A veure com va aquest!

Un passeig per Tokyo

No, no sóc a Tòquio (ja ho voldria jo…)
Sóc a casa amb una galipàndria del 15, com ja tinc per tradició agafar quan estic de vacances… (-.-;)

I aprofitant que estic mig enllitada he llegit l’últim llibre que ha “caigut” a les meves mans.
Es tracta de Tokyo Sanpo, de Florent Chavouet.
(Editorial Sins Entido)

No es tracta d’una novela, ni d’una guia, ni una crònica de viatge.
Sinó que és més un diari il·lustrat dels passejos que va fer l’autor, durant sis mesos, perdent-se pels barris de Tòquio armat amb el seu bloc i llapis de colors sobre una bici atrotinada.
És una lectura fàcil, doncs es un llibre d’il·lustracions amb notes de l’autor.
Però no el veig com un llibre per a algú que no conegui una mica Japó, o almenys la manera de ser/fer dels toquiotes.
M’ha fet gràcia veure el seu punt de vista personal de coses que he vist jo mateixa in situ.
I també la frase en que diu “A mi regreso a Francia me preguntaron si me había gustado China, a lo que respondí que, en cualquier caso, los japoneses del lugar habían sido de lo más hospitalarios”
Té una fixació malaltissa (?) pels koban, les casetes dels policies, que de fora són ben diferents entre elles; per les etiquetes de les fruites, perquè diu que no entèn que hi posa; i per les cafeteries, des d’on dibuixa molts cops la gent que passa pel carrer.

El dels koban també m’ho van fer notar uns francesos a Quioto.
Aquí tampoc hi ha aquestes casetes de policies, però no ho vaig trobar tan estrany…

No deixa de ser un Tòquio vist des del punt de vista d’un guiri, que tot i haver passat sis mesos allí diu que no ha après gairebé res de japonès.
Sis mesos, tio! SIS-ME-SOS!!
Ja pogués jo estar-m’hi sis mesos…

Amb perdó d’alguns francesos que deuen ser l’excepció que confirma la regla (Brigitte, si ho llegeixes algun cop, Je suis desolée, mais…) el “en France” això, “en France” allò és el primer que els surt de la boca. El seu melic deu ser més maco…

Coses en que coincidim en haver-nos fixat l’autor i jo:

-la varietat de “fauna” autòctona, amb els seus tics i maneres de vestir ben marcades però diferents.
-el cablejat elèctric pels carrers, que té la seva raó de ser a causa dels terratrèmols.
-la quantitat de torretes amb plantes i peixos al carrer.
-els cons, balles i senyals d’obres.
-la quantitat exagerada de màquines de vending.
-les mostres de plàstic dels plats als restaurants, que van tan bé quan no saps com es diu un plat. Assenyales la rèplica al cambrer i llestos! XP
-poder sobreviure amb menys de 900¥ al dia.
-l’art d’embolicar… A mi, la noia del conbini em va embolicar una capsa de tampons! Només li faltava posar-hi un llacet!! Ô.ô
-la publicitat per TOT arreu i els homes anunci (amb disfressa integral d’alguna mascota o simplement aguantant un cartell amb cara d’estar mortalment avorrits).
-com s’encenen els llums de les habitacions, amb un cordillet i anar fent estrebades per a encendre una part, tot el llum o apagar-lo.
-El preu de la fruita!!

Coses en que no coincidim:

-amb els seus acudits de 2¥, com els bateja, fa jocs de paraules amb はい! (hai, “si” en japonès) però el transforma en “ai”… La H, en japonès sona aspirada com en anglès. Però els francesos s’entesten a no fer-la sonar. Si, si! Brigitte, que vam anar a Hawaii, i no a ( )Awaii! XP (O potser és cosa de la traductora!?)
-veu paneroles per tot arreu… Jo en vaig veure més a París, ho sento!
-el va sorprendre que li prenguéssin la temperatura a l’aixella… Dient que els japonesos tenen el cul sota el braç! Ja té una edat per a que encara li prenguin la temperatura al cul, no?
-ell s’ha fixat en llocs on deixar i on NO deixar la bici (per la quantitat de paperets d’avís que ha recollit), jo em vaig fixar en els rellotges monumentals que hi sol haver a prop de les estacions de tren.
-les barberies senyalitzades amb el pirulí giratori blanc, blau i vermell. Que jo sàpiga, a França també s’usen o usaven. Potser li va cridar l’atenció pels colors que recorden la bandera francesa? A mi l’únic cop que em va sorprendre va ser a Nagano, per la quantitat exagerada de pirulís…

Bé, ja avisa de que no és una guia, sinó tot allò que ha anat cridant-li l’atenció.
El seu punt de vista, amb les seves menjades d’olla i el seu humor.
I per això mateix, l’he trobat força interessant.

Si també us cau a les mans, no dubteu en fullejar-lo.
Val la pena!
XD

Canvi d’era

Bones!!
Feia mil·lenis que no escrivia cap entrada…
Però algun dia havia d’acabar amb aquesta letargia, oi?
I quan millor que l’endemà de la fi del món!?
O, millor dit, del dia que, segons els calendaris maies, hi hauria d’haver un canvi d’Era!
XD

De moment no sé si canviarà el meu ritme de posts o haurà sigut una espurna del moment, però per alguna cosa es comença!

I per a començar ho faig amb un final…
Acabo de veure l’últim capítol d’un dorama coreà que m’ha agradat força.
El final… No mata.
Previsible? Si, crec que si.
Però la història té el seu ganxo.

Cada cop que els meus amics Tatchan i KQ em parlen d’algun dorama coreà acabem amb la mateixa discussió:
Ells argumentant que l’humor coreà és més entendible per als occidentals, que és més gràfic i no fa tants jocs de paraules com el japonès.
I jo dient que la gran majoria de dorames coreans són tipus “nena mona i normalment pobra coneix nen ric i guapo per accident, comencen relació odi-negocis-xantatge-menyspreu, s’uneixen a l’embolic un o dos pesonatges que semblen bons però que són dolents com la pesta i es foten entremig de la parelleta/no parella que al final no poden evitar que acabin juntets i mengin anissets (o kimchi, fem-ho més adient)”
També els raono que prefereixo veure dorames japonesos per l’idioma, que no vull perdre el poc que he après!!

Però sempre hi han excepcions (la que confirma la regla, potser?)
I el dorama del que anava a parlar abans d’anar-me per les rames (com sempre) n’és una.
Es tracta de Faith.

24 episodis de dorama històric, d’aventures, ficció i drama romàntic.

La protagonista és la doctora Yoo Eun Soo (Kim Hee Sun) amb un somni, montar la seva clínica de cirurgia estètica a Gangnam (ara que està tant de moda per certa cançó amb coreografia ridícula).
Un dia apareix un tipus estrany que la segresta i se l’emporta a través d’una mena de forat de cuc al passat, a l’Era Goryeo perquè necessiten les seves habilitats mèdiques.
Aquest personatge és un general conegut com Choi Young (Lee Min Ho) que va existir de veritat.

Podria no ser una excepció perquè més o menys segueix la trama de nena mona coneix nen ric i guapo per accident i bla-bla-bla…
Però en aportar dades històriques podrien fer-lo més creible (si no ens fixem amb els poders que tenen alguns personatges, el Choi Young inclòs, els viatges en el temps, etc.), humor el just, uns decorats que tot i semblar una àrea nova de Port Aventura són una passada, efectes sanguinolents i coreografies de lluites no dic impressionants, però si que fantasioses i una banda sonora força currada (amb les reiteracions de diferets cançons per a moments específics, però currada!)

Incís “pensant xorrades meves”
Eeeer… Ara que hi caic, tres dels quatre o cinc k-dorama que m’han agradat (en graus i mesures diferents) estan protagonitzats pel Lee Min Ho…
Serà el meu actor coreà fetitxe?
És narigut com l’Eita!!!
Heeee… (¬L¬) Tinc un problema de nassos…

[estadi de pensaments xorres: Off]

Al que anava!
Que m’ha agradat la història romanticona i tràgica entre els protes, l’amistat/lleialtat entre el General, els seus homes i el rei, el rerafons històric (encara que no tingui idea de història coreana)…

Per descomptat, l’he hagut de veure amb subtítols, que de coreà no en tinc ni idea!
Els dorama japonesos també els veig amb subs, però intento no llegir tota l’estona… Més d’un cop és perquè els subs són tant dolents, plens de falsos amics i anades d’olla que m’emprenyo i acabo desactivant-los.
Però en coreà m’he de refiar del que em posen escrit!!
Potser a base d’anar veient diferents k-dorama ja m’he acostumat a escoltar també què diuen, encara que no entengui res.
I ha estat aquí quan m’he adonat de la quantitat de paraules que s’assemblen amb el japonès!

Algunes de les que m’he anat anotant mentre veia aquest dorama (o que ja havia notat abans):
Català Japonès Coreà
Fàcil ->; 感嘆（かんたん）kantan ->; 감탄 gamtan
Promesa ->; 約束（やくそく）yakusoku ->; 약속 yagsog
Preparatius ->; 準備（じゅんび）junbi ->; 준비 Junbi
Temps, hora ->; 時間（じかん）jikan ->; 시간 sigan
Record, memòria ->; 曲（きょく）kyoku ->; 기억 gieog
Futur ->; 未来（みらい）mirai ->; 미래 milae
Raó, motiu ->; 理由（りゆう）riyuu ->; 이유 iyu
Satisfacció ->; 満足（まんぞく）manzoku ->; 만족 manjog
Frontera ->; 国境（こっきょう）kokkyou ->; 국경 guggyeong
Metge ->; 医者（いしゃ）isha ->; 의사 uisa
Girafa ->; キリン（きりん）kirin ->; 기린 gilin
Salut! ->; 乾杯（カンパイ）kanpai ->; 건배 geonbae

Espero no haver posat gaire la pota perquè he tirat de google translate per a confirmar les meves deduccions…
N’hi ha hagut que no coneixia (encara) en japonès, com “frontera”, però que en escoltar la frase en coreà, per fonètica m’han cridat l’atenció i en buscar-les… Bingo!

No, si al final, Tatchan i KQ, hauré de fer-vos cas i veure més k-dorama per a assimilar millor el japonès…
O, directament, em passo al coreà!!
Però, de forma autodidacta el trobo molt més xungo de portar…
Chi lo sa!?
Potser els maies tenien raó i comença realment una nova era!