Austeritat creativa també?

9 09 2011

Avui s’ha presentat la nova programació de tv3.
Segons la Terribas, serà una graella plena de programació de qualitat (això s’haurà de veure…) amb un pressupost ajustat.
Austeritat sense perdre qualitat (mentre no en perdi més…).
I com cada temporada, es promociona la temporada amb un video.

Fins aquí, tot correcte.
Què passa quan veus el vídeo i penses “collons, austeritat fins i tot en la creativitat!?”. Comencem bé!

Potser molts em direu que està força bé el vídeo, que és original això de les samarretes…

Noooooooo!
Aneu errats!
Mireu aquest vídeo que fa anys que volta per la xarxa i digueu-me què en penseu ara de l’”original” promo de tardor.

Si comencem amb plagi, quin panorama se’ns presenta per a la programació d’aquesta temporada?
Perdoneu, però… Algú ho havia de dir!





La veritat dels blocaires vs. la “veritat” dels mitjans

17 03 2011

Amb aquesta entrada no vull menystenir el desastre del Japó, sinó fer palès la mala manera que han tingut els mitjans de comunicació occidentals a l’hora d’”informar” de les conseqüències d’aquest i com els blocaires (bloggers) que viuen el dia a dia al Japó han sofert més pel sensacionalisme desmesurat que pel propi terratrèmol-tsunami-alerta nuclear.

Des del dia 11 de març, gairebé una setmana, les mirades del món sencer estan centrades en l’arxipèlag nipó.
Tot va començar amb el terratrèmol de 9 graus en l’escala de Richter que va originar un tsunami devastador al Nord-Est de l’illa de Honshu, l’illa més gran de l’arxipèlag.
Les prefectures més afectades són Miyagi (4), Iwate (3) i Fukushima (7).

Milers de persones desplaçades, milers de morts i desapareguts (no poso xifres perquè, a mesura que passa el temps, aquestes van variant), milions de pèrdues materials que sempre es podran reemplaçar.
Les vides, malauradament no…
A tot això, s’ha de sumar el risc nuclear contra el que s’està lluitant encara en aquests moments als reactors de Fukushima.

Però, senyors… Estem parlant de tres prefectures de les 47 que componen el país.
Si hom ha estat veient/llegint les notícies que ens ofereixen certs mitjans s’haurà fet una idea errònia del que ha estat passant al Japó (tot el Japó).
Segons aquests mitjans sensacionalistes (no tenen altre nom) el Japó està immers en un caos logístic, en un histerisme descontrolat, l’apocalipsi, l’armagedon!!!
(#¬¬)

Si! Els efectes del tsunami i l’accident als reactors són temes molt seriosos.
Segons científics de tot el món, la situació creada per l’accident nuclear és molt greu, però diuen que l’area afectada, en el pitjor dels casos, serà de relativa poca amplitud.
Però amb els titulars catastrofistes que ens han vomitat l’únic que han aconseguit és fer patir més a les famílies dels qui viuen al Japó.
La Arcadia de Urías ha fet un recull d’alguns d’aquests titulars sensacionalistes que podeu veure aquí, que no busquen informar de forma veraç i contrastada, sinó vendre exemplars i/o pujar rating. D’això en diria estafa!
Gràcies a aquestes “informacions” alguns dels que viuen a Tòquio s’han vist forçats a marxar cap al sud, tornar a casa o a altres països, més per la pressió familiar que pel risc real.
Alguns exemples:
- Marc Bernabé
- La Nere i el Lorco
- Zordor

Altres que no han marxat, com l’Oskar, i que a més edita entrades per transmetre tranquilitat, la normailtat, dins del que cap, que es viu a Tòquio. Però que també pateix la pressió causada per aquesta falera de la premsa groga per tocar els “tamagos”.
Uns quants links al seu bloc: aquí, aquí, aquí i aquí.
O com l’Akira, xileno-japonès, vivint a Tòquio. Que ens explica perquè no ha marxat.
I la Nora, que en proposa fer grulles de paper per a pregar pels afectats.


La meva grulla d’origami, que he fet amb paper japonès.

Aquests només són uns pocs exemples.
Us demano que els llegiu, per així poder comprendre el perquè d’aquesta entrada.
El meu granet d’arena per a que els mitjans de comunicació s’adonin que la seva feina és INFORMAR.

Sembla ser que alguns d’aquests mitjans han recapitulat.
Potser gràcies a les entrades d’aquests i molts altres blocaires.
Potser per la carta que s’ha enviat als mitjans, que es va proposar mitjançant twitter, signada per 30 espanyols que viuen al Japó i que em disposo a reproduir a continuació:

Carta pública a los medios

Este mensaje ha sido enviado a varios medios de prensa escrita, televisión y radio españoles por parte de varios españoles residentes en Japón.

Somos un grupo de españoles que actualmente está viviendo en Japón, nos hemos propuesto escribir esta carta pública a los medios con la intención de criticar la forma en la que el periodismo está tratando las noticias sobre el terremoto, el tsunami y los posteriores problemas en la central nuclear de Fukushima y Japón en general.

Multitud de medios están transmitiendo una situación de inseguridad que no se corresponde con la realidad en ciudades como Tokio. El gobierno está informando a los ciudadanos sobre lo que sucede en la central nuclear de Fukushima las 24 horas del día y, según esa información, no hay ningún peligro inmediato. Añadiendo, ya sea dicho, que hemos tenido que apañarnos por nuestra cuenta e informarnos los unos a los otros entre los españoles y con gente de otros países de habla hispana ya que la nuestra propia Embajada Española parecía no estar en “servicio”.

Por culpa de esta desinformación y exageración, mucha gente (entre ellas, sobre todo nuestras familias), está preocupada de manera innecesaria por lo que está ocurriendo en Japón.

Con esta carta, queremos mandar un mensaje al periodismo en España para que dejen el sensacionalismo de lado e informen adecuadamente usando sólo información contrastada.

Atentamente:

- Amadeu Branera
– David García
– David Lozano Lopez
– Diego Gonzalez
– Nuria Galán
– Mireia Moreno
– Jordi Olaria
– David Solanes
– Ana Sora Sangüesa
– Silvia Gummà
– Marc Bernabé
– José Ramón Pastor
– Miguel Ángel Ibáñez Muñoz
– Guillermo Navarro Romero
– David García Vázquez
– Diego Boscá
– Beatriz Prieto
– Adrián Navarro
– Pablo García-Lluis Ramírez
– Ruben Freixas Garcia
– Daniel Marcos Perujo
– Roger Civit Contra
– Gabriel González Maurazos
– David Gonzalez Gutierrez
- Pepi Valderrama
- David Iglesias
- Fernandez Yolanda
- Nerea Aymerich
- Nacho Valo
- Javi Lavandeira

 

Només em queda dir

がんばって日本!!!





6000Km sempre seran menys que 12000Km

13 06 2010

Com alguns dels que em rodegeu ja sabeu, aquest octubre viatjo als Estats Units.
Els que no, ara ja ho sabeu! XD

Tot va començar un dia a la llibreria, immersa a la secció de viatges.
La meva intenció era anar a París, així que estava remenant entre les guíes d’aquesta ciutat europea, quan em vaig trobar una guía de Nova York enmig de totes elles…
Hummm…
I si passo del Louvre i me’n vaig al Guggenheim?
Sempre m’havia cridat l’atenció aquest edifici de Frank Lloyd.
Així que, dit i fet!
Vaig deixar la guía de París al prestage i en vaig agafar una del país del president amb cognom de poble japonès.
Nova York es una ciutat prou gran com per a ocupar tot el viatge, però a mi no em va gaire això d’anar a un altre continent per visitar una sola ciutat.
Potser després em faltarà temps, però així tinc una excusa per si hi vull tornar alguna altra vegada! ;)
Quan, a la feina, vaig comentar que estava mirant d’anar als EEUU em van aconsellar de visitar també la costa oest.
I, la veritat es que em feia certa gràcia aquesta ruta.
Però llavors se’m va acostar la Brigitte, una companya de feina, i em va dir que si anava a NY ella també vindria (Bé! Ja som dues!) I mirant algunes planes web va sorgir l’opció de visitar Hawaii…
Són uns quants quilòmetres més (i unes quantes hores de vol més a tenir en compte) però ara em fa més “ilu” Honolulu que Manhattan!

Una de les meves “tàctiques” abans d’organitzar un viatge és visitar les agències de viatges a veure què ofereixen. Encara que mai agafo un viatge per agència!
Totes ens van oferir el viatge amb la ruta Barcelona-NY-Honolulu-Barcelona…
Segons ells perquè així a Hawaii, amb la platgeta i les palmeres et relaxes per a la tornada… Ai, que no em coneixen…
Tornar de Honolulu i a treballar? 20 hores de vol més els temps de les escales?
Ni boja! Si a Hawaii no penso parar!
Algun dia de platja caurà, però hi ha tant per veure i viure…
Potser és el meu esperit de contradicció, però nosaltres farem la ruta al revés.
Ens menjarem la pallissa de vols el primer día, una setmana a Hawaii i la tornada escalonada amb la “parada” a NY d’una setmana, després vol directe fins a BCN.
Encara estem mirant si fer una escapada a Washington o Niagara. O ambdues coses!

Documentant-me per al viatge, em vaig assabentar que a Oahu es va rodar part de la sèrie Lost (Perduts) i mig picada per la curiositat vaig començar a veure-la.
Si, si! Sóc dels pocs que encara no n’havien vist ni un capítol!
Aquests paratges tan verds i les aigües cristal·lines m’han encisat.
(I, a més, vull veure volcans actius! Així que a Big Island el Kilauea m’espera!)
Però just fa uns dies em vaig adonar d’una cosa veient el capítol 16 de la cinquena temporada…
En Jin i la Sun es van casar a Corea (se suposa, que en aquesta sèrie totes les teories es trenquen quan menys t’ho esperes! En el moment d’escriure aquest post estic a punt de començar a veure la 6a temporada) però el temple que surt al fons durant la cerimònia és el Byoudou-in que hi ha a Oahu.

Pel que es veu ja havia sortit a la primera temporada quan en Jin demana la mà de la Sun… Però no me n’he adonat fins a la cinquena! (^^;)
(ai, Turris! Que sembla que vinguis d’Arbeca!)

El Byoudou-in d’Oahu és una rèplica del temple que vaig poder veure a Uji, a prop de Kyoto.

L’original va ser construït el 998 com a xalet rural de Fujiwara no Michinaga, un dels poderosos del clan Fujiwara. El 1052 va ser reconvertit en temple budista pel seu fill, Fujiwara no Yorimichi.
L’edifici del que estic parlant és el saló del Fènix (datat de 1053) i és l’única estructura original que queda en peu. Doncs la resta d’edificacions van desapareixer en un incendi durant la guerra civil de 1336.
És com si el fènix l’hagués protegit, oi?

Un parell de curiositats, el Byoudou-in es pot veure a les monedes de 10 iens.

I el fènix que el corona, als bitllets de 10.000 iens

Fins aquí, podem acceptar “pop com animal de companyia”…
És molt més barat rodar en una sola illa que haver de fer 7000 Km fins a Corea per rodar unes escenes de res.
Però això no és tot…
L’altre dia, en arribar a casa, em vaig trobar a ma mare veient “Pearl Harbor“.
Sense saber quina peli era vaig reconèixer Oahu només de veure els paisatges i en concret les muntanyes tan peculiars que la coronen. I com que no havia vist la peli, em vaig quedar.
Dir que em vaig avorrir és poc… Em vaig adormir com un soc! (_ _)Zzzzz
Abans d’adormir-me recordo veure gent penjada del, ja tocat de mort, cuirassat Arizona… I em desperto quan els americans ja atacaven Tokyo i sobrevolaven Japó rumb a la Xina.
Obria i tancava els ulls, encara mig endormiscada.
Però els vaig obrir de cop i em vaig acabar de despertar en veure això…

No hi veieu res fora de lloc!?
No sé si el Byoudou-in d’Uji estaria tan policromat el 1942…
Però… El que és segur és que les muntanyes de Ko’olau no són a Kyoto, ni tan sols al Japó!
‘Nyores… ‘Nyors… Que són a Oahu!
Si! L’illa de Pearl Harbor!
No tenien combustible per a arribar a la Xina i resulta que giren cua i fan 6000 Km per tornar a “casa”? O de veritat l’illa d’Oahu és l’illa de Lost i fa coses rares en el temps i l’espai?
(Ara m’agafarà cangueli i no m’atreviré a anar-hi!!) #¬¬
O bé és que als senyors de fotografia i FX no els va passar pel cap de dissimular el fons de la imatge per a que no fos tan reconeixible?
No tothom ha estat a Oahu per a reconèixer les muntanyes, però si t’has passat un quart de la peli veient-les…

De Hollywood a Honolulu són, més o menys, 6000 Km. I de Honolulu a Kyoto uns altres 6000 Km.
Si s’estalvien aquest segon trajecte i el caleram que comportaria traslladar tot l’equip de rodatge… No podrien haver-se gastat una micona de res en evitar que sigui tan evident la “cagada”?

Per molt que el pla no duri més de 6 segons, coses com aquesta són les que fan que em peti de riure! Sort que l’he vist a casa, que si ho faig al cinema em fan fora a puntades! XD

Coneixeu alguna altra pel·lícula on surti el Byoudou-in?
I altres ficades de pota com aquesta? (Segur!)








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 149 other followers

%d bloggers like this: