Karaoke digital?

7 09 2008

Donant tombs pels rius d’internet, o millor dit pels llocs frikis que poblen internet, he trobat una pàgina web on pots jugar a una mena de karaoke mecanogràfic.
El que s’ha de fer és anar picant el texte de la lletra de la canço tal com va sonant, com si d’un karaoke es tractés.
Si, si! I no cal cantar i emprenyar els veïns, a no ser que piquis molt fort el teclat quan escrius.

TypingMania ens dóna unes quantes cançons d’anime i la seva transcripció en romaji, kanji i furigana. Així que no hi hauria d’haver molt problema.
Jo m’he trobat que picava més lletres del compte, ja que no sé escriure sense mirar el teclat (#^^#) i vaig picant d’oïda. Però ells utilitzen una transcripció diferent a la que estic acostumada i el que sona tsu (つ) ho escriuen tu, el shi (し)com a si, suposo que el chi (ち) com a ti, el fu (ふ) com a hu…
Així que quan sortia alguna d’aquestes “síl·labes” escrivia com sempre i m’encallava.

La més fàcil de totes les cançons (Tatchan, segur que t’agrada) és la “Symphonic Poem Nausicaa”.
Bàsicament perquè és tot un lalalala… Em recorda la Masiel…
Començant amb aquesta al nivell 00, fins al nivell 13, en tenim unes quantes per a provar la nostra destresa i oïda!

Au va! Us hi animeu?





Els camins de la Wii són inescrutables…

11 07 2008

Temps enrere, en un dels molts mails que solem rebre amb vídeos, powerpoints xorres i pseudofilosòfics, jocs, avisos, cadenes de la “sort”, i un llarg etcètera; em va arribar un vídeo que em va agradar. Si més no, em va cridar l’atenció. (Gràcies, Mima!)
Els que em coneixen saben la meva “passió” per tot allò que soni a japonès, i de tant en tant em passen coses com aquesta.
Es tracta de l’espot de la Wii (suposo que per als Estats Units).

M’agrada el joc de paraules entre “Wii” i We.
Tot i que tenen una deixa, a aquest parell de nipons se’ls entén quan parlen en anglès!
Cosa força estranya! Si ja es xungo intentar entendre un americà, que sembla que porti un mitjó (o un xiclet per a fer-ho més autòcton) a la boca, pitjor es intentar entendre un japonès parlant en anglès… a part del mitjó hi deu portar la geta (sandàlia de fusta) i tot… (lol)
També em va cridar l’atenció la música.
El que sona no són banjos, són shamisen
Tot i que aquest és un instrument tradicional, hi ha un parell de germans que el toquen com si d’una guitarra elèctrica es tractés…
Són els Yoshida Brothers (吉田兄弟Yoshida Kyoudai)

Buscant més coses d’aquest parell, vaig trobar referències a un altre grup que es diu Mokey Majic amb els que havien col·laborat en un disc amb la canço Change.

Com que està en anglès i en veure que el vocalista molt oriental no és que diguem… de primer moment vaig pensar que eren americans i que en fer aquesta col·laboració havien afegit alguna paraula en japonès a la lletra de la cançó i havien ambientat el videoclip al país del sol naixent.

Però… Oh! Sorpresa! Buscant més cosetes, em trobo que canten cançons completament en japonès…
Que són dos germans canadencs que viuen al Japó.

Però… Ara me’n faig creus… Seré ximpleta!?
En comptes de pensar les múltiples raons i possibilitats del perquè uns occidentals cantin en japonès, va i penso… “Que raro es veu un occidental parlant en japonès…”
Quèeeee? I jo he pensat això?
I després m’extranyava de que quan vaig anar al Japó i preguntava alguna cosa en japonès em responguessin en anglès!?… Si jo mateixa he fet el mateix…

Bé… després de donar-hi tombs…
Vull una Wii!
Els camins de la Wii són inescrutables…








%d bloggers like this: