarà el dia que pugui (i sàpigui) dominar el meu temps per a aclarir idees abans de crear les entrades.
(Ja ho sé… Sóc un desastre redactant i salto d’una a cosa a l’altra… Això ve de família!)
Però m’agradaria agrair als que em llegiu i comenteu, als que simplement passeu i teniu la paciència de llegir encara que no deixeu senyal d’haver-ho fet.
A tots els que heu fet cap aquí algun cop, ja sigui de manera premeditada com no. XD

Gràcies!

I per a celebrar-ho us convido a un petit dolç virtual!
Igual com vaig celebrar el primer aniversari del bloc amb una galeta senbei, aquest cop es tracta de dos pastissets dorayaki!

Els he fet jo!
De dos tipus, per a que trieu! XD
El de la dreta és dels “originals”, amb anko, dels que menja devora en Doraemon.

I el de l’esquerra és dels falsos… Per al gust dels que podrien trobar la dolçor de les azuki una mica estranya… Amb crema de cacau, a l’estil dels Dokyo que tant han confós a alguns… Un bluf que, al meu parer, no deixa de ser un bollycao pero rodó. Ni punt de comparació amb els autèntics dorayaki!
Això si, els meus són ambdos うまい! (umai=deliciosos)

No necessito padrins…

Arribaran al punt de poder-se classificar dintre de la categoria umami?
Ho dubto… A no ser que l’anko que vaig comprar contingui àcid glutàmic…





いらっしゃいませ!

3 01 2010

Photobucket

Irasshaimase~!
Benvinguts de nou al meu bloc!
Dic de nou, perquè realment no és nou! XD
Simplement que fins ara estava a Blogger, però m’he passat a la compe… ;P
Alguns ja em llegieu allí, i espero no decebre-us en aquesta nova etapa.
Per als que m’heu començat a llegir aquí, benvinguts!
I gràcies a tots per aguantar les meves cabòries!

Com he comentat a l’antic bloc, fa un temps que estic escrivint en ambdos blocs.
A més, aquí podeu trobar totes les entrades antigues.
Així que tot a punt, llestos…. Ja!

Photobucket

Nota: La foto de capçalera del bloc està feta el 22/11/08 al Tofuku-ji de Kyoto. És la cua per entrar en un cap de setmana amb Festiu Nacional inclòs… Algún dia hi haurà una cua així en aquest bloc? (^.^;)?





Jo en vull un!

12 10 2009

Veueta: -Un què?
Jo: -Un mòbil com aquest…



V:
-Però si no fa gaire que el tens nou, que et vas polir els pocs punts que tenies!
Ja te’l vols tornar a canviar?
J: -No… Dic, si… Ja… Però és que el podria tenir gratisssssss! De gorra! Per la jeta! Sense afluixar res de l’ala!!
V: -I com és això?
J: -Que com és que vull un mòbil com el HTC Magic de Vodafone?
V: -Un mòbil com aquest… Hummmm… Crec que ho entenc. Però em referia a com és que et pot sortir gratis? Que t’has fumat el saldo i tens “porrocientosmil puntos”?
J: -No, veueta, no… Que la gent d’Android fan 1 anyet i per a celebrar-ho en sortegen un!
V: -Androides? Què són? Robots?
J: -Ai, veueta… En quin món vius? Sembla que vinguis d’Arbeca!
(Nota mental: la veueta també sóc jo?)
V: -Ja m’ho diuen, ja… Però de què coi va tot això! Si no m’ho expliques em quedaré igual!
J: -No et sona Android?
V: -Si! És clar… Robots… Oi?
J: -Si… Un androide és un robot amb trets antropomòrfics, si… Però em refereixo a la primera plataforma mòbil completament oberta i gratuïta, .
V: -I?
J: -Doncs, això, que els del bloc and.roid.es regalen un mòbil, amb aquest sistema operatiu, entre tots els que crein un post parlant-ne i els indiquin l’enllaç als comentaris del post on indiquen les bases del concurs

Apa! Alea iacta est!
Bona sort a tots!
I feliç aniversari, Androides!

Tinc el número 77…
Set-Set! Caguera i basca! XP








%d bloggers like this: