Gohan al microones!

A arrel del post del bentou hi ha hagut algú que no ha gosat mai comentar per aquí (aquesta me l’apunto!) i que m’ha fet recordar que no li havia explicat com faig el gohan (arròs blanc) al microones.

L’arròs al Japó és com el pa (o el blat) al Mediterrani.
I, em direu… Què té d’extraordinari l’arròs bullit?
Doncs res i molt!
L’únic és que aquí el cuinem diferent que a orient.
Mentre que aquí és per immersió.
Al Japó el mètode de cocció és per absorció.
Aquí, l’arròs blanc el posem en moooolta aigua fins que es cou i l’escorrem, si és el cas.
El “mètode” japonès és bullir l’arròs net amb l’aigua justa i jugant amb l’intensitat del foc. Que arrenqui el bull, baixar el foc al mínim durant 20 minuts. Sempre sense destapar l’olla! Deixar-lo reposar uns altres 15 minuts…
En Roger de comerjapones.com us ho explica a la perfecció! Una joia de pàgina, espero que hi passeu sovint! ;)

Jo no tinc una suihanki, l’olla elèctrica per fer l’arròs.
Però, com he comentat abans, el faig al microones.
La veritat és que no té cap secret si tens l’estri adequat… ;P
Fa temps vaig rebre de part del meu amic Junichi, com a regal de Nadal-Any Nou, una mena de bol (chawan) amb tapadora per a fer aquest plat/aliment tan bàsic de la cuina japonesa.

A mi em va de conya perquè és per a una ració, fins i tot el faig servir per a fer l’arròs dels sushi. Em dóna per a fer un rotlle de norimaki i uns quants nigirizushi.

Aquest chawan consta de tres peces: el chawan o bol i dues tapadores que en bullir l’aigua fan el buit i eviten que aquesta surti.

El procediment per a preparar l’arròs abans de coure és molt important.
S’ha de rentat amb aigua freda per a extreure’n el midó (fècula). No n’hi ha prou amb passar-lo pel raig de l’aigua, s’ha de remenar-fer fricció i escórrer tantes vegades com faci falta fins que l’aigua amb que el rentem quedi transparent.
Jo faig servir un colador dintre d’un gibrell.

Un cop net l’arròs, es posa al chawan fins a la primera línia i s’omple amb aigua fins a la segona línia.

Es deixa reposar així una estoneta, de 15 a 30 minuts.
En Jun em va dir un “secret”… Shhhh! Ara que no em veu ningú us ho diré…
Si el deixem reposar més temps, de 2 a 3 hores, encara queda més bo!

Passat aquests temps ho introduïm al microones, amb les dues tapes, a potència mínima (170~200W) durant 15 minuts.
Un cop acabat aquest temps de cocció, també s’ha de deixar reposar 5~10 minuts. Més que res perquè crema com mil dimonis! XD
I tampoc podrieu destapar-lo, que queda a pressió…

Mireu, mireu!
Ja està! できあがり!

Té el seu procés, però no has d’estar pendent de si bull o si es crema.
Sempre queda igual!
いただきま~す!
Bon profit! X9

ごちそうさまでした!

Gochisousamadeshita!
És el que es diu al Japó quan s’acaba de menjar, per donar les gràcies a qui ha fet el menjar, ens l’ha servit, etc.
Doncs jo, avui n’he deixat anar un agraïnt-me a mi mateixa el bon àpat que em vaig preparar ahir i amb el que he estrenat la capsa de bentou que em vaig comprar a Tòquio.

Senyores i senyors!
No era un àpat de 5 forquilles…
(O millor dit, de 5 parells de bastonets ;P)
Però n’he quedat tan contenta que penso repetir l’experiència!
I així anar millorant, també! ^^
Tremola, Ferran Adrià! No t’amaguis, Ruscalleda!
Que aquí arribo amb el meu super bentou improvisat!
L’esferificació de mandonguilles ja l’he deconstruit fa estona! Nyam!
^^

Vosaltres dineu a la feina?
Aneu al bar de fritanga de la cantonada?
L’empresa té servei de menjador?
Aneu cada dia d’entrepà?
Preneu carmanyola?
Us prendrieu un bentou?

弁当!

Després d’un any i (…fent comptes…) quatre mesos, per fí, he estrenat la capsa de bentou (弁当), la carmanyola japonesa, que em vaig comprar a Kappabashi-dori, el carrer on pots trobar tot i més relacionat amb la cuina i la restauració, un dia cantellut.

Aquesta és l’estàtua de l’ésser mitològic, el Kappa, que dóna nom al carrer

Així que… Ja era hora de preparar-me un àpat adequat al recipient en qüestió.
Però com que ha estat una mica precipitat, he fet una mica de cuina de “fusió”…
El resultat és aquest!

Dona el pego, oi!?
Gohan (arròs blanc) amb furikake de bolets shiitake i alga arame.
Mandonguilles (de les del caldo, amb all i julivert) caramelitzades amb salsa yakitori.
Ous de guatlla marinats amb salsa de soja i vinagre d’arròs.
A falta de “sumono” bones son “banderilles” XD
Que, ben mirat, és el mateix, però amb vinagre de vi i no d’arròs!
I unes quantes edamame!

Bona pinta la fa!
Demà us dic si el tast ha estat favorable… XP

De moment ho lliguem ben lligat amb el furoshiki,

no fos cas que s’obrís la capsa pel camí i em quedi amb un pam de nas…

Ja només em falta que arribi l’hora de dinar per cridar un いただきます,
al menjador de la feina, i quedar-me tan ampla!