“¡¡Y un huevo!!”

5 10 2010

Com podreu veure al meu blogroll, un dels blocs que segueixo és
“La Nere y el Lorco se van a…”.
Es tracta d’un bloc personal d’una parella d’espanyols, la Nere i el Lorco,
on expliquen les seves vivències a Tòquio
(i “rodalies”!! Abans havien estat a Manila!).
Com bé diuen aquest parell de dos, Espanya està molt bé per a venir-hi de vacances, així que què millor que viure fora!? I per a arrodonir-ho, al Japó!! XD
Un bloc ple del dia a dia en una mega-ciutat com Tòquio, de “Ninjes per collons” i els seus vídeos, de Kendo, dels “vierneeeeee”, del punt de vista d’una “gaijimaruja“, de les seves escapades per terres nipones i no-nipones, etc.
Us aconsello de tot cor que hi passeu a llegir-ne les entrades, el seu bon humor s’encomana de mala manera!!
Un bloc així no podia faltar al meu blogroll.
I espero que tampoc al vostre! ;)



?

Aquest matí he rebut aquest paquet des de Japó de part de nerelorco.com.
Resulta que de tant en tant fan un post amb una pregunta i el primer que l’encerti als comentaris s’emporta un premi ben curiós.
Es veu que ja havia encertat una vegada una de les seves preguntes, i jo, que sembla que vingui d’Arbeca, no me n’havia adonat!
Però no fa gaire vaig encertar-ne una altra!!
El Lorco ja té el carnet de Kendoka!!
Mireu, mireu quines fotos més xules ens ensenya!

Kamae I

preparados, listos,...

Ikkyu kendo -  shinai en funda

Kendo by Nerea-24

I el premi es…
Aquesta fantàstica funda de plàtan!!

(Ô_ô);

Així m’he quedat en obrir el sobre!
És enorme!!
Quins platans que es mengen al Japó!!?
A més, contenia una petita sorpresa (la funda ja sabia que la rebria), dos parells de bastonets d’aquests d’usar i tirar que als konbini s’entesten en posar-te a la bossa! XD

M’aniran de primera per als bentou que em preparo!!

El que no tinc tan clar és el tamany de la funda…
Mireu, m’hi cap un plàtan (dels de Canàries!)…

… I un ou!!

XDDD

De moment, ma mare ja li ha trobat una altra utilitat…

És una funda pel mòbil!!

Gràcies Nere i Lorco!!
Seguiu fent un bloc tan interessant i entretingut!

Ja ho sabeu! Visiteu:

nerelorco.com





“Chikan” a la una en punt

25 07 2010

Fa una estona, remenant les fotos que tinc al disc, he trobat (com no!?) les del darrer viatge al Japó i veient tant de temple junt m’he recordat d’una cosa que em va dir en Jun mentre feiem cua per entrar al Kiyomizu-dera:
-Visitar temples és “l’esport nacional” al Japó.
Ni sumo, ni beisbol… Fer ruta visitant els temples i dedicant les oracions pertinents a cadascun dels altars! (o no…)

Però jo crec que hi ha un altre “esport” que també domina aquest arxipèlag.
I és el de “dimitir quan les coses van maldades”.
Si senyors, dimitir i menjar-se les culpes, avergonyir i ensorrar l’honor de la familia.
En part per no avergonyir l’empresa o grup al que es pertany?
O bé amagar el cap sota l’ala i que treguin les castanyes del foc els que vinguin després?
No ho sé, això que m’ho respongui algú que entengui més que jo en societat nipona.

Un exemple pot ser la de l’ex-primer ministre Hatoyama, que només 8 mesos després de prendre el càrrec va anunciar la dimissió, el passat 1 de juny, després de les crítiques rebudes per no acomplir la promesa electoral del trasllat de la polèmica base militar nordamericana de Futenma (Okinawa), i també per diversos escàndols financers relacionats amb el seu elevat poder econòmic (és nét del fundador de Bridgestone).

Un altre exemple va passar el 9 d’agost de 2004, just el día que posava els peus per primer cop al país nipó.
Ma mare preocupada pels tifons que creuaven la Xina i jo em trobava a les notícies (entenent més per les gràfiques i reproduccions que pel que deien) amb cinc persones mortes i dotze ferits en un accident a la central nuclear de Mihama, situada a 350 Km. a l’oest de Tokyo. L’accident es va originar en una de les turbines de la planta on es va produir una fuita de vapor, les autoritats van assegurar que no hi va haver fuita radioactiva.
WTF! Ascó i Vandellós, amb incendis a la sala de turbines, fuites al sistema de refrigeració, fuites de partícules (de què? Que encara no sé de què eren les partícules!), aturades continues, etc. Continuen igual que sempre i aquí no peta ningú (potser ho farem nosaltres abans…)

Altres dimissions més… Com ho diria… Absurdes(?), serien les dimissions forçades d’algunes idols per l'”escàndol” de tenir noviet.
Se suposa que les idols es deuen als seus fans i que, per tant, no poden tenir relacions sentimentals (conegudes)…
Però resulta que els idols masculins poden fer de les seves en aquest sentit i tan amples!!
Per exemple el cas de l’ex-Morning Musume, Mari Yaguchi, que va deixar el grup per la seva relació amb Shun Oguri. Relació que es va trencar al poc temps per les imatges del tio amb una altra dona més alta…
Bé, superar els 145 cm de la Yaguchan no és cap proesa! XD
Poc després, aquest “fenòmen” de paio va conèixer a l’actriu-cantant-model Yu Yamada al set del dorama Binbo Danshi i es van enamorar (juas!) bojament, amb passió i frenesí, segons les seves pròpies declaracions.
Doncs, van trencar també! Perquè al noi, això de la monogàmia es veu que no li va gaire! XP

Però no tots aquests idols surten indemnes!
Bé… Del que parlaré no sé si arribaria al nivell d’idol… Però no deixen de ser uns personatges que es deuen al seu públic.
Fa un temps us vaig parlar d’un cd de ONE OK ROCK que m’havia comprat una tarda, atabalada de gent, a Shibuya, quedant pendent de parlar-ne un dia.
Doncs aquest dia ja ha arribat! ;)

Aquesta banda de cinc “iogurins” va formar-se l’estiu de 2005, quan en Toru (山下 亨, Yamashita Tōru. Guitarra i Vocal. Ex-membre de HEADS) va començar a tocar amb els seus amics d’institut, l’Alex (Alexander Onizawa. Guitarra. Model fotogràfic. Nascut a San Francisco) i en Ryota (小浜 良太, Kohama Ryōta. Baix. Ex-membre de HEADS). Al cap de poc temps es va unir al grup en Taka (森田 寛貴, Morita Takahiro. Vocal. Ex-membre de NEWS). I’últim a unir-se va ser en Tomoya (神吉 智也, Kanki Tomoya. Bateria) que tot i tocar des de l’inici amb ells, no ho faria oficialment fins al debut de la banda el 2007.

El grup proposava el nom ONE O’CLOCK perquè l’únic moment en que podien practicar en conjunt era a la una en punt.
Però, al final, van optar per ONE OK ROCK. Doncs la pronunciació japonesa d’ONE OK ROCK és wanokurokku que sona com la Una en punt. (recordeu que en japonès no es diferencia entre la L i la R)

El 2006 llançaven 2 mini àlbums: “One OK Rock” i “Keep it real”

Igual que les seves vendes d’àlbums, la seva participació en festivals aquell estiu va ser reconeguda a les rodalies de Tokyo, i van començar a vendre les seves gravacions a botigues estrangeres.
Més de 500 persones van assistir en el seu primer concert al Shinjuku LOFT, això va ser una excel·lent notícia per al grup que no s’havien donat a conèixer durant gaire temps.
El març de 2007 Tomoya oficialment s’incorporava al grup.
El 25 d’abril treien el seu primer single Naihi Shinsho.

Aquest single es va sentir des de diferents emissores de ràdio per tota la nació, la qual cosa els va donar més fans i també un acord d’enregistrament amb la companyia major AMUSE. El seu segon single “Yume Yume” va ser llançat el 25 de juliol.

El 2007, també tindrien una gira nacional que començaria a l’agost.
I al novembre treurien l’àlbum Zeitakubyō.

El 2008 llançarien dos discs més. El primer, Beam of Light, al maig.

I el següent, el que em vaig comprar just sortir al mercat, Kanjou Effect, al novembre.


Últimament m’ha donat per escoltar el seu últim disc “Niche Syndrome



I buscant-ne les lletres perquè hi havia fragments que no era capaç d’entendre m’he trobat que L’Alex ja no en forma part!
El que era una banda de 5 persones ha passat a ser de 4…
Així que, buscant, he trobat que el motiu ha estat una d’aquestes “dimissions forçades”.
Resulta que aquest nano, una nit que havia begut una mica de més (justet! Que l’edat mínima legal per a poder consumir alcohol al Japó són els 20 anys), va magrejar la cama d’una adolescent al tren a Kawasaki.
Al Japó, aquest tipus d’assetjament sexual s’anomena “chikan”.
Per desgràcia és massa comú… I si us interessa la cultura nipona, de ben segur que haureu sentit a parlar dels vagons de tren exclusius per a dones que acostumen a habilitar-se en hores punta.

Foto: MikeDockery

L’Alex fou detingut perquè la noia es va queixar al vagó on també viatjaven dos policies que estaven a punt de començar el seu torn. I va ser alliberat al dia següent, acceptant els càrrecs i havent-se disculpat amb la víctima.
A causa d’aquest incident el grup va haver d’anul·lar la seva gira, perdent també l’oportunitat d’editar un single que havia de sortir al dorama “Godhand Teru“.
En un comunicat de premsa es va anunciar que l’Alex va ser convidat a deixar la banda assumint la responsabilitat pel que va passar. Encara que la resta dels integrants no hi van estar d’acord, decidiren que la banda continuaria com un quartet i que tornessin a les seves activitats musicals.
La “sentència” de l’ALEX fou severa i els fans de la banda es pregunten si aquesta decisió radical és per motius racials…
No sé… No ho veig així jo…
Però s’han sentit coses pitjors sobre alguns (molts) components de bandes rock i no han “dimitit”!!
Suposo que aquesta és part de la força i del control que tenen les firmes discogràfiques al Japó…

Fonts: J-Music Revolution i la wiki editada per la Suu




Collonades#2: Quins collons més dolços!

26 02 2010


No sigueu malpensats!
No m’he dedicat a llepar els genitals a ningú!
(i si ho he fet no us interessa per a res XP)
Simplement que regirant les fotos del darrer viatge a Japó n’he trobat una que, tot i ser bastant dolenta, em fa riure cada vegada que la veig.
És ben sabut que l’idioma pot jugar males passades. I que una paraula igual (o semblant) en dos llengües pot significar coses ben diferents (fins i tot dintre d’una mateixa llengüa però en llocs diferents) i tenir dobles sentits…
A alguns ja us sonarà el Café Moco a Akihabara (Tokyo)

També us poden sonar els títols d’algunes pelis de Ghibli, que per aquests problemes han hagut d'”adaptar” les traduccions i doblatges al castellà (i al català).
Com el cas de 天空の城ラピュタ (Tenkū no Shiro Rapyuta)
Aquest “Rapyuta”, el veurem escrit en diverses ocasions durant la película com “Laputa”, es tracta d’una illa que sura sobre els núvols.

No cal que us digui perquè van canviar Laputa per Lapuntu al doblatge, oi?
(Laputa surt per primer cop a Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift)

Un altre exemple és el nom d’un tot terreny de Mitsubishi, batejat com Montero als països hispanoparlants i Shogun al Regne Unit, però que inicialment es va dir Pajero… Que pot sonar una mica barroer…
Aquí podeu veure altres cotxes amb noms desafortunats com el Nissan Moco, el Lamborghini Reventón, el Kia Borrego, el Mazda Laputa…

Seguint la tònica del Montero, que al Regne Unit es va anomenar Shogun, segur que heu menjat algun cop Mikado, oi?
Doncs aquests bastonets de galeta amb nom japonès són… d’origen japonès!
Però allí no es diuen Mikado. Ja que seria com devorar l’Emperador! Doncs així és com se l’anomenava antigament.
Al país d’origen es diuen Pocky, pel so que fa la galeta en trencar-se.
(Aquí ens els mengem amb la boqueta de pinyó… I no fem “pocky” en partir-los, sinó que sonaria més com “ric-ric” en rosegar-los, oi?)
Suposo que a occident es va canviar el nom per la semblança que tenen aquests bastonets amb els del joc del Mikado.

Els Pocky són un dels mols productes de Glyco, entre els quals hi ha unes galetes farcides de crema que són les que m’han fet encetar aquesta entrada…
I que tenen la sort (o la desgràcia) d’anomenar-se Collon!
Les vaig veure a la tenda de records del Kinkaku-ji de Kyoto, i, com que estaba a petar de gent, vaig haver de tirar la foto a correcuita.

M’encanta el tè verd japonès. De fet em vaig portar un carregament de coses fetes amb matcha, entre elles uns Pocky enormes!
I si hagués trobat aquestes galetes abans, el més segur que també haguéssin fet cap a la maleta. Però no va ser fins poc abans de tornar cap a casa, a la maleta no hi cabía ni una agulla; si les prenia a l’equipatge de mà, coneixent-me, no haguéssin arribat; no tenia temps per “auto-enviar-me-les”… Així que amb el record de la foto collonera em vaig conformar.
I jo que me n’alegro!
Perquè he llegit alguns comentaris sobre aquest dolç i no queda gaire ben parat…
Poc gust de tè, molt mantegós i deixant una sensació oliosa a la boca després de menjar-los…
Si en trobéssiu, tindrieu “collons” de tastar-los?





Paracaramels?

5 01 2010

Som-hi! A veure si enllesteixo aviat l’entrada d’avui, que ens n’hem d’anar a dormir d’hora, que sinó els Reis Mags passaran de llarg! ;)

Aquesta tarda, amb ganes d’escampar la boira, he agafat a ma mare (o ella m’ha agafat a mi…) i hem anat a passejar una estona.
Caminant, caminant hem fet cap a la plaça de la Llibertat, on hi ha instal·lada la carpa de l’Obra Social de La Caixa amb l’exposició itinerant “Europa va ser camí. El peregrinatge a Santiago en l’edat mitjana”
Si hi voleu anar, espavileu-vos! Que el 17 de gener és l’últim dia. Després farà cap a A Coruña.
Val a dir que és força interessant.
Si voleu més info feu clic aquí.
Ma mare ja hi havía anat, i abans d’entrar m’ha comentat que hi feia pudor…
Bé! Suposo que deu ser per a simular els efluvis corporals acumulats a les vestidures dels peregrins de l’edat mitjana (i a les d’alguns de contemporanis, també!)
Ja dins, no he notat que fés tanta pudor… De fet, he notat un “agradable” flaire d’encens. Com que ja estem en Any Sant, el 2010 és any Xacobeo, deuen fer brandar el Botafumeiro més sovint, he pensat… ;P
A l’última de les sales hi ha una senzilla, pero interessant, simulació de les naus de la Catedral de Santiago. Feta amb un quart de pilastra i un munt de miralls.

P1051785

Mola, oi? Doncs millor de costat!
P1051786

Sortint de l’exposició ja feia una mica que passava la cavalcada de Reis per la plaça de la Llibertat. De fet, acabava de passar en Baltasar (el meu preferit!).
Però com que hi havia una gentada que semblava que donéssin alguna cosa, hem passat de llarg i hem anat a fer un berenar-sopar a base de pintxos a certa franquícia catalana de tavernes basques…

Sortint, hem tornat a trobar la cavalcada.
Aquest cop, gairebé del principi. Ja que la primera carrossa que hem vist era la d’en Melcior.
Però m’he quedat una mica LOL quan veig un individu amb aquestes pintes mirant la rua…

P1051790

Home… A Reus som d’estalviar i recollir aigüa… Però arribar a aquests extrems?
A més, ja feia unes hores que no queia una gota… Potser és del Cirque du Soleil…?
Però llavors he vist més gent, sobretot nanos a coll dels pares, amb els paraigües girats cap per avall, i és quan hi he caigut!
Igual com quan era petita, que colliem olives per posar a l’aigua amb un paraigua penjat de la branca.
Però avui s’ha fet servir per a recollir els caramels que llançaven des de les carrosses!

P1051803

Als balcons també han fet ús d’aquest estri. I fins i tot l’han desenvolupat una mica més, amb un cordill per a arribar a nivells inferiors i així interceptar les paràvoles descendents dels llaminers projectils.

P1051801

L’inevitable senyor de “front allargat que apareix en totes les fotos en primer pla” també clama per caramels! XD

Una cosa és segura, recollint els caramels amb aquest mètode t’assegures de que no estaran remullats per haver caigut en algun toll, ni escarxats de trepitjades, ni esmicolats d’estavellar-se contra les façanes i/o el terra…

Apa! A fer nones com una bona minyona!
Que els Reis us portin moltes coses!

votar





Tardor o calda?

8 09 2009

Fa un temps que és usual veure els carrers plens de fulles seques.
S’acosta la tardor, però aquest estiu sembla que no vulgui deixar-nos.
Fa un parell o tres de dies que ens està concedint una treva.
Ara mateix el termòmetre em diu que estem a 26ºC.
Aquest estiu tan llarg està fent estralls als arbres, que ja fa dies han començat a perdre les fulles.
N’hi haurà que em diran que l’hivern si que és llarg…
Senyores i senyors… Que de fred, el que es pot dir fred, en fa dos dies.
Però enguany ha fet calor, i força, durant molts dies seguits!
Que normalment fa més calor, crec jo, al pic del juliol. Però enguany, el Sr. Estiu també deu estar de crisi i s’ha quedat a casa…

Crec que amb això us he fet saber que no m’agrada l’estiu…
No! No és que no m’agradi l’estiu. El que no m’agrada és la calor!
Quedo tan xafada (aplatanada) com aquests plàtans que comencen a tenir alopècia.
Quan fa fred, una es pot tapar a l’estil ceba, moure’s per entrar en calor.
Però quan fa tanta calor no sé on amagar-me, no tinc ganes de fer res fins que es pon el sol…

I vosaltres, què tolereu més? El fred o la calor?





Em quedaré guerxa…

23 08 2009

Fa moooooolt de temps, quan encara podia seguir alguna serie per TV, vaig veure un capítol de CSI on van descobrir una implicada quan parlant amb ella va girar la mirada cap a la dreta en respondre una pregunta sobre la coartada del sospitós.
Però no recordo l’explicació que en van donar. Així que jo, no sé perquè, vaig arribar a la conclusió, que mirant a l’esquerra recordes, perquè estem acostumats a la lectura occidental on el passat és a l’esquerra… I, per tant, el futur que no existeix o el que inventem està a la dreta.

Fa uns dies, la meva teoria mig es va reforçar quan veient un capítol del dorama The Quiz Show 2 (que per cert, no està malament! Encara que jo no entenc com la gent té els collons de presentar-se a un programa així… On es descobreix el costat més fosc i vergonyós de cada concursant) un dels concursants, que havia segrestat la filla de la productora del programa, mira a l’esquerra dient que la nena corre perill quan resulta que estava mentint… I jo que vaig pensar: “és clar, mira a l’esquerra perquè la seva lectura és de dreta a esquerra! I si és a l’inrevés que l’occidental també això ho hauria de ser, oi?”

Però avui he començat a veure una altra sèrie, Mr. Brain, on m’han desfet la teoria… I contradiu l’altra sèrie nipona, però corrobora la de CSI, ja que com he dit, la teoria que jo tenia és perquè no vaig estar al tanto de quan donaven l’explicació… Suposo que algú parlaria a taula en aquell moment, perquè ho veia sopant.
Torna a dir que menteix qui mira a la dreta (i amunt) i diu la veritat el que ho fa cap a l’esquerra, justificant-se en la lateralitat del cervell.

Així que, no contenta amb les explicacions que em poden donar aquestes sèries basades en part en raonaments científics, m’he dedicat a googlejar (i a contribuir una mica a l’escalfament global) i encara he quedat pitjor…
Perquè altre cop hi havia contradiccions entre els diferents llocs que he mirat…

Qualifiquen de mentiders els que miren cap a la dreta:

Qualifiquen de mentiders els que miren a l’esquerra:

Només he mirat a la primera plana del cercador, ja que després els resultats ja eren de temàtica política…
Així que el resultat final és…
Mentiders els que miren a la dreta 5 // Mentiders els que miren a l’esquerra 3
Majoria absoluta els primers!

Què creieu vosaltres?
Perquè jo ja, de tant mirar amunt i a la dreta o a l’esquerra, m’estic quedant guerxa!
(@~@)





La familia creix!

20 08 2009

No! Que no, coi!
Que no espero descendència!
Ni tornaré a ser tieta (que jo sàpigui), ni tindré un germanet (només li faltaria això ara a ma mare…), ni res de tot això!
El que creix és la família de bloggers!
I ara em direu que sembla que vingui d’Arbeca (pffft), que de bloggers i blocs en surten més que moixernons al bosc.
Doncs teniu raó, però no tots els bloggers els conec, ni són amic meus, oi?
Doncs això, que una molt bona amiga del cole ha encetat l’aventura de fer el seu propi bloc.
Com tots sabem, tots els començaments són difícils, però no per això s’hi posa menys il·lusió!
Al contrari! Hi ha més il·lusió precisament per la falta d’experiència que un hi té, per les ganes de trobar solucions als dubtes que sempre sorgeixen.

De blocs n’hi ha per a tots els gustos i colors.
De crítics, de seriosos, de ximplets, de personals, d’autopromoció, d’introspecció, de fotogràfics, de “copy-paste” (malauradament), de frikis (els millors! XD), de… mil i una coses!
I cadascun comença per mil i un motius diferents.
La meva amiga Vero l’ha començat pel seu hobbie, simplement per a compartir el que fa amb qui vulgui veure-ho.
Quan té una estona l’aprofita per fer les seves figuretes de feltre.
La seva “especialitat”, potser perquè va comencar amb aquestes, són les Veruskes.
Que què són les Veruskes?
Us sonen les Matrioshka?
Russian matrioshka
Si, són el famós souvenir rus! Que per cert… Sembla ser que està inspirat en unes figuretes japoneses que representaven les Set Deïtats de la Fortuna (七福神, shichi fukujin)

Doncs, Veruska és una barreja entre el nom que reben aquestes nines russes i el nom de la meva amiga, la Vero.
Però no només fa Veruskes!
També fa altres simpàtics personatges per a poder penjar on una (o un!) vulgui, ja sigui com a strap, clauer, agulla…
Aquí teniu alguns dels nous components de la família de Sweet Veruska

Us els presento!
L’Aoi, la veruska-bruixeta blava!

L’Ume~kun, l’onigiri d’umeboshi o del que un vulgui! Que tots estan umeeee~! XD…

I aquí teniu les dues amigues marines, la popeta Takotan i la medusa Kurako!

A que són moeeee~ totes elles!
En Umekun ja el porto penjat a la bossa!
L’Aoi fa companyia a la meva petita Keiko, la Kokeshi i el Maneki Neko.
I la Kurako té el lloc reservat al meu abric! Tot i que… hauré de trobar espai per a la Takotan, que si nó es trobarà soleta!

Gràcies, Vero!
Per ser sempre com ets!
(@^^@)








%d bloggers like this: