Bona Hallonyada!

31 10 2011

Per si algú no se n’havia adonat, ja estem a Tots Sants!
Aquella època en que els “tot a 100” s’omplen de flors de plàstic dels colors més artificials que et puguis imaginar, d’estudiants a cada cantonada que et persegueixen amb paperines de castanyes socarrades i fredes de fa estona, de pastisseries amb aparadors guarnits de panellets de gustos exòtics, de festes de disfresses terrorífiques i carbasses amb carotes esgarrifoses…

Huh!? Para! Para el carro!!
Disfresses i carbasses?

Si, ja ho sé…
Es tracta de la mateixa celebració adoptada per diferents cultures.
Totes dues tenen el seu origen en la festivitat celta anomenada “Samhain” (el déu dels morts) que coincidia amb el final de l’estiu segons els calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època s’encenien grans fogueres a les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts tornaven a les seves antigues cases per trobar un cos on habitar, per això no s’encenia cap llum a les cases i la gent es vestia de bruixes o dimonis per a que cap ànima volgués habitar al seu cos.
El costum de visitar els difunts és d’origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l’antiga Roma.
De fet, Tots Sants fou un intent de cristianització de l’arrelat culte pagà a les ànimes, i el Dia de Difunts, o de les Ànimes, fou una incorporació de la festa cèltica dels morts, que s’esqueia en aquestes mateixes dates.

Però, el que abans era una celebració familiar de respecte als avantpassats ha passat a ser una festa lúdica on els difunts passen a formar part d’un imaginari banalitzat.

Sóc una descreguda!
Purgatoris, reencarnacions, no-morts, déus, més enllà, ànimes en pena… No tenen cabuda al meu cap.
No m’agrada anar al cementiri per Tot Sants, no perquè tingui por o no respecti els que allí hi resten. Sinó perquè penso que regalar flors a algú que no les podrà veure ni olorar no té cap sentit.
Els morts són morts. I el fet de que no vagi a visitar-los no vol dir que els hagi oblidat.

Així que, essencialment, no hauria de seguir cap de les dues tradicions, ni la local ni la forània.
Ben mirat, no hauria de celebrar ni Nadal, ni Pasqua, ni cap altra festa de caràcter religiós.
Però com que fer festa sempre mola, seguiré celebrant els equinoccis per Pasqua i Tots Sants i els solsticis per Sant Joan i Nadal.

Que els canvis d’estació seguiran sent això, solsticis i equinoccis, mentre el canvi climàtic no faci de les seves.
Això si, el dia que un asteroide impacti contra la Terra i canviï l’angle de rotació del planeta em fotrà el calendari enlaire!!
XP

Apa!
Bona Hallonyada a tothom!

Anuncis




Un bestiari #TLQM

6 06 2010

Com a bona ganxeta (reusenca) que sóc, ahir vaig anar a la plaça del Mercadal per a veure ballar el Seguici festiu i vibrar amb la Tronada.

I ara algú em dirà que Sant Pere no és fins el dia 29…
Doncs si! Aquest algú tindrà raó! (A no ser que algun agoserat hagi canviat la festa de lloc al calendari…)
Però enguany tenim motius, i bons, per a fer petar la Tronada Excepcional (fora de les 4 de Festa Major).
L’última Tronada Excepcional, ja fa una colla d’anys, es va encendre per a celebrar la designació de Reus com a subseu olímpica.
Ahir el que es va voler celebrar és que la Festa Major de Sant Pere de Reus ha estat proclamada Festa Patrimonial d’Interès Nacional

Ja era hora! XD
Que la Tronada està documentada des de 1677!
I és l’única de Catalunya que es conserva tal com eren les tronades fa segles, és a dir, un rec de pólvora esquitxat amb trons i, sobretot, amb els mascles o morters
Que no és “moc d’indiot” això, eh!?
Una festa que des de fa uns quants anys ha anat recuperant elements festius que s’havien perdut i n’ha incorporat de nous, sempre conservant l’esperit tradicional.

La Tronada Excepcional

Aquests mascles no han petat tan fort com els de la de Festa Major.
Lògic! La Tronada de Sant Pere no ha de perdre protagonisme!
Si veniu, feu-ho per la de la vigília al vespre, que és la de més potència.
Si no les veieu totes! ;)
I, un consell, obriu la boca mentre peta.

També ha estat excepcional la coca amb cireres gegant que s’ha repartit.

Aquesta coca típica de Reus i comarca (també d’altres pobles del Baix Maestrat, però la mengen per la Fira de la Cirera) es menja per Corpus.

Així que, com si del día de Sant Pere es tractés, però sense la imatge del sant, hem escoltat el toc general de campanes des de la Prioral i tot el Seguici ha fet la ballada conjunta al Mercadal.
(el Canó, el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, el Bou, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Dames i Vells, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga. Si em deixo algú, que em perdoni)

Com ja he dit algun cop, sempre he tingut un especial interès pels gegants Japonesos.

No sé si era perquè ja començava la meva falera, o bé que ells mateixos n’eren un dels desencadenants.
Així que aquest trosset del Seguici ja es podria classificar com a #TLQM.
Però el que m’ha fet batejar aquesta entrada tal com ho he fet, ha estat el que veureu al següent video.


Enmig del poti-poti de músiques, de sons de gralla i de tambors, m’ha cridat l’atenció una tonada que molt catalana no sona, no…
És una versió de Kalinka, la música que Nintendo va versionar i que va fer servir al Tetris!
La plaça estava tant plena que em venien ganes d’arrenglerar els grups de gent i fer desapareixer fileres! XD





Paracaramels?

5 01 2010

Som-hi! A veure si enllesteixo aviat l’entrada d’avui, que ens n’hem d’anar a dormir d’hora, que sinó els Reis Mags passaran de llarg! ;)

Aquesta tarda, amb ganes d’escampar la boira, he agafat a ma mare (o ella m’ha agafat a mi…) i hem anat a passejar una estona.
Caminant, caminant hem fet cap a la plaça de la Llibertat, on hi ha instal·lada la carpa de l’Obra Social de La Caixa amb l’exposició itinerant “Europa va ser camí. El peregrinatge a Santiago en l’edat mitjana”
Si hi voleu anar, espavileu-vos! Que el 17 de gener és l’últim dia. Després farà cap a A Coruña.
Val a dir que és força interessant.
Si voleu més info feu clic aquí.
Ma mare ja hi havía anat, i abans d’entrar m’ha comentat que hi feia pudor…
Bé! Suposo que deu ser per a simular els efluvis corporals acumulats a les vestidures dels peregrins de l’edat mitjana (i a les d’alguns de contemporanis, també!)
Ja dins, no he notat que fés tanta pudor… De fet, he notat un “agradable” flaire d’encens. Com que ja estem en Any Sant, el 2010 és any Xacobeo, deuen fer brandar el Botafumeiro més sovint, he pensat… ;P
A l’última de les sales hi ha una senzilla, pero interessant, simulació de les naus de la Catedral de Santiago. Feta amb un quart de pilastra i un munt de miralls.

P1051785

Mola, oi? Doncs millor de costat!
P1051786

Sortint de l’exposició ja feia una mica que passava la cavalcada de Reis per la plaça de la Llibertat. De fet, acabava de passar en Baltasar (el meu preferit!).
Però com que hi havia una gentada que semblava que donéssin alguna cosa, hem passat de llarg i hem anat a fer un berenar-sopar a base de pintxos a certa franquícia catalana de tavernes basques…

Sortint, hem tornat a trobar la cavalcada.
Aquest cop, gairebé del principi. Ja que la primera carrossa que hem vist era la d’en Melcior.
Però m’he quedat una mica LOL quan veig un individu amb aquestes pintes mirant la rua…

P1051790

Home… A Reus som d’estalviar i recollir aigüa… Però arribar a aquests extrems?
A més, ja feia unes hores que no queia una gota… Potser és del Cirque du Soleil…?
Però llavors he vist més gent, sobretot nanos a coll dels pares, amb els paraigües girats cap per avall, i és quan hi he caigut!
Igual com quan era petita, que colliem olives per posar a l’aigua amb un paraigua penjat de la branca.
Però avui s’ha fet servir per a recollir els caramels que llançaven des de les carrosses!

P1051803

Als balcons també han fet ús d’aquest estri. I fins i tot l’han desenvolupat una mica més, amb un cordill per a arribar a nivells inferiors i així interceptar les paràvoles descendents dels llaminers projectils.

P1051801

L’inevitable senyor de “front allargat que apareix en totes les fotos en primer pla” també clama per caramels! XD

Una cosa és segura, recollint els caramels amb aquest mètode t’assegures de que no estaran remullats per haver caigut en algun toll, ni escarxats de trepitjades, ni esmicolats d’estavellar-se contra les façanes i/o el terra…

Apa! A fer nones com una bona minyona!
Que els Reis us portin moltes coses!

votar





Pinten bastos!

24 12 2009

Avui és un d’aquests dies en que tot cristo escriu l’entrada de rigor.

I jo… No seré menys! XD

Bon Nadal a tothom!

Com podeu veure el meu mini-Tió-espia, fa cara de circumstàncies…
Se les veu venir, les garrotades!
Fa cara de “a mi sempre em toca el rebre! Què us penseu? Que sóc un uke al que li agrada el M? Fotent-me garrotades i només pensant en el meu cul?”
I quina raó que té de pensar així…
Les criatures esperen aquest vespre amb candeletes des de fa… (Deixeu-me recordar quan va començar el bombardeig d’anuncis de joguines per TV…) cosa de dos mesos? (Si fa o no fot…)
I alliberen tota la tensió acumulada durant aquest temps sobre la pobra soca…

Jo també necessito alliberar una mica de tensió, però el Tió no m’ha fet res… I crec que poca cosa em cagarà… Així que m’estalvio l’esforç de vigilar que enmig de la voràgine de garrotades faci mal a algun xiquet.
El que jo necessitaria és un sac de boxa per a poder enganxar-hi alguna foto que em motivi encara més a enredar-me a mastegots. I hauria de ser ben gros, que potser no m’hi cabran totes les fotos!
Hi encolaria les fotos dels “suposats responsables”; que ja sigui per la crisi que no saben per on agafar, com pels problemes climàtics que passen de mirar-se amb l’atenció que es necessita, com pel “tantmefotisme” general que regna al món envers la fam (ja sigui al 3r, com al 1r món, que a tot arreu hi ha desamparats per un cantó i aprofitats per l’altre); que viuen a costa de molts amb uns quants “aguanta-que-cobro” i molts “posa-m’ho-aquí” dignes d’un gegant Indi (que amb la mà al darrera espera per cobrar d’estranquis)

No sé vosaltres… Però jo ja tinc ganes que s’acabin les Festes.
M’estressen a més no poder… Que si àpats descomunals, que si regals, que si haver de suportar la xerrameca (i el perfum) d’aquella tieta que no veus en tot l’any, però que amb una hora amb ella és suficient per a fer trontollar la paciència del més calmat de la familia…
Potser em titllareu d’antisocial… Potser si…
Però es que a mi no m’ha de marcar ningú els dies en que m’he de trobar amb la família, ni quan fer els regals, ni menjar/beure què ni en quina quantitat ni periodicitat… Això hauria de sortir de cadascú i les Festes de Guardar, doncs això, per guardar i a córrer!

I per a que no sigui dit, us desitjo un bon Nadal i un pròsper 2010.
Encara que pinti bastos!





He avistat un grup d’OFNI!!

26 07 2009

Si, si! OFNI!
Objecte Flotador No Identificat. XDDD

Aquests cap de setmana (l’últim diumenge de juliol) ha estat la Festa Major de Riudecanyes.


Riudecanyes vist des de la presa.

No havia estat mai a la Festa Major d’aquest poble, però una amiga em va convidar a un dels actes, si més no, més singular de tota la Festa Major, que va tenir lloc el dissabte al migdia i en el qual participa.
La IX Travessia d’Artilugis Flotants al pantà de Riudecanyes.
Que tot i l’intens bat de sol (sort de l’airet que corria de tant en tant…) va aplegar un bon nombre de públic.

Es tracta, com el nom bé defineix, d’una cursa-travessa a l’embassament amb artilugis flotants, andròmines, trastos… anomeneu-los com vulgueu.

Les normes? Fàcil!
Que l’andròmina suri, per descomptat, i que no porti motor (crec que tampoc vela).

Hi ha, com en totes les curses, premi per al primer, segon i tercer classificats.
El guanyador és el primer que arriba a l’altra riba i fa onejar la senyera que hi ha allí.

Esprint final


El guanyador!

També a l’andròmina més original…

…I el Trofeu Titànic! Al primer artilugi que s’enfonsi.

L’any passat, la colla de la meva amiga van guanyar aquest guardó! I aquest any semblava que tinguéssin tots els números de revalidar el títol, doncs ja abans de sortir anaven tots amb el cul en remull…

El nom de l’artilugi, Sub-Preso 2.0, crec que fa referència a l’enfonsament de l’edició passada.
Encara que no va ser tècnicament un naufragi, ja que van anar i tornar mig submergits, però sense perdre el control del “vaixell”!
No sé com deu haver estat en altres edicions, pero enguany els de la llanxa de la Creu Roja han tingut una mica de feina anant a buscar algunes “naus” a la deriva, pantà amunt! El vent empenyia en aquella direcció…
Per megafonia tranquilitzaven als tripulants dient-los que no es moguéssin de l’artilugi, que del final del pantà no passaven… I que a Duesaigües, no patissin, que no hi arribarien! XDD

La tornada del Sub-Preso 2.0, amb cara de “Ves que vinc! Fent aigües, però arribeeeeem!”
Van quedar en segona posició!
Felicitats, Putxeta & co!

Aquí teniu l’artilugi de prop.
Un rai de tubs de pvc i canyes! Per a fer honor al poble.

Inclús amb patrocinador!

Ja tinc ganes de veure la 10ª edició de la cursa d’OFNI!!
Encara que crec que és millor participar-hi!





Sant Pere Peta Fort!

24 06 2009


Permeteu-me la llicència d’agafar, com a títol de l’entrada, el nom del concurs de focs d’artifici que es feia a Reus, durant les Festes de Sant Pere, i que malauradament aquest any, per culpa de la crisi (?), no s’ha convocat…
Però crec que la Festa Major de Sant Pere peta, i seguirà petant sempre, ben fort, com ho ha fet des de fa més de tres segles.
De fet, és un dels actes principals el que peta. Em refereixo a la Tronada de Sant Pere, de la qual se’n té la primera referència documentada com a tal en data de 1677.

El que semblava ser una salve a l’arribada de la imatge del Sant, a causa dels conflictes bèl·lics de l’època, es va transformar en la Tronada composta de mascles (morters de pólvora)


Punt culminant de la Tronada

Mascles després de la Tronada.

Per a mí, i crec que per a molts ganxets, és l’essència d’aquesta festa.
Un Sant Pere sense Tronada seria com un Sant Josep sense Falles a València, o un Corpus sense Patum a Berga…
Què seria d’aquestes festes, de Sant Joan, dels Diables i Correfocs, si la polèmica normativa europea s’hagués aplicat a casa nostra…
Sort que aquest dimarts, el Congrés dels Diputats ha aprovat, amb el suport de tots els grups, una proposició no de llei que garanteix la continuïtat dels costums i tradicions associats a la pirotècnia i a la cultura de foc després de la normativa europea que regulava aquest tipus de festivitat per garantir-ne la seguretat.
Seria molt trist que la cultura dels Països Catalans, tan lligada al foc (un exemple n’és la Flama del Canigó que agermana pobles de tot el territori), perdés aquestes tradicions…
(Perquè… Posats a prohibir, podriem començar per festes com la Oktoberfest que promou l’alcoholisme, o bé limitar la velocitat a MotoGP i F1 als circuïts europeus…)

La Tronada

El Seguici, previ a la Tronada

Surten els Gegants Japonesos!

Durant la Festa Major es fan esclatar, normalment, 4 Tronades.
La primera és la del Pregó, avui 24 de juny, que és la que peta més fluix.
La següent, i la més sorollosa, s’encèn la vígilia de Sant Pere, el 28 al vespre, després de les Completes a la Prioral i el ball del Seguici. Després torna a ballar el Seguici i el Bestiari i acaba amb un Castell de Focs a la mateixa plaça del Mercadal.
Se n’encenen dues més el dia de sant Pere. Una al migdia, que, amb la ressaca de la revetlla i el bat de sol, pocs són els que s’hi acosten. I l’altra a la tarda, que és la segona en potència.

Si voleu més informació sobre la Tronada, la Festa Major de Sant Pere i altres festes de Reus, passeu pel web de FestesReus.cat
I si veniu, un consell, mentre peta mantingueu la boca oberta. Així evitareu que us xiulin o us facin mal les orelles.

Visca els Trons de Sant Pere!








%d bloggers like this: