Més casualitats…?

26 10 2009

L’altre dia, a través d’un twit em vaig interessar per un joc de la DS.
Es tracta del “Osu! Tatakae! Ouendan!“, que es basa en un grup d’animadors (Ouendan) que acudeixen a ajudar a qualsevol persona que tingui un problema i necessiti d’un suport moral (l’exàmen d’accés a la Todai, impressionar a una novieta jugant a “matar”, aprimar-se construint una piràmide, suportar un atac irrefrenable de cagarrines al metro… lol), animant-lo al ritme de la música.
El joc compta amb 18 escenaris (18 cançons), que es repeteixen en 4 nivells de dificultat: fàcil, normal, difícil i molt difícil.
Val a dir que el joc com a tal, no té rès de l’altre món, i més quan ja s’ha jugat al Rhythm Paradise.
També que la versió occidental, Elite Beat Agents, perd totalment l’estètica dels animadors uniformats amb cara de yankee xungo.


per passar a una estètica més a l’estil dels… Blues Broders?
Photobucket

Pàgines oficials de Nintendo© Ouendan, EBA i Rhythm Paradise
Pàgina d’iNiS (firma que desnvolupa el joc)

Però les coincidències de les que parlava no són al joc, tot i que gràcies a aquest me n’he adonat…
Segur que heu pogut escoltar alguna vegada (i moltes) la cançó “La Loba” de l’últim disc de la Shakira.
La que potser (molt segur) no haureu escoltat tantes vegades és “One Night Carnival” dels japonesos Kishidan.
Que, per cert, van abillats amb els gakuran, els uniformes que llueixen els Ouendan!

Aquí us deixo les dues cançons…


MusicPlaylist
Music Playlist at MixPod.com

No puc incrustar el PV de la Shaki, que té l’embed capat. Però aquí teniu l’enllaç per si el voleu veure.
Encara que crec que n’haureu vist alguna imatge, si no és que l’heu vist senceret. Que us conec, nanos!
I aquí teniu el PV de “One Night Carnival”

La de la Shaki no surt al joc.
La dels Kishidan, si.
Potser són cabòries meves, pero tenen un aire…
Carall! Que s’assemblen molt!
Què creieu vosaltres?

Jo només sé que me les he vist i desitjat per a passar la prova del joc on surt aquesta cançó…
Per què no proveu d’imaginar-vos la Shakira en gakuran i amb tupè
(mmmm… sexy no és la paraula XD)
i als “pandilleros” aquests dels Kishidan ballant com a stripers… OMG!
No em direu que no n’hi ha per a desconcentrar-se, conxus!

Anuncis




2es Jornades de Manga i Cultura Japonesa a Reus!

6 10 2009

Buff! Feia dies que no passava per aquí, però d’avui no passa!
L’avinentesa és inevitable!
No podia deixar d’anunciar que aquest cap de setmana se celebren les IIes Jornades de Manga i Cultura Japonesa de Reus, organitzades per l’Associació Irasshai

Que enguany creix i passa d’un a dos dies, plens de tallers de dibuix, concursos de karaoke, cosplay, competició de softcombat, jocs de taula i videojocs, Para-Para i projeccions d’anime, cinema i… Hard Gay!

La primera edició de les jornades se’m va passar…
(Estaria enfeinada amb els preparatius del meu viatge al Japó?)
Però espero que a aquesta edició hi pugui anar, encara que sigui només una estoneta a treure el cap! (^^)

Així que si us hi voleu arribar, és aquest 10 i 11 d’octubre, a La Palma de Reus.
Passeu per la plana de les Jornades per a coneixer les activitats i els horaris.
I és gratis! (visitar la plana i l’entrada a les jornades!) XD

Hummm… Per a anar fent boca per al Saló del Manga…





25è Aniversari del Tetris

6 06 2009

Si llegiu això el mateix dia en que ho escric, el més segur que hagueu passat algun cop per la plana del buscador Google i haureu vist que el logo ens recorda que avui, 6 de juny de 2009, és el 25è aniversari d’un joc que tot i ser d’una simplicitat extrema ha arrasat a tot el món.
Elpais.com el defineix com l’adictiu videojoc que va arribar de la URSS.
Encara no sabeu de què parlo? Sí? És clar, el Tetris!

Alekséi Pázhtinov, un investigador d’inteligència artificial de l’Acadèmia de Ciències soviètica de Moscou va programar amb el seu nou ordinador, un Elektronika 60 (una imitació del miniordinador nord-americà PDP-11), el Tetris l’any 1984, segons algunes fonts en una sola tarda. Després de diferents estira-i-arronses legals degut a que la patent del joc estava mig compartida entre el creador i l’estat soviètic, el joc es comercialitza a occident l’any 1987 amb una nota de “Fabricat als EEUU, creat a l’estranger”, coses de la Guerra Freda. El 1989 Nintendo aconsegueix els drets i catapulta totalment a la fama aquest joc, gràcies a incloure’l al pack de la consola portàtil Game Boy. Alhora també que va llançar a la fama la música d’aquesta versió, basada en la cançó folk russa Korobeinki. I de la qual se n’han fet innombrables versions després d’això, moltes techno, punxi-punxi per als amics.
Una d’aquestes la podeu escoltar aquí, pero… Si quan jugava al tetris ho feia posant el volum al mínim, just per a poder escoltar els efectes. Si jugués amb aquesta versió de l’audio ho faria sense volum…

Per a qui no sàpigui de què va el joc… (O.o)?
En una pantalla vertical van caient peces formades per 4 blocs cúbics (Tetris ve del prefix grec “tetra”, que vol dir “quatre”) que podem fer rotar i desplaçar-se mentre cauen, per a anar encaixant-los a la part inferior de la pantalla. Hem d’intentar que no quedin espais buits, doncs quan una línia horitzontal queda plena, aquesta desapareix i s’acumulen punts. A mesura que van caient les peces, si no eliminem fileres, s’aniran amuntegant fins a arribar a la part superior de la pantalla i llavors… “Game Over”
A mesura que anem superant nivells, com és lògic, el joc es va complicant.
Com? Doncs la gravetat sembla que aumenta i les peces van caient cada cop més ràpid.
Senzill, oi?
En principi si! Jo m’hi vaig viciar, quan encara no tenia una Game Boy (de fet, me la vaig haver de comprar amb el meu sou ja de “gran”, que el meus papes això de les consoles no ho veien gaire clar…) amb el 386 del meu germà i un monitor monocrom…
I dic viciar, perquè tot i que m’he enganxat a altres jocs xorres com el buscamines o els sudoku, amb el Tetris fins i tot vaig arribar a somniar com queien les peces! Però no vaig arribar mai a ser com aquest que es peta el joc.

O aquest que juga en una Arcade
I que neteja files sempre de quatre en quatre!

Versions del joc n’han sortit com floretes a la primavera…
Per a dos (o més) jugadors en que es puteja al contrincant afegint-li peces per sota cada cop que n’eliminem nosaltres… O els jocs amb blocs tridimensionals.
Es pot jugar en arcades, ordinadors, consoles, per internet…
Aquí teniu una pàgina de les moltes que es poden trobar on poder-hi jugar.
I fins i tot en datàfons!

També se n’han fet paròdies.
Una de les més vistes és aquesta

I n’hi ha d’altres de més currades com aquestes





Però… Com seria el Tetris, si no fós el tetris?

何がおもろいねんコレ!!
Aaaah! Que parla en Kansaiben! (^^)
まいど!





Purikura d’estar per casa

5 06 2009

Crec que la majoria, al menys dels de la meva generació, haurem passat algun cop per l'”aventura” de fer-se fotos en un Fotomaton.

Aaaaah! Quina nostàlgia!
Per casa encara ronden les fotos de quan era petita i ens vam fer amb ma padrina, que rondaria els vint-i-pocs anys, i una amiga seva. Totes tres encabides dins d’aquella càpsula màgica, o així ho veia jo… O les del viatge de fi de curs a Grècia amb tots els caps que van poder-se entaforar dins d’aquell cubicle de cortines pudentes.

El que potser no haurà fet tanta gent, és fer-se purikura.
No! No penseu malament!
Purikura són també fotos que es fan en una mena de fotomaton, l’acabat és en paper adhesiu i el que les fa realment “especials” i diferents és l’ornamentació que ens “acompanyarà” a la foto i que un mateix pot triar i dibuixar a través d’una pantalla tàctil com aquesta.

Les purikura són tan populars al Japó (també a Corea i Taiwan, i sobretot entre les adolescents) que hi ha sales recreatives plenes exclusivament d’aquestes màquines.


A casa nostra no han tingut tan d’èxit aquests laboratoris de fantasia, per no dir gens, tot i que als anys 90 es podien veure algunes màquines de la mà de SEGA.


El terme Purikura és la forma curta (és tan típic dels nipons escurçar els noms…) de la marca registrada Purinto Kurabu (プリント倶楽部), que deriba de l’anglès Print Club.
Desenvolupat en conjunt per Atlus i Sega, el primer Purikura va ser venut el juliol de 1995.
Ara hi ha altres marques que en treuen suc. Make Software n’és una.
Encara que no entengueu res, tota la pàgina està en japonès, doneu-hi un cop d’ull, aneu clicant, i veureu molts exemples del que aquesta marca ofereix.
Però si voleu provar una d’aquestes maquinetes haureu de fer uns quants (milers) quilòmetres, o comprar la màquina (segur que se’n deuen trobar de segona mà…) i tenir una sala per a encabir-la…
No cal!
Amb el Purikura Photoshop Kit (by akenon) ens podem “fabricar” les nostres pròpies purikura! \(^o^)/ Yattaaaa~

Purikura Photoshop Kit by ~akenon on deviantART
És un paquet de trames, pinzells i tampons per a Photoshop que us podeu descarregar de la plana d’Akenon a deviantART.

Si… Ja ho sé!
No té el mateix feeling que fer-se la foto en una PrintClub, però “a falta de pan, buenas son tortas”, oi?





Un majordom diabòlic

8 05 2009

Feia temps, moooolt de temps, que no mirava anime.
Però aquesta setmana he treballat de nit i, per no perdre el costum, quan arribo de matinada no tinc gens de son… Així que “m’he pillat el tàtil” i m’he empassat els 22 capítols de Kuro Shitsuji (黒執事 El Majordom Negre) abans d’anar a dormir.

Està basat en el manga shounen escrit i il·lustrat per Toboso Yana, publicat a partir de 16 de setembre de 2006 al Monthly GFantasy (月刊Gファンタジー) de l’editorial Square Enix.
L’adaptació d’anime es va estrenar l’octubre de 2008, de mans de l’estudi A-1 Pictures (Persona-Trinity Soul, Kannagi, Tetsuwan Birdy Decode, Senjou no Valkyria Gallian Chronicles…) i amb la direcció de Shinohara Toshiya
Així que quan vaig ser al Japó estava en plena ebullició de marxandatge (merchandising)

La història
En una casa senyorial dels afores de Londres Victorià (el paradís de les Lolites), el majordom Sebastian Michaelis serveix el comte Ciel Phantomhive, un nen de 12 anys, cap d’un holding d’empreses (joguines, constructores, llaminadures…) i el “gos de la Reina”
En Sebastian du a terme qualsevol tasca requerida pel seu amo i resol amb facilitat i perfecció els problemes que assolen Anglaterra, degut al seu llinatge demoníac i al contracte Faustià amb Ciel.
Quan se li qüestiona com pot haver fet alguna cosa, recordem que es un dimoni que s’alimenta d’ànimes, respon sempre amb una frase un pèl difícil de traduir, pel joc de paraules que crec que hi fa.
Akuma de, shitsuji desu kara!(悪魔で、執事ですから!) O… Aku made, shitsuji desu kara! (飽くまで、執事ですから!)…
Depèn de com es “llegeixi” pot dir o bé que fa la seva feina de majordom de forma tenaç fins al final (aku made mo=tenaç), o bé que és un majordom en forma de diable, o diabòlic (akuma=diable, esperit malvat)…

Opening #1


Uploaded by Bunnyhop

Opening #2

Uploaded by NIA9127

Personalment, m’agrada més el segon opening.
Ja que hi apareixen més personatges, especialment pels excèntrics Shinigami Grell Sutcliff i l’enterramorts Undertaker.
La música d’aquest és Monokuro no kissu (モノクロのキッス) de SID (シド Shido)

Ull! Spoiler! (si no t’importa que et pugui esventar algun detall de la sèrie, podràs llegir millor el text que segueix si el selecciones amb el cursor)
La sèrie està classificada per a majors de 18 anys.
Tot i tenir clares tendències yaoi, no arriba mai a escenes sexuals (bé… excepte quan el Sebastian es tira una “monja” per a treure’n informació… Una mica surrealista tot plegat).
Es centra més en la relació amo-criat, i no és SM!
Hi ha un moment, ara no sé el capítol exacte, en que recorda/intueix/implica una clara escena yaoi. Quan per a trobar pistes d’en Jack l’Esbudellador, en Ciel s’ha de vestir de dama per a fer d’esquer i en Sebastian li posa la cotilla (moe~)

La relació entre aquest parell es fa tensa sobretot als últims capítols
.
El pacte segellat entre ells comporta que en Sebastian ajudi a en Ciel a trobar i venjar-se de tots aquells que el van fer sofrir. I a canvi en Ciel li entregarà la seva ànima per a que s’alimenti amb ella.
Doncs bé, mentre dura el contracte, en Sebastian no s’ha pogut nodrit de cap ànima. Lògicament va perdent forces. La fam el fa desesperar, sobretot quan és a punt de “venjar” en Ciel i aquest el fa retirar (les ordres del jove Phantomhive són irrevocables per al majordom, de la mateixa manera que no pot actuar si aquest no el crida). No sé ben bé si és per por a morir en haver completat una part del contracte, per avorriment, per compassió pels inocents que es poden veure implicats per la violència que prèn la lluita…
En aquest punt, una espurna d’odi apareix als ulls del majordom que fa esgarrifar en Ciel.

El que si que té tendències yaoi és en Grell, que “acosa” en Sebastian de forma descarada. Faria el que fos per un simple petó d’aquest moreno d’ulls color tè (Earl Grey… Recordem que som a Anglaterra)

Amb tot, m’he quedat amb ganes de més.
Per això crec que buscaré el joc per a la DS Phantom & Ghost, a veure si me’n surto!

El joc, per una part ens ofereix etapes d’aventura, en les que interactuem amb altres personatges, havent d’escollir la resposta correcta per a seguir avançant.
Aquest punt pot ser interessant perquè afegeix molt rerefons sobre els personatges secundaris de la sèrie i de nous creats per al joc.
Per a demostrar que som un majordom implacable i que no hi ha prova que se’ns resisteixi haurem de fer front a un munt de minijocs. Des de netejar una copa a mantenir servits els convidats en una festa, en Sebastian haurà de demostrar que els seus coneixements, tremp, talent i habilitat per les arts marcials no tenen rival.

Per cert, crec que el joc transcorre a Brighton. Hi tinc família allí!
I hi vaig passar unes setmanes en una casa de l’època Victoriana!
Més raons per veure si hi reconec cap racó!

Els espots

Uploaded by HinataLovely

お知らせ!
Noticies Fresques! (o no tant… ja sabeu que vinc d’Arbeca…)
Photobucket
Tenim manga, anime, merxandatge per quedar-ne tips, cosplay assegurat (dóna joc a moltes Lolites), el joc per la DS…
I ara… El musical!
Que si… que no és la Bella i la Bèstia!
A Sugee he trobat que es farà (bé… s’estrena ja! El 28 de maig) el musical al Sunshine Theatre a Ikebukuro (Tokyo)

El que farà de Ciel Phantomhive és en Sakamoto Shougo, que ja té experiència en aquest tipus d’adaptacions ja que també va participar a “The Prince Of Tennis” fent de Ryoma Echizen.
D’altra banda Matsushita Yuuya será Sebatian Michaelis.

Però… veient les cares que els han deixat a aquest parell…
Em quedo amb l’animeeeeee! Kowai yo, futaritomo!

Photobucket
I també em quedo amb la traducció diabòlica de la frase
悪魔で、執事ですから!





Origami d’escriptori

7 02 2009

L’origami (折り紙) es l’art japonès del plegament del paper. És originari del Japó (en japonès significa, literalment, “plegar” (oru) “paper” (kami). Conegut aquí com a papiroflèxia.

La papiroflèxia pot definir-se com un art educatiu en què es desenvolupa la creativitat, prenent-la com a passatemps o aplicant-la fins i tot en les matemàtiques.

Partint d’una base inicial (quadrats generalment, rectangles, triangles o, de vegades, altres formes) s’obtenen figures que poden anar des de senzills models fins a figures de gran complexitat. Els subjectes preferits per modelar són animals, altres elements de la natura (flors, arbres, etc) i capses. Es poden fer figures diverses com vaixells, barrets, pingüins, ocellets, avions i gairebé qualsevol cosa que hom tingui traça de fer i imaginació de crear.
L’única norma és que tot s’ha de fer doblegant. No es permet ni trencar ni enganxar.

Segons la filosofia oriental, l’origami aporta calma i paciència a qui el practica, característica comuna de bastantes teràpies basades en l’exercici manual.

Un Sant Jordi vaig rebre un llibre d’iniciació a l’origami.

Aquest és el llibre i algunes figuretes.
La que està en primer pla és una Grua (Tsuru, 鶴), que tradicionalment representa la longevitat, la salut, etc.
S’acostuma a plegar-ne per a regalar als malalts.

Aquesta vegada, em vaig portar un parell de paquetets de paper especial per origami.
De moment no els he encetat… Encara estic decidint quines figures fer-ne.
És que són tan bonics…

Però de vegades em ve de gust fer-ne alguna figura sense preocupar-me de l’aspecte final. De vegades n’he fet amb post-it que tenia mig rebregats damunt de l’escriptori.
I pensant en això, ja que no dec ser l’única que ho ha fet, els de SuckUK han tret uns blocs de post-it amb instruccions de plegat per fer diferents figuretes.

Una mostra:

Així que si no sabeu fer cap figureta, amb aquestes notes adhesives no teniu excusa, ja que cada paquet porta les instruccions de 10 models diferents impreses a les seves fulles. I de pas doneu una segona vida a aquests paperets que de vegades poden arribar a ser ben empipadors…





Shoujo? N’estàs segura de que és un shoujo?

25 09 2008

Hanakimi

Alguns ja saben que un dels meus manga favorits és Hanazakari no Kimitachi he, de la mangaka Nakajou Hisaya.Aquest shoujo no està llicenciat a Espanya (al menys que jo sàpigui… si algú se n’assabenta, que deixi un comentari… Onegaishimaaasu) que ha llicenciat Planeta però que no en tenia ni idea, i que l’han pausat al 3r volum (kbrons!) i ningú m’ha avisat! #¬¬, consta de 23 volums que em vaig anar comprant en una web nipona. , a part de que he pogut trobar-ne les “scanlations” en castellà! Les scanlations que havia trobat, de moment, no les tiraré. Espero que Planeta no es faci enrera definitivament i ens deixi amb una mà a cada anca!

La història tracta de la Mizuki Ashiya, una noia de pare japonés que està vivint a Estats Units i que és fan de l’Izumi Sano, una jove estrella del salt d’alçada.
La Mizuki decideix anar al Japó per conèixer en Sano, però el problema comença per haver-se de matricular en una escola masculina, la Osaka Gakuen, on estudia el noi… De fet, ella “és de Vilaplana”… Bé! Digue-m’ho clar! Que és més plana que una post de planxar! Així que amb un simple cosset pot dissimular el pit o millor dit simular el pit d’un noi.
Els problemes continuen perquè resulta que ha de compartir l’habitació amb el noi que admira i se li fa molt difícil d’amagar el seu gènere (encara que ell ho descobreix el primer dia…). I segueixen perquè en Sano, per problemes personals amb l’excusa d’una lesió, ha decidit no tornar a saltar mai més.
Així que la Mizuki decideix convèncer-lo de que continuï amb la carrera esportiva tan prometedora que tenia.

D’aquesta sèrie se n’ha fet el dorama, tant la versió nipona com la taiwanesa. Per això hi haurà gent que conegui de l’existència d’aquesta sèrie manga a partir d’haver-ne vist el dorama.
En el meu cas va ser al revés! Estava buscant cosetes de Hanakimi, que és com es coneix popularment la sèrie, i em vaig trobar el dorama taiwanès, i d’allí tots els dorama japonesos que vaig poder!

Una vegada, estava llegint el manga i un parell d’amics em van preguntar que què llegia… Els ho ensenyo i em salten… Mite-la! Que pilla! Llegint Yaoi!!
He de confesar que he llegit yaoi alguna que altra vegada… Bé… I alguna més, també!
Però aquest manga no és yaoi! És un shoujo!
Encara que hi ha alguna pinzellada de shounen ai, no hem d’oblidar que la trama transcorre en una escola exclusivament masculina tota plena de bishounen (aquí, vulgarment anomenats bollicaos) i que només això ja dóna peu a aquest tipus d’històries.
Bé… El meu personatge preferit és en Nakatsu. Un noi esbojarrat que li encanta menjar, jugar a futbol, que em va costar d’entendre què deia perquè parla en Kansaiben i que s’enamora de la Mizuki tot i creure que és un noi. Amb el dilema de si és gay o no, declara el seu amor sense complexes.
Encara que la Mizuki, és tan fava, que no capta ni les directes d’en Nakatsu ni les indirectes de’n Sano…

No fa gaire em vaig assabentar de que l’autora d’aquest manga havia dissenyat els personatges d’un joc per a la NintendoDS, el Duel Love.
Aquí teniu l’espot que el promociona al Japó:

(Nota: els dos individus que surten al final del vídeo són els que han fet la cançó de la intro…)
És un joc per a noies, en que el jugador pren el personatge d’una noia que és transferida a mig curs a una escola.
Però aquesta escola té un secret. Per les nits, en un edifici annex hi tenen lloc uns combats entre alguns alumnes masculins.
Aquests són els “objectius” del joc.
S’ha d’aconseguir que un d’aquests guanyi al “King” que ostenta el títol de l’anterior competició de lluita. Però aquí no es necessiten armes, ni combos de cops, ni rajos d’energia vital, ni res d’això… El que s’ha de fer és guanyar-se la confiança d’un dels “objectius” per a convertir-se en el seu “second” (una mena d’entrenador) i ajudar-lo a entrenar-se, donar-li ànims als combats, curar-li les ferides, fer-li massatges…
Aquí! Aquí és on m’han vingut els dubtes!
Tot i que és un joc shoujo, i que el jugador és femení… Sona molt yaoi…
O sinó mireu això…

Sawatte kureteru to ka, kimochi ga ii yo…
Clarament shoujo? O intencionadament yaoitzat?

Bé… Ja hi he jugat!
I he aconseguit que en Jin, que em recorda moltíssim en Sano de Hanakimi, guanyi el títol.
Amb això, el joc s’amplia i obtens un album de fotos, com si d’un safari fotogràfic es tractés…
També un espai de trainnig per a fer cures i massatges… (No coments…)
I un arxiu de vídeos amb els moments estelars, declaració d’amor inclosa! (@^^@)
He he!
M’he viciat a aquest joc!
Ara a veure si aconsegueixo que en Yuma guanyi!
Aquest s’assembla molt a en Nakatsu. També té el cabell panotxa, és esbojarrat i també parla en Kansaiben. I com a Hanakimi en Nakatsu és el millor amic d’en Sano, aquí en Yuma és l’amic d’en Jin. Encara que no el torna boig el menjar com a en Nakatsu, sinó tot el contrari! Es gasta l’assignació i el que cobra del treball a mitja jornada que fa fent Takoyaki en una paradeta del parc, comprant jocs i manga, i s’oblida de menjar.

Shoujo o yaoi… m’és igual!
Amb aquests ikemen…

PD.
Ja m’he petat el joc!
Encara que m’han quedat algunes fotos del “safari” per completar…
He aconseguit que els 5 objectius guanyin el torneig!
Aquest joc em recorda aquells llibres de “Tria la teva aventura” en que depenent del que triaves la història s’acabava malament.

Una altra cosa… Havia dit que en Yuma es gastava la setmanada comprant manga i jocs, però en una de les llaaaaaargues converses que t’has d’empassar per a seguir amb el joc (ja que fins que no les has passat una vegada no te les pots saltar) parla de dos germans que ha de cuidar i pel que sembla no tenen pares… Així que, en el fons, és un noi responsable…
Sense deixar de ser una cabra boja, això si!








%d bloggers like this: