Austeritat creativa també?

9 09 2011

Avui s’ha presentat la nova programació de tv3.
Segons la Terribas, serà una graella plena de programació de qualitat (això s’haurà de veure…) amb un pressupost ajustat.
Austeritat sense perdre qualitat (mentre no en perdi més…).
I com cada temporada, es promociona la temporada amb un video.

Fins aquí, tot correcte.
Què passa quan veus el vídeo i penses “collons, austeritat fins i tot en la creativitat!?”. Comencem bé!

Potser molts em direu que està força bé el vídeo, que és original això de les samarretes…

Noooooooo!
Aneu errats!
Mireu aquest vídeo que fa anys que volta per la xarxa i digueu-me què en penseu ara de l'”original” promo de tardor.

Si comencem amb plagi, quin panorama se’ns presenta per a la programació d’aquesta temporada?
Perdoneu, però… Algú ho havia de dir!





N’hi ha que tenen “face”

31 01 2011

I no em refereixo a que tinguin molts amiguets al “carallibre”.
Sinó a que tenen molta cara, morro, galtes, penques…

És de domini públic que són pocs els que tenen una Nintendo DS i no tenen una targeta on guardar-hi les “còpies de backup” dels jocs.
També és ben sabut que els britànics tenen sang pirata (la de galions enfonsats que hi ha pels fons oceànics gràcies a ells!)

Barregem aquestes dues afirmacions i en resulta això:

No està venent la targeta, està venent còpies dels jocs que qualsevol pot aconseguir (legal o il-legalment, depèn de per a que faci servir la còpia) en centenars de llocs web en DD i P2P.

Treu un benefici d’un servei descaradament il-legal i té la “face” d’anunciar-se als classificats gratuïts d’un periòdic.
Aquest es passa la Sinde i similars pel folre dels pantalons.

Heroi? Pirata dels del lloro i la pota de fusta? Aprofitat?
L’aprofitat és el que li compri la targeta amb els jocs? O aquest és més ruc que un cantó?

PS. A veure com surt aquest post, que l’he creat des de l’app de wordpress de l’ipod.





Mama?

14 10 2010

Això no és una entrada relacionada amb el viatget als “yunaites”
Una mica de paciència “guys”…
Que com que ens ho estem passant tan bé i no parem, no tinc temps d’acabar i penjar les entrades…
És una crida a ma mare, que té temps de crear-se un compte a Flickr i fer-m’ho saber (de moment només és el compte, ni fotos, ni perfil, ni res…), però NO de contestar als mails ni comentar al bloc.

Després no et queixis si no et truco…
Apa!
Ja ho he dit…





Collonades#3: En Bond també fa la bugada…

17 05 2010

Dies enrera algú em van passar aquest video, de fa uns quants any, pel que em va dir.

I llegint un dels periòdics anglòfons de la Costa Blanca que imprimim cada setmana (perquè hi ha molt guiri vivint per allí) hi he tornat a pensar.
(el que fa l’avorriment mentre esperes les planes!)
Rentadores… Roba blanca i neta… Costa Blanca… Pin Pon!!
Blanquejat de diners!!
Resulta que l’imputat en un cas de blanquejat de diners, evasió d’impostos, recalificació de terrenys, etc. és un dels meus actors preferits… En Sean Connery.

Si, ja ho sé! És un iaio!
Però crec que és com un bon vi, millora amb els anys!
Carall, que molts homes voldrien arribar a la seva edat i estar com ell. O no!?
Ni punt de comparació amb els seus inicis… De fet, no em mola gaire com a James Bond (ben mirat, no em mola en James Bond, cap d’ells…) i menys encara a Zardoz
OMG! Amb aquella mata de pèl al pit, embotit en una mena de bolquers SM vermells, marcant paquet…
Si ets sensible a certes imatges, si us plau, tanca els ulls mentre tires avall i no miris la imatge que segueix! XD


(>~<) Si no he estat a temps amb l’avís, ho sento… ;P

Però el que m’ha cridat més l’atenció (una ja s’espera qualsevol cosa veient el panorama de corrupteles que es van descobrint últimament. Que ja ho deia algú, quan les vaques van grasses tot cristo “pot” fer frau, però quan arriben les magres, no us preocupeu, que Hisenda busca sota les pedres!) no té res a veure amb el tema de les recalificacions fraudulentes, sinó pel nom que ha rebut l’operació!
Si a la trama Gürtel és d’allò més obvi (al menys pels que tenen coneixements d’alemany), significant “corretja”, pel cognom d’un dels majors implicats, Francisco Correa. En aquest cas l’operació rep el nom de la tercera película en que en Connery fa de Bond, James Bond (juas!), Goldfinger

Extret de http://www.theleader.info Autor:Alan Dey

L’humor anglès és… Això! Humor anglès…
Però, dic jo… Que qui s’inventi els noms de les operacions també el té una mica corrosiu el sentit de l’humor. O corroït, tot depèn de com es miri! :/
Així que…
Un Gallifante pel/pels llumeneres que tria/trien els noms de les operacions policials!

Per cert… En Bond seria dels que posen la rentadora?
I en Zed de Zardoz?
Hummm… No ho crec!
El 007 esperaria que la posés la senyoreta Moneypenny.
I el “machoman” ho faria?
Buffffff…
Que creieu vosaltres?

No te equivoques de hoyo y en la lavadora eches el pollo…





Collonades#2: Quins collons més dolços!

26 02 2010


No sigueu malpensats!
No m’he dedicat a llepar els genitals a ningú!
(i si ho he fet no us interessa per a res XP)
Simplement que regirant les fotos del darrer viatge a Japó n’he trobat una que, tot i ser bastant dolenta, em fa riure cada vegada que la veig.
És ben sabut que l’idioma pot jugar males passades. I que una paraula igual (o semblant) en dos llengües pot significar coses ben diferents (fins i tot dintre d’una mateixa llengüa però en llocs diferents) i tenir dobles sentits…
A alguns ja us sonarà el Café Moco a Akihabara (Tokyo)

També us poden sonar els títols d’algunes pelis de Ghibli, que per aquests problemes han hagut d'”adaptar” les traduccions i doblatges al castellà (i al català).
Com el cas de 天空の城ラピュタ (Tenkū no Shiro Rapyuta)
Aquest “Rapyuta”, el veurem escrit en diverses ocasions durant la película com “Laputa”, es tracta d’una illa que sura sobre els núvols.

No cal que us digui perquè van canviar Laputa per Lapuntu al doblatge, oi?
(Laputa surt per primer cop a Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift)

Un altre exemple és el nom d’un tot terreny de Mitsubishi, batejat com Montero als països hispanoparlants i Shogun al Regne Unit, però que inicialment es va dir Pajero… Que pot sonar una mica barroer…
Aquí podeu veure altres cotxes amb noms desafortunats com el Nissan Moco, el Lamborghini Reventón, el Kia Borrego, el Mazda Laputa…

Seguint la tònica del Montero, que al Regne Unit es va anomenar Shogun, segur que heu menjat algun cop Mikado, oi?
Doncs aquests bastonets de galeta amb nom japonès són… d’origen japonès!
Però allí no es diuen Mikado. Ja que seria com devorar l’Emperador! Doncs així és com se l’anomenava antigament.
Al país d’origen es diuen Pocky, pel so que fa la galeta en trencar-se.
(Aquí ens els mengem amb la boqueta de pinyó… I no fem “pocky” en partir-los, sinó que sonaria més com “ric-ric” en rosegar-los, oi?)
Suposo que a occident es va canviar el nom per la semblança que tenen aquests bastonets amb els del joc del Mikado.

Els Pocky són un dels mols productes de Glyco, entre els quals hi ha unes galetes farcides de crema que són les que m’han fet encetar aquesta entrada…
I que tenen la sort (o la desgràcia) d’anomenar-se Collon!
Les vaig veure a la tenda de records del Kinkaku-ji de Kyoto, i, com que estaba a petar de gent, vaig haver de tirar la foto a correcuita.

M’encanta el tè verd japonès. De fet em vaig portar un carregament de coses fetes amb matcha, entre elles uns Pocky enormes!
I si hagués trobat aquestes galetes abans, el més segur que també haguéssin fet cap a la maleta. Però no va ser fins poc abans de tornar cap a casa, a la maleta no hi cabía ni una agulla; si les prenia a l’equipatge de mà, coneixent-me, no haguéssin arribat; no tenia temps per “auto-enviar-me-les”… Així que amb el record de la foto collonera em vaig conformar.
I jo que me n’alegro!
Perquè he llegit alguns comentaris sobre aquest dolç i no queda gaire ben parat…
Poc gust de tè, molt mantegós i deixant una sensació oliosa a la boca després de menjar-los…
Si en trobéssiu, tindrieu “collons” de tastar-los?





Collonades!

19 02 2010

Aprofitant que m’estic descollonant després de llegir un correu-e que m’han enviat he decidit encetar una secció al bloc.
El missatge és aquest:

LA RIQUESA DEL CATALÀ
(breu anàlisi semàntica)

Per a aquells que dubten encara de la riquesa del català, per damunt de moltes altres llengües, us posaré un sol exemple, un de sol: el nombre d’accepcions que pot arribar a tenir la molt simple i coneguda paraula COLLONS.

1.- Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així amb:
1.1 UN significa car ( val un colló ).
1.2 DOS significa valentia ( té dos collons ).
1.3 TRES significa menyspreu ( m’importa tres collons).

2.- El verb que l’acompanya també canvia el significat:
2.1 Amb TENIR indica gosadia ( aquell té collons ).
2.2 Amb el mateix TENIR , però amb admiratiu, pot significar sorpresa ( té collons! ).
2.3 I si és amb afirmació, admiració o enveja (quins collons que té! ).
2.4 Amb el verb POSAR pot indicar un repte, sobretot segons on es posen ( va posar els collons damunt de la taula! ).

3.- Tot i emprant un mateix verb pot canviar el significat en funció del temps o la forma:
3.1 En PRESENT indica molèstia o fàstic (no em toquis els collons! ).
3.2 En REFLEXIU significa vagància ( s’està tocant els collons! ).
3.3 En IMPERATIU significa sorpresa ( toca’t els collons! ).
3.4 En SUBJUNTIU advertiment ( si no toquessis tant els collons!… )

4.- Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
4.1 Amb A expressa por ( acollonit ).
4.2 Amb DES significa riure (descollonar-se ).
4.3 Amb UT indica perfecció, satisfacció ( collonut )
4.4 Amb ASSOS indica indolència o abúlia ( quins collonassos! ).

5.- També les preposicions matisen el significat:
5.1 Amb DE significa quantitat ( feia un fred de collons ) o també èxit ( va anar de collons ).
5.2 Amb PER significa decisió ( ho faré per collons! )..
5.3 Amb SENSE indica covardia ( és un home sense collons ).

6.- El color, la forma, la polidesa, la mida, la possició o la mesura també tenen significat:
6.1 El VIOLETA significa fred ( em van quedar els collons morats! ).
6.2 La FORMA pot significar cansament ( tinc els collons quadrats ).
6.3 El DESGAST indica experiència ( en tinc els collons pelats! ).
6.4 La MESURA pot expressar rancúnia ( en tinc els collons plens! ).
6.5 La MIDA ( els té ben grossos ).
6.6 La POSICIÓ ( els té ben posats ).
6.7 Però hi ha mides extremes:
6.7.1 Una mida màxima que no es pot superar ( té uns collons com un toro! ).
6.7.2 Si s’ultrapassa la mida màxima, indica vagància o ( li pengen, se’ls trepitja! ).
6.7.3 També existeix una mida mínima: ( de colló de mico ).

7.- Poden definir també un determinat estat anímic:
7.1 Sorpresa, admiració (collons!)
7.2 Estat depressiu (tinc els collons pel terra!).
7.3 Estat eufòric (m’ha sortit de collons!).
7.4 Menyspreu (això és una collonada!).
7.5 Incomoditat, rebuig (toca’t els collons!).
7.6 Amenaça, advertiment (no em toquis els collons!).
7.7 Voluntat (ho farem de collons!).
7.8 Decisió (em surt dels collons!).
7.9 Fastigueix (estic fins els collons!).

Per què desprès ens vinguin de l’estranger a dir-nos que el català és pobre, inexpressiu, vulgar, pagerol, rústic!…
I per acabar: si heu estat capaços de llegir-me fins el final, és que sou
COLLONUDES i COLLONUTS .


Si, ho heu encertat! La secció l’he batejada amb el nom de “COLLONADES”
I com bé podeu pensar, entenent les múltiples accepcions que aquest mot tan nostrat ens ofereix, seguirà la tònica de Gocha Gocha (Poti-poti) i englobarà de tot.
Tot el que em doni la gana (roti els collons) de definir amb qualsevol de les accepcions.
Ben pensat, el castellà no es queda enrera amb els seus “cojones”.
Però… Collons, que bé que sona en català! XP

Avís: el mot “collons” i els seus derivats hi seran presents en certa mesura (o desmesura)

Així que…
Deixem-nos de tonteries (collonades) i comencem!
Queda inaugurada la secció!

L’altre dia al twitter, en Getres (que per cert, ha montat una web collonuda) em contestava que “adaptar-se o morir” quan vaig comentar que l’iPad i similars em farien anar de pet a l’atur. Que no es poden ignorar els canals de distribució més ràpids i efectius, el món editorial 2.0
Tot just aquella tarda, a la feina, em trobo un pdf d’una revista gratuita local que imprimim que em va fer tornar a pensar en el seu comentari…
Resulta que la gent d’aquesta revista ja deuen començar a “adaptar-se” a aquests canals de distribució i ja estan creant els seus articles pensant en aquestes noves aplicacions…
O si nó mireu això…

Recordeu, és un article d’un periòdic en paper… Interactivitat nul·la!
Fins i tot he anat a la seva web i m’he baixat el pdf d’allí, a veure si realment es pot ampliar la imatge… Res! Un simple pdf, sense ni tan sols un índex…
Ai, ai, ai… Que això del copy-paste no es limita als posts reguleros com aquest…
Aquests han agafat el texte d’alguna plana web… Quin morro (quins collons)! ;)

Però resulta que el copy-paste els ha sortit malament en un altre reportatge de la mateixa edició. Si n’hi ha més, no els he vist perquè m´he n’he cansat (n’he acabat amb el collons plens)
Es tracta d’un article sobre el sushi! Els ulls se m’hi en han anat de pet, però en llegir-ho (o intentar-ho) m’he quedat de pasta de moniato (m’han caigut els collons a terra)…

Si sabieu alguna cosa de sushi… Us farà mal a la vista (com una puntada de peu als collons)…
Si no en tenieu ni idea, pensareu “què (collons) dius que és el sushi?”
Una traducció pèssima, copy-paste sobre copy-paste, falta d’informació bàsica (com per exemple dir de què estan parlant en cada part de l’article…), etc.

Tot i que la publicació, en general, està força bé, amb receptes de cuina i còctels interessants (collonuts), veure coses com aquestes fan que qui ho llegeix n’acabi fart (amb els collons plens) i ho deixi córrer…

I amb això tanco la primera entrada de la secció…
Me’n vaig a posar una mica de heavy per a contraatacar al veí punxa-punxa que ja fa estona que m’està tocant els collons…








%d bloggers like this: