Canvi d’era

Bones!!
Feia mil·lenis que no escrivia cap entrada…
Però algun dia havia d’acabar amb aquesta letargia, oi?
I quan millor que l’endemà de la fi del món!?
O, millor dit, del dia que, segons els calendaris maies, hi hauria d’haver un canvi d’Era!
XD

De moment no sé si canviarà el meu ritme de posts o haurà sigut una espurna del moment, però per alguna cosa es comença!

I per a començar ho faig amb un final…
Acabo de veure l’últim capítol d’un dorama coreà que m’ha agradat força.
El final… No mata.
Previsible? Si, crec que si.
Però la història té el seu ganxo.

Cada cop que els meus amics Tatchan i KQ em parlen d’algun dorama coreà acabem amb la mateixa discussió:
Ells argumentant que l’humor coreà és més entendible per als occidentals, que és més gràfic i no fa tants jocs de paraules com el japonès.
I jo dient que la gran majoria de dorames coreans són tipus “nena mona i normalment pobra coneix nen ric i guapo per accident, comencen relació odi-negocis-xantatge-menyspreu, s’uneixen a l’embolic un o dos pesonatges que semblen bons però que són dolents com la pesta i es foten entremig de la parelleta/no parella que al final no poden evitar que acabin juntets i mengin anissets (o kimchi, fem-ho més adient)”
També els raono que prefereixo veure dorames japonesos per l’idioma, que no vull perdre el poc que he après!!

Però sempre hi han excepcions (la que confirma la regla, potser?)
I el dorama del que anava a parlar abans d’anar-me per les rames (com sempre) n’és una.
Es tracta de Faith.

24 episodis de dorama històric, d’aventures, ficció i drama romàntic.

La protagonista és la doctora Yoo Eun Soo (Kim Hee Sun) amb un somni, montar la seva clínica de cirurgia estètica a Gangnam (ara que està tant de moda per certa cançó amb coreografia ridícula).
Un dia apareix un tipus estrany que la segresta i se l’emporta a través d’una mena de forat de cuc al passat, a l’Era Goryeo perquè necessiten les seves habilitats mèdiques.
Aquest personatge és un general conegut com Choi Young (Lee Min Ho) que va existir de veritat.

Podria no ser una excepció perquè més o menys segueix la trama de nena mona coneix nen ric i guapo per accident i bla-bla-bla…
Però en aportar dades històriques podrien fer-lo més creible (si no ens fixem amb els poders que tenen alguns personatges, el Choi Young inclòs, els viatges en el temps, etc.), humor el just, uns decorats que tot i semblar una àrea nova de Port Aventura són una passada, efectes sanguinolents i coreografies de lluites no dic impressionants, però si que fantasioses i una banda sonora força currada (amb les reiteracions de diferets cançons per a moments específics, però currada!)

Incís “pensant xorrades meves”
Eeeer… Ara que hi caic, tres dels quatre o cinc k-dorama que m’han agradat (en graus i mesures diferents) estan protagonitzats pel Lee Min Ho…
Serà el meu actor coreà fetitxe?
És narigut com l’Eita!!!
Heeee… (¬L¬) Tinc un problema de nassos…

[estadi de pensaments xorres: Off]

Al que anava!
Que m’ha agradat la història romanticona i tràgica entre els protes, l’amistat/lleialtat entre el General, els seus homes i el rei, el rerafons històric (encara que no tingui idea de història coreana)…

Per descomptat, l’he hagut de veure amb subtítols, que de coreà no en tinc ni idea!
Els dorama japonesos també els veig amb subs, però intento no llegir tota l’estona… Més d’un cop és perquè els subs són tant dolents, plens de falsos amics i anades d’olla que m’emprenyo i acabo desactivant-los.
Però en coreà m’he de refiar del que em posen escrit!!
Potser a base d’anar veient diferents k-dorama ja m’he acostumat a escoltar també què diuen, encara que no entengui res.
I ha estat aquí quan m’he adonat de la quantitat de paraules que s’assemblen amb el japonès!

Algunes de les que m’he anat anotant mentre veia aquest dorama (o que ja havia notat abans):
Català Japonès Coreà
Fàcil ->; 感嘆（かんたん）kantan ->; 감탄 gamtan
Promesa ->; 約束（やくそく）yakusoku ->; 약속 yagsog
Preparatius ->; 準備（じゅんび）junbi ->; 준비 Junbi
Temps, hora ->; 時間（じかん）jikan ->; 시간 sigan
Record, memòria ->; 曲（きょく）kyoku ->; 기억 gieog
Futur ->; 未来（みらい）mirai ->; 미래 milae
Raó, motiu ->; 理由（りゆう）riyuu ->; 이유 iyu
Satisfacció ->; 満足（まんぞく）manzoku ->; 만족 manjog
Frontera ->; 国境（こっきょう）kokkyou ->; 국경 guggyeong
Metge ->; 医者（いしゃ）isha ->; 의사 uisa
Girafa ->; キリン（きりん）kirin ->; 기린 gilin
Salut! ->; 乾杯（カンパイ）kanpai ->; 건배 geonbae

Espero no haver posat gaire la pota perquè he tirat de google translate per a confirmar les meves deduccions…
N’hi ha hagut que no coneixia (encara) en japonès, com “frontera”, però que en escoltar la frase en coreà, per fonètica m’han cridat l’atenció i en buscar-les… Bingo!

No, si al final, Tatchan i KQ, hauré de fer-vos cas i veure més k-dorama per a assimilar millor el japonès…
O, directament, em passo al coreà!!
Però, de forma autodidacta el trobo molt més xungo de portar…
Chi lo sa!?
Potser els maies tenien raó i comença realment una nova era!

A la peli, el nerd no era grassonet!

Ull! Pot contenir spoilers!!
Avisats esteu, no em recrimineu res.

Era el novembre de 2008, tot just acabava de veure el dorama “Galileo” del qual ja havia parlat de passada aquí, que vaig emprendre el meu segon viatge per terres nipones.
I en alguna de les meves visites a llibreries em va cridar l’atenció un llibre que portava la foto dels dos protagonistes d’aquesta sèrie a la faixa.

Es tractava de 容疑者Xの献身 (Yōgisha X no Kenshin, La devoció del sospitós X), de Higashino Keigo.
No em va estranyar gens.
És ben normal que els dorama estiguin basats en llibres. I que aquests, es tornin a reeditar després de l’emissió de la sèrie per TV.
El que no sabia era que tot just un mes abans s’havia estrenat una peli que amb els mateixos actors del dorama estava sent un èxit de taquilla (estrenant-se el 4 d’octubre va assolir la 4ª posició en el rànquing de recaptació de tot l’any 2008).

Com que la sèrie em va agradar, quan en vaig tenir l’oportunitat, vaig veure també la pel·lícula. Que amb els mateixos actors, ens endinsava altre cop en uns personatges que ja havien creat uns lligams invisibles que a la sèrie potser només s’havien intuït, però que a la peli es fan una mica més evidents. Encara que sigui gairebé al final! XP
I, més important, ens demostra que en Yukawa-sensei no només es regeix per lleis i proves científiques.
Té sentiments! És humà!!

Dies enrera, en una de les meves visites a la llibreria, em vaig quedar palplantada davant d’una de les prestatgeries, tot pensant:
Que ho és…?
Si, oi? Si que ho és!!

I així va ser com vaig sortir amb un llibre de més a la bossa…
Aish! És que no puc entrar en una llibreria i sortir-ne sense haver comprar res!?
XP

Llegit el llibre, he tornat a veure la peli.
Puc dir que és bastant fidel al llibre.
Tot i que hi ha petites diferències, aquestes no afecten gaire, per no dir gens, al desenvolupament de l’història:

Al llibre no apareix en cap moment la detectiu (policia) Utsumi, éssent el detectiu Kusanagi, amic del professor Yukawa, qui fa de fil conductor entre aquest i el sospitós final, que resultava ser un amic de la universitat.
A la peli, seguint amb la història del dorama, és ella qui fa aquest paper connector.

Tampoc apareix al llibre l’escena on en Ishigami (sospitós) i en Yukawa van a escalar una muntanya. Potser una llicència un pèl massa dramàtica en que sembla que l’Ishigami ja sap que en Yukawa l’ha descobert i intenta desempallegar-se d’ell enmig de la boira i el fred.

Al llibre és en Kishitani que fa el paper de detectiu novell, parella amb en Kusanagi, i que ja des d’un primer moment deixa de ser imparcial, penjant-se de la sospitosa principal, la Yasuko. A la peli, és en Kusanagi qui sembla que s’encatarina d’ella.

Al llibre, un personatge secundari que ronda a la Yasuko sembla algú elegant i atractiu. Al menys així me l’he imaginat jo. :/
Però a la peli… S’assembla més a com m’havia imaginat l’Ishigami a partir de la descripció del llibre.
A la peli, l’Ishigami, tot i no ser algú excesivament agraciat, no és com se’l descriu al llibre.
En una de les escenes que comparteix amb el seu amic Yukawa, es lamenta, potser parlant amb si mateix, de que no és tan atractiu com ell…
Home… No és un ikemen. I si que sembla molt més gran que en Yukawa. Però arregladet i pentinat…
Al llibre si que té raó de queixar-se, perquè l’autor el pinta com un nerd grassonet de cara rodona i amb una calvície important!!

Més diferències?
Hmmmm… Ah! Si!
Al llibre, la Yasuko treballa per algú altre en una tenda de bentou (menjars preparats per emportar, carmanyoles).
A la peli, ella n’és la propietària.
Això fa que al llibre, els propietaris de la tenda tinguin un paper relativament important dins de la trama, que a la peli no pot aparèixer.

Segur que se m’oblida alguna altra diferència.
Però com ja he dit, no afecten per a res en la trama.
Així que us puc recomanar ambdues opcions.
La peli, l’haureu de buscar amb subtítols si és que no sabeu japonès…
Ja sabem que el cinema nipó arriba amb dificultat a casa nostra.
El llibre, el trobareu en català i en castellà, gràcies a Ediciones B.

La devoció del sospitós X és una novel·la negra que ens endinsa al costat més fosc de la condició humana, l’obsessió/devoció, el crim i el pes de la culpa.
Amb una redacció sense escarafalls, ni descripcions pesades, es centra en els sentiments dels personatges de forma clara i directa. Al contrari d’altres autors japonesos que semblen tenir més èxit a casa nostra.

De moment només hi ha aquesta novel·la traduïda al català (o al castellà) d’aquest autor.
Però espero que aviat ens n’arribin més obres.

Qui hauria dit que parlaria de política!

Ho sento si algú s’ofèn amb l’entrada d’avui.
Però si et pica, et rasques! XP

Jo no entenc de política.
O, més ben dit, no entenc la manera de fer dels que fan política.
Ni ho vull fer, perquè d’hipòcrites ja en conec masses.
I a aquests no vull ni intentar entendre’ls.
Més aviat voldria espolsar-me’ls de la vora.

Però deixem estar la realitat i parlem de ficció.
En concret d’un dorama que tot just he acabat de veure.
Es tracta de “Change”

Change… Canvi…
Crec que deu ser la paraula més suada de les campanyes electorals.
Perquè sempre hi ha una oposició que vol pujar al poder i canviar el govern que fins llavors l’ostentava.
Canviar de seients, bàsicament. Perquè el pastís queda a repartir entre les mateixes cares.

Però què passaria si una cara nova portés un canvi real a la manera de fer i d’aplicar la política?
El més segur és que aquella colla de hienes l’envoltarien amb rialles sornegueres. Aprofitant-se de la seva bona fe, i carregant-li el mort a la primera oportunitat.
Ai! Pobre desgraciat!
Que de porc i de senyor, diuen, se n’ha de venir de mena!

I això és el que li passa al protagonista d’aquesta història.

En Asakura Keita (Kimura Takuya, Kimutaku pels amics) és un mestre de primària a Nagano, la seva major afició és l’observació d’estrelles i no té cap interès en la política.
Però la seva tranquila vida dóna un tomb de 180º quan el seu pare, membre del Parlament de la branca de Fukuoka del partit al govern, i el seu germà, l’hereu del càrrec (mandeeeeee!? Els càrrecs polítics hereditaris? Encara… Que veient alguns dels cognoms del panorama polític espanyol estic començant a entendre com va la cosa…), moren en un accident aeri.
El càrrec que deixa el seu pare queda buit i aparentment no hi ha successor directe.
És llavors que el secretari del partit, Kanbayashi Shouichi (Terao Akira) planeja que en Keita prengui el lloc. I per a convencer-lo envia la seva secretària, Miyama Rika (Fukatsu Eri).

En Keita s’havia distanciat del seu pare, desenganyat pels actes il·lícits (desviament de fons) que aquest havia fet 18 anys enrera.
Aquesta desconfiança envers el món polític ple de corruptel·les fa que vulgui aprofitar l’oportunitat que se li brinda per a intentar cambiar-lo des de dins.
I és la seva franquesa i sinceritat les que fan que la societat li vagi agafant la confiança que ell mateix havia perdut cap al seu pare i cap als polítics en general.

Aquesta confiança, però, és aprofitada en un ardit maquinat pel secretari Kanbayashi, que l’impulsa a ocupar el lloc de Primer Ministre després que l’anterior hagués de dimitir a causa d’un escàndol, acusat d’assetjament sexual…

Com ja havia dit fa temps, sembla ser que els polítics (i altres) japonesos ténen un “especial gust” per dimitir i deixar la patata calenta per al que el segueixi després.

El que podia semblar un suport sincer per part d’en Kanbayashi, no era res més que un estratagema per a que el partit, en hores baixes, guanyés popularitat en vista a les properes eleccions generals, ja que només restaven 3 mesos per al final de la legislatura. Fent servir al Primer Ministre Asakura com un titella.
Veient que aquest, amb el seu esforç i sinceritat es va guanyant les simpaties de fins i tot l’oposició no li queda més remei que modificar el seu pla i fer dimitir al jove Primer Ministre i el Gabinet en ple. I així, pujar ell escales dins del propi partit per convertir-se en el següent PM.
Per a entendre millor com funciona mireu la Wiki, que a mi se m’escapa… O millor dit em rellisca! XS

I fins aquí us explicaré!
Que sempre acabo explicant-ho tot i llavors ja no té cap gràcia veure la sèrie! XP
Així que si voleu saber com el Secretari Kanbayashi va minant el camí del jove Asakura i com acaba tot, no us queda més remei que veure el dorama.
Emès per la FujiTV el 2008, consta de 10 episodis i un ràting del 21’7% a la Regió de Kanto.

Una curiositat que he après amb aquest dorama.
Potser molts ja sabreu que el crisantem és l’emblema (mon) nacional del Japó i de la familia imperial. Per això us sonarà de veure’l als passaports japonesos.

Segons la wiki simbolitza una llarga vida i l’erudició.
Doncs en aquest dorama apareix un altre símbol amb una flor com a protagonista.
Es tracta de la paulònia (go-shichi-no-kiri) que és el simbol del Despatx del Primer Ministre del Japó.

Havia llegit, ara no recordo on, que al Japó es creu que és una bona idea plantar una paulònia a prop de casa per tal de que la protegeixi i porti felicitat a la vivenda.
Així que suposo que és un bon símbol per a representar algú que ha de vetllar per la protecció i felicitat dels ciutadans.
També apareix a les monedes de 500¥.

Però el que m’ha fet ilu de veritat és que per fi sé com es diuen els arbres que hi ha plantats prop de casa meva, amb unes fulles enormes i que fan una olor tan dolça quan estan florits!!
Són paulònies!!
XD
Sense buscar-ho, tinc ben a la vora aquests “símbols” japonesos!
Primer les sakures del Mas d’Iglesias i ara les paulònies.
A veure si quan floreixen em recordo de fer-ne fotos i escriure’n una entrada.

Ah!
I Bon Any a tothom!